A dos dies que comenci el judici contra la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, les maniobres de l’acusació i de les defenses es disparaven aquest dimecres. Dimarts al vespre s’informava d’un possible acord entre la Fiscalia i el segon acusat, l’informàtic Isaías Herrero. L’oferta per al suposat beneficiari del fraccionament de contractes era una condemna baixa –per estalviar-li l’ingrés a la presó– a canvi d’una confessió que incrimini Borràs. Però aquesta possibilitat encara no és del tot clara, ni de bon tros definitiva. “Encara hi ha partit”, asseguraven fonts jurídiques del cas 36 hores abans de l’inici de la vista. L’objectiu del ministeri fiscal és estrènyer el cercle al voltant de Borràs com sigui, cosa que segons observadors assenyala la presidenta del Parlament com a “veritable objectiu del judici”, que dirigirà el mateix president del Tribunal Superior de Justícia, Jesús Maria Barrientos. Però l’acord, que es negocia contra rellotge, presenta febleses.
Encara que hi ha fonts judicials que insisteixen que l’acord ja estaria travat, altres adverteixen que el pacte entre Herrero i la Fiscalia podria penjar d’un fil: dependria del que passi amb la prova que s’ha posat en dubte des de les defenses, especialment per part dels advocats de Borràs. El cas és que durant la instrucció s’ha deixat entreveure que hi ha “veritables dubtes en la cadena de custòdia” de la informació extreta amb la intervenció dels ordinadors i dels mòbils dels acusats.
La confessió, poc útil si cau la prova i inútil si no cau
Divendres, dia que s’han de debatre les qüestions prèvies, serà clau per al futur del procés judicial, perquè s’exposaran al tribunal els dubtes processals de les parts. Si el tribunal no admet la prova documental incriminatòria, només quedaria el reconeixement dels fets per part de l’acusat, que, com marca la doctrina del Tribunal Suprem, “no és prova sinó únicament un indici feble que hauria de ser corroborat amb altres proves”. És a dir: si la prova cau i només hi ha una eventual confessió d’Herrero, tindrà poca força. I si la prova és admesa, la declaració del coacusat farà poc servei. Tot plegat, un estrany peix que es mossega la cua.
“La mateixa pena que Borràs? Potser ara en sabem el motiu”
Dubtes jurídics al marge, queda clar que un dels elements que evidencien quina jugada busca el ministeri públic és el fet que la pena demanada per a Herrero sigui la mateixa que es reclama a Borràs. Sis anys de presó i 21 anys d’inhabilitació per a cadascun. L’única diferència és la multa, que per a Borràs seria de 144.000 euros i per a Herrero, la meitat. Alguna cosa grinyola, perquè a la presidenta suspesa del Parlament li apliquen un agreujant per la seva responsabilitat pública –era la directora de la Institució de les Lletres Catalanes quan es van fer els contractes– i Herrero no el pot tenir. “La mateixa pena? Era estrany, i ara potser en sabem el motiu, que seria poder collar Herrero per perseguir la peça de caça major”, especulen fonts del cas. És a dir, el ministeri públic hauria anat al límit en la petició de pena per a l’informàtic per pressionar-lo i aconseguir que s’avingués a un pacte de conformitat davant l’amenaça dels sis anys de presó. De fet, la petició de 21 anys d’inhabilitació per una falsedat documental i una prevaricació és una condemna prou dura atès el Codi Penal.
A aquesta circumstància s’hi ha d’afegir el dubte que genera la cadena de custòdia dels correus electrònics i dels aparells mòbils dels acusats. Una prova que podria ser expurgada de la causa després de les qüestions prèvies de divendres. Si aquesta prova cau, Herrero pot mantenir la seva línia de defensa al·legant que ell “només feia el que li manaven”, i l’acord quedaria enlaire perquè la seva declaració només constituiria “un indici feble i no una prova”. “El pacte el necessitaria més la Fiscalia, com una bala a la recamara, perquè encara que la declaració explicant la fragmentació de contractes no fos concloent, la sospita ja hi seria” contra Borràs, raonen les mateixes fonts.
Les conformitats i l’aplicació de l’article 324 de la LecCrim
D’altra banda, un dels punts de la controvèrsia d’aquest procés és la continuïtat del judici amb conformitats parcials que impliquen reconeixement dels fets. En un afer com aquest, si la prova recollida durant la instrucció queda expurgada de la vista oral, aquestes conformitats queden en un pla estrany que la sala hauria d’assumir amb el benentès que la defensa d’Herrero parteix també de la incriminació que li comporten aquestes proves documentals, com són mails o missatges de veu.
Una de les altres qüestions prèvies serà l’aplicació de l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LecCrim), que estableix els terminis d’instrucció. En concret, determina que les instruccions hauran de durar un màxim de 12 mesos, amb pròrrogues justificades iguals o inferiors a sis mesos. Aquest article també invalida les diligències que no s’hagin fet dins el termini. El fet que no es comuniqués a les parts aquesta pròrroga, en considerar que ja no era una causa secreta, podria fer que moltes de les proves acordades decaiguessin. Ara bé, la sala considera que el termini es va interrompre en aixecar-se el secret de sumari. És un fet que les defenses posen en qüestió, però tampoc tenen prou jurisprudència per al·legar-la com a doctrina, a la vista que l’entrada en vigor de la reforma del 324 és relativament recent.
El tribunal pot agafar-se deu dies per estudiar les qüestions prèvies
La decisió de celebrar la vista de les qüestions prèvies el divendres, dia 10, i reiniciar la vista deu dies després, el 20 de febrer, és un senyal inequívoc que la sala s’espera un ball de bastons dialèctic sobre l’oportunitat d’un judici que va començar per un error de Correus que va destapar un enviament de droga en què estava implicat Isaías Herrero. Se’l va començar a investigar per tràfic i, en una escolta telefònica, va fer una referència suposades irregularitats pactades amb Borràs. Amb ell va començar tot, i ara Herrero torna a estar a l’ull de l’huracà.
14 
9 