Pas enrere de l’Advocacia de l’Estat. En concret, els lletrats de la Moncloa han renunciat a cobrar les costes judicials dels recursos interposats per les víctimes dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils i pels agents dels Mossos d’Esquadra ferits en els enfrontaments amb els terroristes. L’advocada de l’Estat va presentar sengles taxacions de costes a principis de juliol per imports de 7.726 euros i 883,44 euros, és a dir, un total de 3.609 euros, davant la sala penal del Tribunal Suprem.
En concret, reclamava les costes judicials de la seva oposició als recursos presentats tant per cinc mossos d’esquadra i com per tres víctimes, entre les quals hi ha els pares de Xavier Martínez, el nen de 3 anys assassinat a la Rambla i impulsor social i civil de la comissió d’investigació i del dret a saber la veritat sobre el 17-A. La petició de cobrament, avançada per El Món, va fer posar el crit al cel molts actors, fins al punt que els grups parlamentaris d’ERC i Junts al Congrés van demanar explicacions al ministre de Justícia, Félix Bolaños, i li van reclamar que l’Estat deixés estar la reclamació. Ara l’advocacia de l’Estat ha fet marxa enrere.
“Víctimes sense mala fe”
A través d’un escrit registrat el 30 de juliol, al que ha tingut accés El Món, admet que la minuta reclamada s’entén “subordinada al dret d’assistència jurídica que correspon per llei a les víctimes per terrorisme”. A més, remarca que en cap dels recursos “hi havia temeritat o mala fe en l’exercici de l’acusació mantinguda per les víctimes”. Una petició que ha estat acceptada pel Tribunal Suprem.
Curiosament, el mateix Tribunal també ha descartat imposar les costes de l’incident de nul·litat d’actuacions que va interposar Said Ben Iazza contra la sentència del Suprem que confirmava la de l’Audiència Nacional perquè, bàsicament, l’advocacia de l’Estat no va fer cap tràmit. En una altra resolució, el lletrat de la sala Penal del Suprem assegura que l’Advocacia de l’Estat “no va tenir cap actuació en el referit incident ni va presentar cap escrit d’oposició , com si van fer altres parts recorregudes”. “És per això”, continua la diligència, “que no procedeix el reconeixement de cap quantitat per aquest concepte” i, per tant, titlla “d’indeguda” la taxació de costes.
