Sense descans, ni treva. L’advocacia de l’Estat ha interposat un dens recurs d’apel·lació contra la segona absolució de Rubén Novoa en un mateix cas. Novoa ha estat jutjat dues vegades pels mateixos fets, emetre una piulada sobre Montserrat del Toro, la secretària judicial del Jutjat d’Instrucció 13 mentre testificava al judici del Procés, el sis de març de 2019, on difonia el seu número DNI i una fotografia. La lletrada de la Moncloa arriba a qualificar la secretària, amb negreta, de “represaliada”.
Novoa va ser absolt dels delictes de coaccions, revelació de secrets i d’obstrucció a la justícia dues vegades pel mateix jutjat. Tot un rècord. El tuitaire ja havia quedat absolt l’abril de 2021, però arran d’un recurs de l’Advocacia de l’Estat i fiscalia, l’Audiència de Barcelona va obligar a refer la sentència. Però el passat 13 de juny, la titular del Jutjat 7 va tornar a resoldre, refent part del redactat, amb l’absolució. Segons la sentència, procedia absoldre Novoa dels càrrecs i tornava a estirar les orelles a l’Agència de Protecció de Dades perquè tenia obertes les ressenyes de la lletrada de l’Administració de Justícia que va dirigir els escorcolls del 20 de setembre de 2017 i va instruir la causa del Procés.
“Vulneració de la seva llibertat”
El recurs al que ha tingut accés El Món, carrega contra el relat provat de la jutgessa de primera instància. De fet, l’acusa “d’una vulneració fragant error en la valoració de la prova”. Fins i tot, acusa a la magistrada de “no fer cap menció als fets declarats per la senyora del Toro durant el seu testimoni”. De fet, l’advocada de l’Estat assegura que no va tenir en compte “de quina manera va canviar la seva vida personal al conèixer la seva imatge i aspecte fisonòmic estaven circulant per les xarxes”.
En aquest marc, demana l’anul·lació de la sentència i la modificació del relat dels fets provats pel que fa a les “seves rutines i relacions personals”. Així mateix, l’advocada de l’Estat emfatitza que l’actuació de Novoa ha “suposat una efectiva restricció del dret fonamental a la llibertat de la senyora del Toro”. El recurs destaca el “to irònic de la piulada” en dir “aquesta senyora que no vol que la vegin” per argüir que volia coaccionar-la. D’aquí que insisteixi en una condemna per revelació de secrets i coaccions.
“Represaliada”
Especialment subratllat apareix en el recurs la part amb què l’advocada de la Moncloa reclama una condemna per obstrucció a la justícia. En el document, l’advocada arriba a qualificar la lletrada de l’administració de Justícia de “represaliada”. Amb una giragonça extraordinàriament imaginativa, la lletrada estatal Luisa Maria Rodríguez Galindo, opina que la conducta de Novoa fa “concloure de forma lògica i racional que el que va fer va ser represaliar a la senyora del Toro per haver fet de testimoni en el judici del Procés”.
La seva convicció és que tot i la petició expressa de no difondre la seva imatge ni dades, i així ordenat pel president del Tribunal, Manuel Marchena, l’acusat va tirar pel dret. “L’acusat, plenament coneixedor d’aquesta mesura i de la finalitat per la que s’havia adoptat, la va trencar claramemy per així reprendre la senyora del Toro per la seva declaració al judici perqupe sabia que la seva imatge era protegida i que difondre-la podria causar dany al testimoni”, interpreta. “La millor represàlia contra un testimoni que no vol que es difongui la seva imatge és, precisament, donar-li publicitat”, conclou la lletrada de l’Administració de l’Estat.
El Suprem, també al rescat
Per altra banda, el recurs també incorpora les tres resolucions del Tribunal Suprem del set de juliol passat. Tres sentències amb què els magistrats de la sala que presideix Manuel Marchena van tombar el sobreseïment lliure de les causes obertes contra tres persones que van publicar a Twitter uns missatges, acompanyats de fotografies, en què s’identificava la lletrada de l’administració de justícia –càrrec que abans se’n deia secretària judicial– quan va declarar com a testimoni.
Les tres resolucions, molt dures amb les dues interlocutòries d’instància que arxivaven el cas i molt còmplices amb la que resolia tirar endavant la investigació, consideren que no s’ha fet la feina mínima d’instrucció. De fet, els magistrats s’aferren a les tesis del recurs de l’Advocacia de l’Estat, que actua en nom i representació de la lletrada. Ara, amb el suport aeri de la sala penal del Suprem, la lletrada de l’administració continua empaitant un tuitaire que ja estat absolt dues vegades per la mateixa piulada i pel mateix jutjat.
3
