La Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera, la famosa UDEF del Cos Nacional de Policia, és un dels vectors principals que sustenten l’acusació del judici contra els Pujol Ferrusola. El Grup 24 d’aquesta unitat és el responsable de tots els atestats que la fiscalia anticorrupció ha utilitzat per bastir les seves acusacions contra la família de l’expresident. Però, a mida que han passat els anys d’una llarguíssima instrucció, de les activitats de la policia patriòtica que aquest dimarts s’han exposat a la vista oral i d’una condemna del director adjunt operatiu, Eugenio Pino, per intentar colar proves de manera irregular, ha quedat en evidència el paper d’aquest grup, de la unitat en general i de l’origen polític del sumari.
D’aquí la importància de l’agenda per a aquest dimecres del tribunal, on s’enfilaran a l’estrada quatre dels integrants del grup 24 -els tips 88095, 126744 i el 105601–, així com l’estrella de la jornada, l’instructor del cas, l’inspector Álvaro Ibáñez, el TIP 89140. Precisament, aquest policia, que es deixava veure desacomplexadament en els escorcolls, és qui firma la totalitat dels atestats i qui, curiosament, va rebre la denúncia anònima que va justificar el braç judicial de l’operació Catalunya, la que va encetar el cas als tribunals. La particularitat d’Ibáñez són les operacions policials que s’anomenen de “pena de telenotícies”, que ja li han costat algun disgust, com ara haver d’afrontar una indemnització a un dels detinguts en una operació del 2015, per una detenció innecessària que el mateix Consell General del Poder Judicial va reconèixer com a “funcionament anormal” de la policia judicial.
Any 2012, apareix el policia 89140
Per situar la importància de l’inspector i instructor del cas, cal remuntar-se al dos de novembre del 2012, 23 dies abans de les eleccions al Parlament de Catalunya avançades pel president Artur Mas amb el compromís de convocar una consulta d’independència. Aquest dia es va registrar una denúncia, estranya i anònima. El denunciant anònim volia que fos la mateixa policia qui aportés al jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona la denúncia que interposava. Aleshores, aquest jutjat portava la instrucció del cas Palau. El títol de la denúncia, en castellà, era concloent: “Caso Millet, información a tener muy en cuenta”. A partir d’aquí, el denunciant anònim demanava “disculpes per la intromissió” i s’autodefinia com a “persona retirada de la vida empresarial”. Tot i això, l’anònim assegurava que un programa de Salvados emès a La Sexta i un Informe Semanal l’havien “esperonat a denunciar”.
El fet que la denúncia es dirigís al Grup 24 de la UDEF no era un detall menor. Ans al contrari. Així ho va fer notar l’excap d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia durant els anys de plom de l’operació Catalunya, Marcelino Martín Blas, en la seva compareixença a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya. “Cal saber molt sobre la policia per dirigir una denúncia anònima a un cap de grup especial de la UDEF”, va apuntar Martín Blas, amb prou picardia. La denúncia donava detalls “sobre les donacions” o sobre activitats financeres d’Artur Mas que després es trobarien en notes d’intel·ligència sobre l’expresident o sobre els Pujol Ferrusola. El 14 de novembre, és a dir, dotze dies després del registre de la denúncia, l’inspector 89140 remetia la carta al jutjat i comunicava que el grup investigador estava realitzant diverses perquisicions sobre qui podia ser el remitent de la comunicació, i deia que se n’informaria el jutge.
Villarejo entra en acció
La denúncia va arribar pocs dies abans que el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo pactés amb l’exfinancer Javier de la Rosa i amb l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, denunciar la família Pujol. El 29 de novembre del 2012, Villarejo va enviar el seu soci Rafael Redondo a redactar la denúncia que Javier de la Rosa interposaria davant la UDEF i que després no va ser ratificada. Villarejo també va acompanyar a Victoria Álvarez a declarar davant la UDEF.
A finals de gener del 2013, ni tres mesos després de la interposició de la denúncia, l’inspector Álvaro Ibáñez ja apareix als diaris de Villarejo a través de dos enllaços molt importants i amb el tracte de “col·lega de la UDEF”. En primer terme, amb l’advocat Javier Iglesias, alies El largo, a qui el comissari considerava un interlocutor de Mariano Rajoy amb qui parlen d’Álvaro Ibáñez, en “temes relacionats amb adjudicacions de concursos”. L’altre contacte serà amb el comissari José Luis Olivera, director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO), que anteriorment havia estat cap de la UDEF. Olivera, precisament, és el que es va vantar, en un àudio difós per El Món, de l’autoria de l’operació Catalunya, fet que tampoc va negar en la seva compareixença a la comissió d’investigació.
El cas del pendrive
Un altre dels escàndols que ha envoltat aquest inspector és el nyap del cas del pendrive dels Pujol, que ha suposat l’única condemna per l’operació Catalunya. Un fet que neix l’1 d’abril del 2016, quan el jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, que aleshores dirigia José de la Mata, que instruïa la causa dels Pujol, va registrar un estrany informe de la UDEF. Era l’atestat BLA G24. L’informe policial analitzava la documentació que hi havia al llapis de memòria dels Pujol. Aquest informe el signava l’inspector Álvaro Ibáñez. La informació del pendrive prové d’una entrada il·legal al despatx de Jordi Pujol Ferrusola l’estiu de l’any 2002 a causa de la guerra entre CDC i Unió Democràtica per les llicències de joc a Catalunya.
L’inspector afirmava que la informació del pendrive provenia de l’escorcoll de la seu de l’agència de detectius Método 3, realitzat en el marc de les diligències prèvies 485/2013 que dirigia el jutjat d’instrucció 14 de Barcelona que investigava l’espionatge de l’agència. L’atestat deia que el llapis de memòria s’havia trobat en la “intervenció de diversos suports informàtics”, on es trobaven documents dels quals era objecte aquell informe.
El jutge va decidir registrar l’atestat policial i obrir-ne una peça separada. El llapis de memòria no va arribar físicament a l’Audiència Nacional fins al 6 de febrer del 2017. El va aportar personalment Eugenio Pino al·legant que li havia fet arribar Martín Blas, però després va canviar la seva versió dels fets i hi va implicar Bonifacio Díez, ex agregat d’Interior a l’ambaixada d’Andorra i investigat al Principat per la trama andorrana de l’operació Catalunya. Finalment el jutge va expurgar de la causa el llapis de memòria per no contaminar la resta del sumari. Jordi Pujol Ferrusola va denunciar els implicats i la denúncia va anar a parar al jutjat d’Instrucció 11 de Madrid. Eugenio Pino, Bonifacio Díez i Álvaro Ibáñez van ser imputats i va ser l’exportaveu de Ciutadans i home fort del departament de penal de l’Advocacia de l’Estat, Edmundo Bal, qui va aconsenguir a darrera hora que Ibáñez fos desimputat, abans de la vista oral i després d’admetre que mai havia tingut el pendrive a les mans.
Tapar la vergonya
La història del pendrive, però, no va acabar aquí. Una sèrie de correus electrònics que va difondre El Món, demostraven el nyap de l’operació. Correus electrònics entre els policies implicats per poder justificar com s’havia obtingut i com s’havia custodiat el pendrive. Els mails, del mes de maig de 2016, quan el magistrat De la Mata va copsar que el llapis de memòria feia olor de socarrim. El primer mail és del sis de maig i el va remetre Álvaro Ibáñez. De fet, el signava ell mateix i el dirigia al llavors cap de la Unitat de Policia Judicial Adscrita a la Fiscalia Anticorrupció, Daniel Gallego.
En aquest correu, Álvaro Ibáñez demanava ajuda a Gallego tot explicant que el pendrive “suposadament” l’havien obtingut d’un “disc dur intervingut” en la investigació sobre Método 3 obert arran del cas La Camarga. Segons relata Ibáñez en el seu correu, el llapis de memòria va ser “examinat” i es va “emetre un informe amb importants conseqüències criminals per a Jordi Pujol Ferrusola i afins”. És més, Ibáñez es queixava perquè fins aleshores ni jutges ni fiscals havien posat problemes a l’hora d’acceptar indicis que “provenien de la intel·ligència policial”. De fet, recordava que hi havia hagut altres casos on s’havien “creuat a través de la Unitat Central d’Intel·ligència Criminal (UCIC) on es va poder saber que hi havia alguna cosa similar”.
Més mails
Gallego acusava rebut del mail d’Álvarez i en remetia un de nou, el mateix 6 de maig, a Bonifacio Díez, àlies Boni, ja implicat en la trama andorrana de l’operació Catalunya i que aquest dimarts ha testificat haver tingut contactes amb la BPA. Gallego es referia a Boni com “amic i company” i li enviava un “paragrafet” (sic) amb la petició d’Ibáñez. Díez tenia feina per tal d’aportar la informació que a priori haurien extret de la causa de Método 3 i que havia estat dormint el son dels justos en un calaix durant anys. Per altra banda, des d’Afers Interns també apuntaven que tenien el mateix pendrive, que haurien adquirit dels exdetectius de l’agència i que hauria estat pagat amb fons reservats. El dia 26, Ibáñez havia de recórrer al seu gran cap, el comissari Manuel Vázquez, responsable de la UDEF. Des del seu mail, s’hi dirigia com a “Manuel” i li demana ajuda amb un: “Perdona que et molesti”.
Segons l’inspector, l’afer del pendrive anava “molt malament”. “De moment, no tenim res”, deia. “Vam aportar una cosa que no podem dir d’on ve”, insistia. I remarcava que ja no es refiava de cap dels escorcolls que s’havien dut a terme. “M’agradaria”, advertia, “per tal d’evitar mals majors publicitaris, que se’m digués exactament què he de posar a l’ofici on comuniqui que no soc capaç d’informar de l’origen de la informació”. Una demanda curiosa, perquè qui firmava l’atestat sobre el pendrive i el seu contingut era ell mateix. El prec el justificava per evitar que posar alguna cosa que quedés “malament” i que motivés després que li preguntessin per què havia escrit segons què. Tot plegat pot facilitar ara a les defenses denunciar la mala praxi d’Ibáñez amb els atestats dels Pujol.
