“Després de 140 anys, 12 papes, 4 reis, 44 presidents i 106 ministres de Justícia, hem aprovat el Projecte de Llei Orgànica d’Enjudiciament Criminal (LECrim), que millora, agilitza i europeïtza un procés penal més modern i garantista”. Amb aquesta piulada, i fidel al seu estil mordaç, el ministre de Justícia, i de Presidència, Félix Bolaños, mà dreta del president espanyol, Pedro Sánchez, presentava aquest dimarts la reforma del procés judicial penal. Una reforma que diverses veus polítiques advertien que havia quedat pendent des dels canvis de la Transició, els que van consolidar el règim del 1978, com el que es va dur a terme amb les forces armades de la mà de Narcís Serra i Lluís Reverté al capdavant del ministeri de Defensa durant l’etapa de Felipe González a la Moncloa.
Després del gran canvi que ha suposat la nova administració judicial, Bolaños presenta una llei amb dos grans canvis: la revisió del paper de les acusacions populars, que no podran ser formacions polítiques i, sobretot, el canvi de paradigma que suposa que sigui el ministeri fiscal el que instrueixi les causes i els sumaris –el model europeu– i que es deixi en mans del jutge la protecció i defensa de les garanties processals. Una decisió que ha accentuat encara més la guerra del sector més dur del poder judicial i del ministeri fiscal contra la Moncloa.
De fet, la idea que els fiscals instruïssin les causes era una demanda del col·lectiu des de feia anys, però el fet que la proposta arribi en una legislatura marcada pel pacte d’investidura amb els independentistes, l’amnistia i el setge al PSOE pels suposats casos de corrupció ha regalat munició als més confrontats d’un poder que, tot i ser de l’Estat, s’exerceix de manera unipersonal. Bolaños, però, posa un primer escut a les crítiques recordant que la reforma entraria en vigor l’1 de gener de 2028 i, per tant, l’aplicaria el govern que sorgís de les eleccions de 2027. El càlcul polític també és important. I Bolaños sap perfectament que la reforma arriba en plena guerra civil al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i amb un final de legislatura en dubte per l’anunci de Junts de retirar el suport al PSOE. La batalla entra en una nova dimensió.
Un canvi que ja havia proposat el PP
De fet, aquest gran canvi va ser defensat per Bolaños i, inclòs a l’agenda política, precisament per asserenar els ànims davant l’altra gran llei de la legislatura que ha negociat a contracor del poder judicial i fiscal, la llei d’amnistia. El projecte és, per descomptat, una reformulació del sistema penal espanyol que ja havien començat a treballar els dos ministres anteriors a Bolaños, Juan Carlos Campo –impulsor dels indults i ara magistrat al Tribunal Constitucional– i Pilar Llop. De fet, el ministeri, en el seu programa normatiu, destaca que amb aquesta reforma integral “es pretén modernitzar i actualitzar la regulació del procés penal a partir de dos principis”. En primer terme, “la coherència amb el model constitucional de la justícia”; i, en segon lloc, “l’harmonització amb el dret de la Unió Europea”. En resum, dues peticions reiterades històricament pel col·lectiu fiscal.
La idea, però, no és només socialista, ni de bon tros, tot i l’oposició actual del PP i Vox, que veuen la revolta de les togues com una oportunitat per desgastar encara més l’inquilí de la Moncloa. Els populars van proposar una reforma similar l’any 2011, quan el ministre de Justícia era Alberto Ruiz-Gallardón. El nou text, aprovat ara pel Consell de Ministres, consisteix en un veritable canvi de paradigma, tenint present que la LECrim és del 1882 i ja ha patit 79 modificacions, més cinquanta de posteriors a l’entrada en vigor de la Constitució el 1978.
Suspicàcies i recels dels conservadors
Després de l’anunci de l’aprovació del projecte de llei, i de mesos de negociacions, les associacions de jutges i fiscals ja han deixat clar el seu posicionament abans de la negociació que ha d’entrar al Congrés de Diputats. Quatre de les set associacions de jutges i fiscals han ensenyat les dents davant el que titllen de “reformes desafortunades”. No ha estat tampoc una sorpresa quines han estat les entitats, que fa temps que bloquegen, critiquen i carreguen contra el poder legislatiu i, sobretot, l’executiu.
Així, l’Associació Professional de la Magistratura (APM), que és la majoritària de la carrera judicial, l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) -on milita, per exemple, l’expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos–, el Fòrum Judicial Independent (FJI) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) han contestat com un sol home en contra de la reforma. Un avís a navegants que pot complicar i molt la tramitació de la llei a les corts espanyoles. En canvi, Jutges per la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals (UPF), on es troba l’encara fiscal general de l’Estat, Álvaro Garcia Ortiz, defensen la reforma, que qualifiquen “d’imprescindible i esperada”. Pel que fa Àgora Judicial, l’associació de jutges d’arrel catalana, el seu portaveu Guillem Solé, considera que “a priori, la reforma és positiva” i acaba amb “l’esquizofrènia que un jutge instrueixi i a l’hora vigili les garanties” però creu que el problema és la “cultura jurídica” d’Espanya. “Sí que és cert que els jutges són independents, i els fiscals no tant, però caldrà veure quines previsions fa la llei per mitigar aquest risc”, afegeix Solé que alerta que mancaran “recursos”.
Tot i això, alguns jutges de tendència progressista recelen del fet que la fiscalia pugui instruir depèn quines causes si hi ha massa dependència de la institució del poder executiu o polític. Un risc que creuen que la llei ha de mirar d’evitar per garantir la independència dels fiscals. En tot cas, la UPF, que defensa la reforma com una manera “més eficaç” d’investigar les causes, sí que reclama més “mitjans professionals i materials” perquè la reforma tingui èxit.
Risc d’ingerència política
Les associacions ataquen sobretot pel que consideren el flanc polític. És a dir, creuen que la llei no garanteix que la fiscalia tingui una actuació independent com poden tenir els jutges. María Jesús del Barco, presidenta de l’APM, opina que les reformes són “desafortunades i totalment inoportunes”. Fins i tot, arriba a creure que són febles parlamentàriament perquè “no hi ha un consens ampli” al Congrés de Diputats. En aquest sentit, indica que cal una majoria parlamentària i, tot coincidint amb el fiscal de sala del Tribunal Suprem i fiscal del Procés, Javier Zaragoza, conclou que amb la majoria de la investidura no n’hi ha prou per a una reforma d’aquesta envergadura.
Una opinió que també subscriu Sergio Oliva, president de l’associació Francisco de Vitoria, qui afirmava aquest dimarts que “plantejar ara una reforma tan profunda de la justícia és un error”. “En un país tan polaritzat com el nostre, lliurar la investigació penal als fiscals sense garantir la seva autonomia real suposa un risc enorme de politització”, argumentava. En aquest punt, és on destinen bona part de l’artilleria a desprestigiar la llei, en tant que la fiscalia depèn d’un fiscal general, nomenat “directament” pel govern. Una circumstància que fa trontollar la característica “d’independent” que requereix un instructor. Oliva fa una passa més enllà i esbossa que la reforma “projecta l’ombra de control polític sobre la justícia”.
En la mateixa línia s’ha expressat oficialment Fernando Portillo, president de Foro Judicial Independiente, una de les entitats més bel·ligerants amb les reformes de Bolaños. “Els jutges som independents i només estem sotmesos a la llei, mentre que els fiscals, excel·lents professionals molt ben preparats, no són independents, sinó que estan sotmesos jeràrquicament als seus caps, de qui, a més, depenen les seves condicions laborals, amb tot el que això significa, caps que al seu torn han estat nomenats i depenen del fiscal general, nomenat pel govern de torn”, addueix per fonamentar els recels.
Els fiscals conservadors, més curosos
En canvi, l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) es mostra més curosa a l’hora de criticar la reforma. Si bé retreu a Bolaños que no han pogut aportar suggeriments i idees al text, van amb peus de plom perquè entre els fiscals, l’opinió majoritària és que haurien de ser ells els que instrueixen els casos, com passa a gairebé tot Europa. Així, l’APIF fa equilibris entre les seves constants crítiques al govern i a Bolaños amb el fet que les instruccions passin als fiscals a partir del gener de l’any 2028.
En aquest sentit, creuen que la reforma “no blinda el fiscal investigador”, per això demanen una reforma substancial de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. Uns canvis que defensen per assegurar i garantir que el ministeri públic actuï amb total independència”. Val a dir que APIF ha aprofitat els seus comunicats per embolicar la reforma amb el procés obert contra el fiscal general, tot al·legant que ara no seria el moment més adient de traslladar una imatge de tranquil·litat i confiança a la ciutadania cap al ministeri públic.
