No hi ha manera. La jutgessa d’Osca encarregada de l’execució de la sentència dels murals de Sixena, Rocío Pilar Vargas, ha tornat a vetar la possibilitat que els tècnics del Ministeri de Cultura opinin sobre els riscos de traslladar a l’Aragó les pintures exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). En concret, els oficials de l’Institut del Patrimoni Cultura d’Espanya, l’IPCE, en el seu acrònim espanyol, l’única institució estatal amb prou capacitat per aturar un trasllat que posa en risc les pintures.
La jutgessa, que ja ha establert el termini de 56 setmanes per executar el trasllat, ha emès una interlocutòria, de dues pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, on rebutja demanar cap informe als tècnics de l’IPCE. De fet, és un clam per part del Patronat del MNAC i d’experts com Albert Velasco que aquests tècnics emetin el seu criteri sobre els riscos del trasllat. La jutgessa, així, admet les raons de l’Ajuntament de Sixena, que es negava a admetre aquesta petició d’informes al·legant que no serien “independents”.
Un consorci
En la resolució que desestima un recurs presentat pels serveis jurídics del MNAC reclamant aquests informes, la togada recorda que “no es pot obviar que la part executada és un consorci amb personalitat jurídica pròpia integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i, des del 2005, per part de l’Administració General de l’Estat”. A més, la institució políticament depèn del ministre català Ernest Urtasun. Per tant, la jutgessa interpreta que “en conseqüència, tal com posen de manifest els executants, no es podria considerar l’eventual informe de l’IPCE com un informe pericial independent”.
En qualsevol cas, la jutgessa avisa que “sense perjudici que en les actuacions ja consten nombrosos informes pericials d’elevada qualificació tècnica, la providència recorreguda no tanca la possibilitat que aquest informe pugui ser sol·licitat d’ofici en un moment posterior, si es considerés pertinent”. És a dir, que ara per ara, descarta demanar l’informe tot i que, si ella ho considera pertinent, ja el demanarà.
El MNAC defensava conèixer l’opinió de l’IPCE perquè és “una institució pública que compta a la seva plantilla amb els empleats públics amb més i millor capacitat tècnica, solvència i preparació”. Unes característiques que els farien “idonis per auxiliar la jutgessa en la tasca executiva”. El MNAC també tenia previst sol·licitar a les administracions amb “competències concurrents sobre les pintures murals les preceptives autoritzacions per moure les pintures murals de la seva ubicació actual”. Perquè consideren que seria “versemblant pensar que aquestes administracions valorarien de manera molt positiva comptar amb l’opinió tècnica expressada per l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya”.
