Aquesta setmana s’ha tancat amb tres situacions ben curioses en el cas Koldo-Ábalos-Cerdán sobre la suposada trama del cobrament il·legal de comissions a canvi de licitacions públiques. El jutge del Tribunal Suprem instructor del cas, Leopoldo Puente, ha decidit que l’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García romanguin en llibertat. Una decisió presa tot i la pressió de les acusacions populars i de la Unitat Central d’Investigació de la Guàrdia Civil (UCO) per empresonar-los provisionalment.
En canvi, Santos Cerdán continua a la presó 107 dies després, tot i que encara no s’ha trobat cap indici que relacioni pagaments o cobraments entre Ábalos o Koldo amb Cerdán. Una situació que ha sollevat els seus advocats. De fet, malgrat que tenen pendent de resolució el recurs d’apel·lació, han presentat un altre escrit aquest divendres reclamant la seva immediata posada en llibertat perquè consideren que no hi ha cap justificació legal per mantenir-lo a la presó.
Ara bé, no és l’única feina pendent que li queda a Puente, perquè a més de resoldre aquesta petició i esperar nous atestats de l’UCO, ha de decidir sobre l’arxivament de la causa que ha reclamat Koldo García. Una petició que va registrar dilluns a la tarda, dos dies abans de la citació a declarar en què es va acollir el seu dret a mantenir el silenci. La defensa de Koldo -que, per cert, ja porta nomenats tres advocats- al·lega que el jutge ha investigat més enllà del que li permetia la llei i, a més, que l’ha deixat en indefensió perquè no té accés als dispositius amb què, casualment, va gravar les converses que basteixen l’entramat del cas. És a dir, encara que sembli paradoxal, García, autor de les gravacions, al·lega indefensió. La seva advocada ho argumenta dient que no té accés al contingut íntegre dels dispositius electrònics que li van ser confiscats, on s’han trobat les converses enregistrades per ell mateix entre el 2019 i el 2023 i que, en mans de l’UCO, s’han convertit en un dels principals indicis del cas.
Fora del marge que dona el suplicatori del Congrés
De fet, la petició d’arxiu de Koldo té similituds amb la petició que en el seu dia va fer Ábalos i amb el que reclama la defensa de Cerdán des que va començar la seva investigació i va entrar a la presó. Si, per una banda, la defensa de Cerdán acusa el magistrat d’haver iniciat la investigació d’un aforat sense el suplicatori, Koldo García va una mica més enllà. Així, l’advocada de l’exassessor, Leticia de la Hoz, interpreta que la instrucció investiga “fets diferents dels autoritzats” en la interlocutòria que demanava el suplicatori al Congrés.
En aquest sentit, l’escrit de la defensa de Koldo García assegura que “l’extensió de la investigació a fets no autoritzats vulnera el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei”, i a més, priva el seu client del “dret a la doble instància penal”. En aquesta línia recorda que el suplicatori permetia investigar Ábalos per “les suposades adjudicacions irregulars” a Soluciones de Gestión, empresa vinculada a l’empresari Víctor de Aldama, sobre compres de material sanitari per la pandèmia de Covid. Uns límits, però, que la defensa entén que s’han superat perquè han inclòs altres “perquisicions”.
La diferència subtil entre el motiu d’arxivament que reclama Koldo i Ábalos i el que planteja Cerdán és que als dos primers els han investigat més enllà dels límits del permís del Congrés. En canvi, la defensa de Cerdán insisteix que el van investigar sense tenir el consentiment del Congrés. Un argument que ha enfurismat al jutge instructor, que intenta rebatre’l en cada resolució, tot i que la defensa li posa prou difícil quan li recorda que en la interlocutòria amb què ordenava investigar Ábalos ja apuntava el nom de Santos Cerdán.
Anul·lar i arxivar
En raonar que a Koldo l’han investigat a redós de la instrucció d’Ábalos, i que l’exministre és investigat més enllà del que els diputats haurien permès al jutge, l’advocada de l’exassessor reclama la nul·litat de les actuacions judicials. L’escrit insisteix que “la investigació s’ha de circumscriure estrictament als fets delictius per als quals es va sol·licitar” el suplicatori d’Ábalos, el dia 22 de gener de 2025. En concret, l’adjudicació de contractes de l’administració i empreses en el marc de la pandèmia de la Covid, o bé els lloguers que es pagaven a qui era la parella d’Ábalos a Cadis i al passeig de la Castellana de Madrid.
Per tant, la defensa de Koldo conclou que “qualsevol diligència abocada a la investigació de fets nous o de nova notícia que no fossin expressament inclosos a la sol·licitud de suplicatori original, constitueix una extralimitació de l’àmbit material autoritzat per la cambra, la qual cosa podria implicar la vulneració de la inviolabilitat parlamentària, i si s’escau, la vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei, un escenari que justificaria la nul·litat de les actuacions”. En aquest paquet la defensa hi posa el cas Air Europa, les trames derivades del cas Hidrocarburs, comissions per obres públiques, els negocis de Víctor de Aldama amb el cap de gabinet de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, o el fitxatge per part d’empreses públiques d’amistats comunes d’Ábalos i Koldo.
Per a la defensa de Koldo, aquests fets no tenen connexió amb la interlocutòria amb la qual es demanava el suplicatori. En aquest sentit, hi veu una “inconnexió i extralimitació” de l’objecte de la investigació perquè no té “cap connexió material amb l’objecte taxat i delimitat del suplicatori”. A criteri de l’advocada, tot plegat constitueix un “vici de procediment per falta d’autorització”. “S’ha prescindit del tràmit essencial de l’autorització preceptiva de la cambra del Congrés, infringint la garantia constitucional de la immunitat parlamentària”, argüeix. Per tant, és una “nul·litat de ple dret de totes les actuacions i resolucions judicials que versin sobre els fets no expressament autoritzats per l’òrgan cameral”.
