Els magistrats de la Secció Tercera de l’Audiència de Girona ho tenen molt clar. Consideren que els Bombers de la Generalitat que van participar en la manifestació a Girona el dos d’octubre de 2017 no van cometre malversació i tampoc veuen un delicte d’abandonament del servei, en tot cas i a tot estirar, una conducta al·legal, però difícilment un comportament delictiu. Unes acusacions del ministeri fiscal construïdes per una prosaica i densa investigació de la Guàrdia Civil. En una interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, el tribunal ha decidit arxivar l’acusació de malversació i, per tant, deixar estar la pretensió de fiscalia de jutjar el cas a través d’un tribunal del Jurat i manté el procés per l’altre delicte per una qüestió formal, perquè el sobresseïment s’ha de fer per plenari i no en aquesta fase processal.
El cas es remunta a la protesta a la plaça de Vi de Girona, davant l’ajuntament, l’endemà del referèndum del Primer d’octubre de fa cinc anys. Una concentració contra la repressió exercida per les policies espanyoles durant la jornada de votació de l’1-O. La jutgessa instructora el passat mes de juliol va ordenar que el cas fos jutjat per un tribunal del Jurat en entendre que hi havia una malversació de 996,15 euros. Una decisió que va ser recorreguda per la Generalitat de Catalunya a la que s’hi va adherir la defensa d’un dels processats, representat per l’advoca Agustí Carles. Els magistrats estimen en part el recurs no sense tocar el crostó al ministeri fiscal, la instructora i la policia judicial, en aquest cas la Guàrdia Civil per les seves conclusions.

“El normal hauria estat arxivar immediatament les actuacions”
La resolució de sis pàgines comença ressaltant que la sala, a la vista de la documental aportada, “no pot compartir la tesi del ministeri públic, en el sentit que la instrucció hagi aportat prou indicis de la malversació de fons públics”. Els magistrats recorden que el delicte regulat al 432 del Codi Penal requereix d’uns elements concrets i a la vista de les manifestacions i documents es “desprenen dues conseqüències tan òbvies com ineludibles”. Una, continua la resolució, “que ha d’existir una aplicació de fons concreta, objectivament comprovada”; i dos, que ha de “fer-se per fins aliens a la funció pública, amb un incompliment absolut de la normativa”.
Així, els magistrats retreuen a l’instructora i a fiscalia que l’acusació de malversació “es va topar ab initio amb una dificultat molt seriosa: que l’organisme públic suposadament perjudicat per la hipotètica aplicació dels seus fons a fins aliens a la funció pública -el cos de Bombers- va certificar que l’acció dels seus membres no va suposar cap cost addicional respecte les despeses ordinàries de funcionament”. Això és, que participar de la protesta no va suposar cap cost i que, per tant, no hi ha malversació. En aquest sentit, recorda al ministeri públic que ha donat per bo i vàlid l’informe perquè ni tant sols ha iniciat accions penals contra l’autor”. “El més normal hauria estat arxivar immediatament les actuacions“, afirma la sala amb una incisiva crítica a la instrucció.
Sense cap prova objectiva i toc de crostó a la Guàrdia Civil
En aquest marc, la sala assegura que “no hi ha cap prova objectiva de la malversació”. És més, els magistrats carreguen els neulers contra la tesi de la Guàrdia Civil per intentar justificar la malversació de 996,15 euros. Així critica com el cos policial rebrega les taxes de servei dels bombers per l’ús de mitjans humans i materials per tal de posar un import del que “ha costat la sortida dels investigats amb els vehicles el dos d’octubre”.
“La sala no pot compartir la suposició que la Guàrdia Civil”, adverteix. I raona els motius al·legant que el cos policial empra una norma “que res té a veure amb el cas i, en segon lloc, que es recullen taxes que no són conseqüència de cap despesa prèvia del cos, com és el permís de filmació o sessions fotogràfiques”. D’aquesta manera, els jutges creuen que és una aplicació no només “errònia” sinó que, a més, constitueix una òbvia presumpció contra reo”. El càlcul, segons els magistrats, serveix per “crear adhoc l’element objectiu del delicte de malversació que no ha quedat objectivament acreditat”. Fins i tot, la resolució titlla els números de la Guàrdia Civil de “particulars càlculs”.
Una actuació, a tot estirar, al·legal
Un cop arxivada la malversació, els magistrats de sala consideren que decau la petició d’anar per tribunal del jurat. Així que analitzen l’altra acusació, la d’abandonament de funcions del 409 del Codi Penal. La sala entèn que el cas podria ser com a mínim “al·legal” perquè enlloc del reglament del cos preveu la seva participació mentre estan de guàrdia en una manifestació de caire polític. Ara bé, els magistrats apel·len a un altre certificat conforme no hi va haver cap servei mentre va durar la concentració.
En tot cas, la sala determina que amb la instrucció no es pot saber si la conducta va ser il·legal o manifestament il·legal i que, en tot cas, això ho ha decidir el plenari i per aquest motiu ara no es pot arxivar. D’aquí que ho passi al jutjat penal i no pas a un jurat.