El judici contra la família Pujol Ferrusola, amb l’expresident Jordi Pujol al capdavant, ja ha celebrat les tres primeres sessions d’una vista oral en què estan previstes 42 jornades. Tres matins en què s’ha posat de manifest el tèrbol origen de la investigació del cas. De fet, les defenses van al·legar les maniobres de la policia patriòtica per aconseguir informació financera de la família de l’expresident, tant amb activitats al Principat d’Andorra com amb investigacions prospectives, il·legals i clandestines, com ara la denúncia policial mai ratificada per Javier de la Rosa o la denúncia a l’Audiència Nacional de Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola. Una situació que contrasta de ple amb un escàndol de grans dimensions, com va ser el cas Corinna Larsen i la seva relació amb el monarca espanyol ja emèrit, Joan Carles de Borbó.
Tant la Fiscalia, representada per Fernando Bermejo, com l’Advocacia de l’Estat, en mans de Juan Ignacio Ocio, han fet valdre la declaració de Victoria Álvarez com a motor del cas i de la petició de la comissió rogatòria a Andorra. És a dir, com a notitia criminis anterior a la portada d’El Mundo del 7 de juliol de 2014 que va constituir que la defensa de Josep Pujol Ferrusola va titllar “d’striptease financer” de la família.
Ara bé, un detall no ha passat per alt a les defenses i és que, després de la denúncia d’Álvarez, el cas va dormir el son dels justos gairebé dos anys en un calaix del Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional. De fet, Álvarez va declarar el 17 de gener de 2013 i la Fiscalia no va demanar diligències fins al 28 de juliol de 2014. Tot sempre amb la col·laboració que li havia prestat la policia patriòtica, amb qui va preparar la declaració, amb l’ajuda de Sánchez-Camacho i de Jorge Moragas, el diplomàtic cap de gabinet de Mariano Rajoy.
El cas Pujol i la corona, una relació
Un cas molt diferent al de Corina Larsen i la seva denúncia sobre les activitats irregulars de Joan Carles de Borbó. Unes denúncies detallades, concretes i concises amb gravacions i documents dels negocis del monarca que la sala penal del Tribunal Suprem l’1 d’abril de 2019 va considerar que no eren prou per continuar la investigació contra ell. Fins i tot amb amenaces i coaccions de l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldan, a l’aristòcrata alemanya, detallades en un procés judicial al marge on els tribunals van donar la raó al comissari d’Intel·ligència jubilat i coordinador operatiu de l’operació Catalunya, José Manuel Villarejo.
Una interlocutòria de la qual en va ser ponent Manuel Marchena reafirmava un arxivament anterior de la instrucció, en el marc de la macrocausa Tàndem, que dirigia el Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. Marchena va raonar, de manera unànime amb la sala, que seguir les perquisicions en base a les proves de Corinha podia ser una investigació prospectiva. No es pot oblidar que el director adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia durant els anys de plom de l’operació Catalunya, únic condemnat per aquest operatiu, Eugenio Pino, va admetre que l’operació Pujol -nom primari de l’operació Catalunya- es va esperonar per tapar l’escàndol de Joan Carles de Borbó a Botswana i… amb Corinna.
Victoria Álvarez… més creïble?
En canvi, de cop i volta, en el cas Pujol, declaració d’una altra examant, sense cap dada concreta, genèrica i vaga, ha agafat un valor jurídic gairebé incontestable. Una declaració també gràcies a un personatge central per entendre els dos casos, José Manuel Villarejo. Si, per al Suprem, les denúncies, dades i concrecions de Corinna no van ser prou per continuar la investigació de la justícia espanyola per les activitats de Joan Carles de Borbó, les coses són diferents en el cas Pujol. Així, a diferència de la que havia fet l’aristòcrata alemanya, la denúncia d’Álvarez, sense detalls concrets, ni documents, ni dades concises, té tot el valor. Encara que admetés davant el magistrat Pablo Ruz que abans de passar pel Jutjat l’havia acordat amb dos policies -un d’ells Villarejo-, a l’hotel Princesa Sofia.
La declaració d’Álvarez, a la qual ha tingut accés El Món, va ser obligada per la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional, perquè en primera instància, el jutge Ruz volia donar carpetada a l’afer perquè no s’ho empassava. La declaració, d’una hora i quaranta minuts, és un veritable maldecap per al magistrat, que intenta posar ordre a les dates, els personatges i als fets, i fins i tot li demana que no li expliqui coses que no venen al cas, com ara la situació política a Catalunya l’any 2013 o les idees polítiques del seu fill.
De fet, Álvarez va resseguint la denúncia policial interposada. Admet al jutge que no se’n recorda de les dates, ni dels noms, però que un bon dia un periodista li va trucar per dir-li que tenia fotografies d’ella amb el primogènit dels Pujol. Ho va consultar amb un advocat, que li va recomanar fer una declaració. Explica que al cap de dos dies es va reunir amb dos suposats policies, un “primet” i l’altre “més grassonet”, un es deia “Miguel Ángel”, segons ella, però tampoc sap a quina unitat pertanyen perquè, si bé en un primer moment diu que és de la UDEF, després diu que són de la UDYCO: uns porten qüestions de delinqüència financera i els altres de drogues i crim organitzat. Al final, assegura al jutge que són de la UDYCO. La trobada és en un hotel. Casualment, a l’hotel Princesa Sofia, una llar molt monàrquica.
Apareix Villarejo
A mesura que avança la declaració, Álvarez explica que després de parlar amb els policies, li diuen que ha de signar el seu testimoni, i ha d’anar a Vila Laietana, però ella no hi vol anar perquè creu que se n’assabentaria immediatament Jordi Pujol Ferrusola perquè és amic de Felip Puig, tot i que era conseller d’Interior manava sobre els Mossos d’Esquadrs i no pas sobre la Policia Nacional espanyols.
Davant aquesta negativa, li diuen que aleshores ha d’anar a Madrid. Relata al jutge que va a Canillas, la població de Madrid on hi ha el complex operatiu del CNP. La van anar a buscar dos homes a l’AVE, un d’ells un advocat. La presència de lletrat sorprèn el jutge, que li pregunta si l’havia contractat ella, si li havien posat o qui ho havia decidit. Álvarez admet que li posa la policia, la sorpresa és el nom de l’advocat, que en un principi li diu “Ramon Redondo”, però després rectifica i assegura que es diu Rafael Redondo, és a dir, el soci de Villarejo, en el seu grup empresarial i que també ha estat condemnat en les primeres peces del cas Tàndem.
Uns viatges a Andorra poc recordats
Sobre els viatges a Andorra, Álvarez no sap concretar quants són, i diu ”entre sis i deu”, en una relació que dura des del febrer de 2006 al 2008. De fet, apunta que potser el darrer va ser el 2008.
Explica que “tenia un museu i un negoci” i aleshores detalla que sobre el 2008 va veure una motxilla plena de diners al cotxe, bitllets de 500 euros i de 200. “Eren molts bitllets”, apunta, i anaven lligats ”amb gomes”. Explica que va sentir una conversa on parlava de 400.000 euros i escaig. El jutge li retreu que no havia esmentat cap quantitat en la primera declaració davant la policia, li pregunta per què ho va denunciar i si li va preguntar d’on venien els diners. Álvarez diu que no s’atrevia a fer-ho a Catalunya -ho considerava ”impossible”, i el jutge, murri li repregunta si no surt mai de Catalunya, per denunciar-ho en un altre lloc. Aleshores ella argumenta que estava enamorada de Jordi Pujol Ferrusola i per això no l’havia denunciat.
En tot cas, Álvarez reconeix que només pot explicar de passada un viatge on suposadament havia portat diners a Andorra i no pot explicar si aquests diners es belluguen en algun banc en concret. Curiosament, la comissió rogatòria anava dirigida a un banc andorrà, la BPA.
Corinna, amb acta notarial i tot
Curiosament, la vaguetat de les narracions d’Álvarez contrasten amb la quantitat de dades i proves que va aportar Corinna. En canvi, les dues declaracions han tingut dues vides diametralment oposades en la justícia espanyola. La investigació sobre els negocis comissionats de Joan Carles de Borbó va començar després que Corinna expliqués la seva història amb l’emèrit, les amenaces del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i els documents i els negocis dels Borbons. Els va detallar tant al comissari José Manuel Villarejo com al seu amic Juan Villalonga, i també a un notari londinenc el 7 d’abril de 2019, una declaració a la qual ha tingut accés El Món. Fins i tot, va exposar-los que un dia es va trobar un llibre a casa seva sobre l’estranya mort de Lady Di i que va rebre una trucada truculenta amenaçant: “Hi ha molts túnels de Niça a Mònaco”, li deia una veu, fent un paral·lelisme entre el que li havia passat a la princesa de Gal·les i el que li podia passar a ella al principat on vivia.
Corinna, Villarejo i Villalonga es troben per primer cop el 16 d’abril del 2015 i existeix una gravació, a la qual El Món ha tingut accés. L’aristòcrata alemanya detalla com el servei d’intel·ligència espanyol la va amenaçar perquè tornés documents i diners que li hauria lliurat Joan Carles de Borbó. Entre aquests documents, el comissari Villarejo insisteix que es troba Control de Togues, un expedient dels serveis d’intel·ligència amb informació delicada sobre jutges i fiscals. La relació entre el comissari i Corinna es basa en un win-win: un vol tenir informació sobre el CNI i l’altra vol denunciar les irregularitats del seu examant.
Explica els contactes que ha tingut amb el director dels serveis d’intel·ligència i com li van robar documents de la seva oficina i de casa seva, a Mònaco. Segons Corinna, el CNI va actuar amb els seus equips i a través d’una empresa de seguretat anomenada Algiz. Aporta missatges amb el llavors director del CNI. Després ampliarà el relat a través de la seva declaració davant un notari. Corinna es queixa que l’han amenaçada, a ella i els seus fills. Villarejo li aporta uns papers que l’aristòcrata reconeix que són part dels documents que se li han endut. A més, el comissari li dona dos papers d’un informe del CNI sobre ella. De fet, se’n riuen del nom de l’expedient perquè el titulen PC, acrònim de princesa Corinna.
Corinna detalla com funcionen els comptes i empreses de Joan Carles. Per exemple, explica el cas d’una compra de terrenys al Marroc. La van posar com a titular i ara l’hi reclamen que els torni, una petició que, si hi accedeix, suposaria un delicte de blanqueig. Corinna insisteix en les pressions “bàrbares” que rep. “Jo tinc les proves de qui ha fet aquestes estructures financeres”, assegura. “És un malson enorme”, afegeix.
Villalonga adverteix que es pot endur la monarquia per davant. “No em fa això [posar els terrenys al seu nom] perquè m’estimi molt, sinó perquè soc resident a Mònaco”, admet. I parla dels comptes de l’emèrit a Suïssa, que estan a nom del cosí del monarca Álvaro de Orleans. “Em fan la guerra… perquè deien que millor Iñaki i Corinna que Iñaki i Cristina”, raona en referència al cas Musk, de delicte fiscal, on estava implicada la casa reial espanyola. Corinna va demanar explicacions al rei sobre aquests afers i li va respondre que ho havia fet per la família, amb la frase “la sang pesa”. “Per la meva filla estic disposat a matar-te”, assegura Corinna que li va dir Joan Carles. De res va servir tot aquest material, que va morir al Tribunal Suprem.
“L’emèrit és el bé a protegir”
Les dues vares de mesura sobre la validesa d’ambdues declaracions s’entenen de manera clara en un dels documents més sucosos que consten a la causa Tàndem. Un conjunt de whatsapps entre Eugenio Pino i l’exsecretari d’Estat de Seguretat amb Jorge Fernández Díaz de ministre de l’Interior, Francisco Martínez. Hi ha un missatge en què Martínez confessa el seu neguit sobre la investigació de la Fiscalia en el cas Tàndem. “Sí, però tu creus que això explica l’interès actual dels fiscals?”, pregunta l’ex mà dreta de Fernández Díaz. La resposta de Pino és tan clara com contundent: “És la Casa la que hi està interessada”. És a dir, el CNI. “I els fiscals… doncs ja veus. L’emèrit és el bé a protegir i l’interès particular de SR [Sanz Roldán]”, incideix. I n’explica els motius: “Perquè té coses conjuntes amb l’emèrit”. “Sí, entesos”, conclou Martínez després d’aquesta classe magistral de com s’ha utilitzat l’operació Catalunya per tapar els negocis de Joan Carles de Borbó. Uns whatsapps anteriors de Pino informaven que “Pujol, Artur Mas i Podemos estaven en cartera“ com a pantalla de protecció de la casa reial. Tot pren sentit.
