Finalment, els magistrats de la secció tercera de l’Audiència de Barcelona han dictat sentència amb què han decidit absoldre l’humorista Jair Domínguez d’un delicte d’odi. Un cas on Vox era l’única acusació i el ministeri fiscal no hi veia delicte. La sentència, de 23 pàgines, i a la que ha tingut accés El Món, els magistrats que dicten la resolució en català consideren que “els fets declarats provats no són constitutius d’un delicte d’incitació a l’odi, la discriminació, violència o hostilitat previst en l’article 510.1.a del Codi Penal”.
En concret, entenen que expressar un “bon dia de merda” -nom de la secció del programa Catalunya Ràdio- amb la broma d’un “cop de puny a la boca” als votants feixistes “no es pot qualificar de delicte d’odi, sinó que ha d’emmarcar-se dins la notable ampliació dels límits a la llibertat d’expressió”. La resolució és tot un compendi de la doctrina sobre la llibertat d’expressió, l’humor i els límits d’un dels drets considerats benzina de la resta de drets fonamentals, tot i que puguin apuntar el malgust de la broma o el comentari.
De fet, els magistrats José Antonio Rodriguez Saéz, Carmen Guil Román i Mª Isabel Cámara Martínez, resolen que “en definitiva, independentment de l’opinió que pugui sostenir-se sobre la correcció i l’oportunitat de les paraules, del to utilitzat, i fins i tot de la intencionalitat de les frases denunciades, el fet cert és que no pot sinó entendre’s que aquestes, a la vista de l’abundant jurisprudència existent sobre això, queden emparades pel dret a la llibertat d’expressió i, per contra, no hi concorren els requisits legalment i jurisprudencialment establerts per poder considerar comès el delicte imputat”.
“No va existir perill”
La sentència remarca que en cap dels fets provats durant la vista oral celebrada el passat 14 de d’abril, “no concorren els indicadors que atorguen al missatge aptitud per incitar a l’odi que mereixi una resposta penal”. “No pot asseverar-se”, continuen els togats, “l’aptitud del missatge per suscitar reaccions violentes al partit polític VOX”. “No es tracta d’una conducta reiterada, sinó d’un fet puntual; no comporta l’exteriorització d’una idea o opinió que impliqui un perill real, i, en conseqüència, no es compleix la potencialitat que exigeix la jurisprudència per a la creació del perill”, raonen els jutges.
