Agents de la poderosa Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra explicant a un tribunal que escolten programes de ràdio per constatar si es cometen delictes; un partit polític com Vox fent de Fiscalia a l’ombra; una fiscal d’odi, Marta López Gloria, preguntant-se que feia aquest matí a la secció tercera de l’Audiència de Barcelona perquè ja havia demanat sobreseure la causa; i un humorista histriònic com Jair Domínguez al banc dels acusats per haver fet la seva feina, un acudit sobre com aturar el feixisme.
Aquest és l’escenari del judici que ha hagut de presidir, amb ofici i un punt d’incomoditat, el magistrat Josep Antoni Rodríguez Saéz, per una querella de la formació de Santiago Abascal contra un monòleg brevíssim del 16 de febrer de 2021, en què es feia sàtira del resultat electoral de Vox a les eleccions de 2021. Va ser una col·laboració de Jair Domínguez en l’espai Un bon dia de merda, al programa El Matí de Catalunya Ràdio, en l’etapa amb Laura Rosel com a conductora. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que estava com a responsable civil, ha estat foragitada de la causa en l’audiència prèvia de la vista.
Mossos escoltant la ràdio
El primer a enfilar-se a l’estrada ha estat un agent de la Comissaria General dels Mossos d’Esquadra, amb serioses dificultats per respondre en castellà, quan no en tenia cap necessitat. En tot cas, ha ratificat el contingut del seu informe en el sentit que la breu intervenció humorística de Domínguez no va generar cap situació de risc ni de conflicte. De fet, el policia -que ha assegurat que normalment no escolta Catalunya Ràdio- va analitzar diversos programes per comprovar “si dins la subjectivitat es podia considerar que objectivament que les opinions poden generar actes d’odi o violència”. És a dir, un policia analitzant l’opinió d’un humorista. Una situació que faria fregar els ulls als arquitectes jurídics de l’estat de dret.
En tot cas, a preguntes de l’advocat de Domínguez, el catedràtic de dret processal Jaume Alonso-Cuevillas, i de la fiscal -l’acusat no ha respost al representant del partit d’Abascal-, Domínguez ha assegurat que “no parlava de Vox”. “No tenia cap intenció de cridar a la violència, de cap manera”, ha al·legat. De fet, ha diferenciat dues parts en la seva intervenció: una primera de crítica pels resultats de Vox i una segona, sobre el desastre que va suposar el nazisme i el feixisme. Les paraules “un cop de puny a la boca” tenia, per a l’humorista, un sentit metafòric de contundència. A més, Domínguez i els Mossos han remarcat que el monòleg –que era gravat– no comportava “interaccions” amb els oients, “no hi ha cap debat o comentaris ni tan sols dels tertulians que participaven en el programa”.
Vox: “És materialment violent”
L’advocat de Vox, Juan Cremades, ha demanat la condemna perquè l’acudit “no és una opinió política ni una expressió feridora, sinó materialment violent”. A més, ha volgut fer passar bou per bèstia grossa en assegurar que l’Audiència va reobrir el cas un cop es va arxivar. Cuevillas ha recordat al tribunal que va reobrir-lo per simples qüestions processals, no per indicis de criminalitat. Cremades també ha aprofitat per intentar donar a Vox una pàtina de personalitat de col·lectiu vulnerable, susceptible de ser víctima d’un delicte d’odi.
El ministeri fiscal, en un informe rotundament tècnic, ha insistit que els fets no són subsumibles en l’article 510 del Codi Penal. És a dir, que no configuren cap delicte. I ha descrit l’entramat doctrinal, legal i jurisprudencial que protegeix l’humor i la llibertat d’expressió. Cuevillas ha recomanat al tribunal preguntar al ChatGPT que pregunti que vol dir “un cop de puny a la boca” i la resposta és fer “callar algú amb contundència”, i ho ha diferenciat d’un cop de puny a la cara. Així mateix, ha remarcat que Vox no és un “col·lectiu diana”. Fiscalia i Cuevillas han demanat la lliure absolució, i en cas de condemnes, aplicar dilacions indegudes pels anys i panys que s’arrossega el cas sense cap explicació. Vist per a sentència.
