No n’han tingut prou amb una acurada sentència. Vox vol persistir en la seva persecució a l’humorista Jair Domínguez i ha presentat un recurs d’apel·lació contra la sentència que absolia Domínguez d’un delicte d’odi per un comentari humorístic al programa El Matí de Catalunya Ràdio afirmant que al feixisme se’l combaia amb “un cop de puny a la boca”. Vox reclama a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la revocació de l’absolució de la secció tercera de l’Audiència de Barcelona per interpretar “insuficiència, irracionalitat i inconsistència interna en els motius de l’absolució”.
El recurs ,de 27 pàgines i al que ha tingut accés El Món, la defensa lletrada de Vox, demana una nova valoració de la prova i, si fos necessari, la repetició de la vista oral per complir amb el principi de la immediació. El recurs també al·lega un “equilibri incorrecte del dret fonamental a la llibertat d’expressió i manca d’aplicació dels principis constitucionals i de la jurisprudència que regulen l’odi” i critiquen que el tribunal s’aparti de la doctrina d’altres seccions de l’Audiència de Barcelona. El lletrat de Jair Domínguez, Jaume Alonso-Cuevillas, fidel al seu estil britànic, ha aprofitat per recordar a través del seu perfil d’X que els de Vox continuen sense tenir “sentit de l’humor”. Vox, en el recurs, creu que és un “col·lectiu vulnerable” i que, per tant, pot ser objecte d’odi.
Invertir els termes d’anàlisi
Per a Vox, la sentència absolutòria “acaba per invertir indegudament els termes de l’anàlisi”. Així consideren que “enlloc de partir del significat literal de les declaracions i, posteriorment, examinar si hi ha circumstàncies excepcionals que puguin contrarestar el seu significat natural, la sentència parteix de la premissa que l’acusat actuava en un context humorístic i utilitza aquesta conclusió per reinterpretar completament el significat de les paraules pronunciades”.
“Tanmateix”, continua el recurs, “el significat literal de les declaracions sota escrutini és extraordinàriament eloqüent”. “L’acusat no es va limitar a expressar una crítica política especialment dura, ni va utilitzar expressions ofensives o despectives respecte a una determinada postura ideològica”, descriu el recurs. “Tampoc no va recórrer a construccions absurdes o manifestament inversemblant que permetessin identificar clarament un propòsit purament humorístic”,apunten. “El que va fer va ser declarar públicament que aquells que identificava com a ‘nazis’ o ‘feixistes’ s’havien de combatre ‘amb un cop de puny a la boca’, afegint a més que ‘no hi ha mitges mesures’ i que ‘no es negocia amb el feixisme'”, conclouen per justificar la revocació de la sentència.
