Resposta a Twitter del Departament d’Interior a la sanció de 601 euros imposada contra Josep Rafael, el testimoni que va retratar i gravar el mosso d’esquadra que va pegar l’exvicepresident del Parlament Josep Costa durant la concentració contra la cimera hispano-francesa del gener. Ha estat Sònia Andolz, la directora general d’Administració de la Seguretat, la responsable de l’aplicació de la llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa, la que ha contestat arran de la publicació de la notícia a El Món. En un fil de Twitter, Andolz –un càrrec que depèn directament del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena– assegura que ara per ara només s’ha comunicat a l’afectat “la incoació del procediment”, obviant que en la comunicació que li han enviat ja ofereixen al testimoni denunciat reduir a la meitat l’import de la multa amb la condició que no faci al·legacions: si ho accepta el procediment ja seria irreversible.
En el seu fil, Andolz fins i tot acusa la població de no saber llegir les resolucions, cosa que sí que saben fer els juristes. En tot cas, fonts d’Interior asseguren a El Món que la sanció encara no es ferma i que si es presenten al·legacions les estudiaran. Fonts de la defensa de Josep Rafel acusen Interior de “rectificar utilitzant un tecnicisme estúpid”.
En el seu enfilall, Andolz també culpa l’Estat de l’existència de la llei mordassa i del seu caràcter obligat, tot i els suposats esforços que fa el departament per rebaixar-ne els efectes. “La llei 4/2015 (anomenada llei mordassa) té molts articles de diferent aplicació”, indica Andolz. “Des que vam arribar, treballem per reduir l’impacte d’aquesta llei restrictiva sobre els drets i garanties de la ciutadania. No és senzill: és una llei estatal d’obligat compliment”, s’esgargamella. Curiosament, la multa va arribar just quan el departament es vantava a principis de la setmana passada de rebaixar el contingut sancionador de la llei.
“Una notificació quasi automàtica”
Andolz continua manifestant que “el funcionariat ha de poder exercir les seves funcions sense intromissió i amb garanties i és responsabilitat nostra poder donar eines per aquesta aplicació més progressista de la llei”. De fet, assegura que “així ho estem fent”. “No és ràpid: un expedient té diferents fases fins que és ferm”, insisteix. “Quan una persona rep un acord d’iniciació, està rebent una primera notificació quasi automàtica a conseqüència d’una acta que recull uns indicis”, ressalta Andolz. “Aleshores la persona pot fer al·legacions i és aquí quan s’aplica la interpretació progressista jurídica que estem promovent”, afegeix. “Fins que no hi ha una resolució, no hi ha cap sanció. I les resolucions, en aquest cas, les signo jo i n’assumeixo la responsabilitat. De totes les que han resolt arxivar sense sanció des del juny de 2021, també”, sentencia.
La defensa de Josep Pagès, però, veu en l’enfilall d’Andolz una rectificació en tota regla, aprofitant que la sanció encara no és ferma a la vista del rebombori que ha aixecat. I més, quan les imatges objecte de sanció són prova penal en un jutjat per lesions. “És un tecnicisme estúpid, perquè el mateix acord ja avança que si pagues la meitat de la sanció i no fas al·legacions, queda tot liquidat“, subratllen des de la seva defensa. “Només faltaria que no poguessis fer al·legacions en un procediment sancionador sigui aquest cas o una multa de trànsit”, argüeixen. “A l’administració no existeixen les resolucions ‘quasi automàtiques'”, ironitzen les mateixes fonts. Així mateix, recorden que incoar un expedient d’aquesta mena genera un chilling effect (efecte dissuasiu) de manual, és a dir, posar traves i advertències en l’exercici dels drets fonamentals.
18
