L’exvicepresident del Parlament Josep Costa s’està consolidant com una pedra a la sabata de l’estructura judicial espanyola. Si fa tres setmanes obria un nou procés contra el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, davant el Consell General del Poder Judicial, ara pot obrir una nova batalla al Tribunal Constitucional. En concret, amb relació a la seva recusació de tres dels magistrats de la cort constitucional que han de decidir sobre el seu recurs per la detenció que va patir. L’arresta el va ordenar la magistrada instructora del procés per desobediència contra la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, ja que Costa no s’hi va presentar a declarar quan ella el va citar. Després de tot plegat, a més, quan es va fer el judici tots els acusats van resultar absolts.
Segons ha pogut saber El Món, el pròxim 9 de maig el Tribunal Constitucional avaluarà la recusació presentada per Costa. La sorpresa ha estat qui s’ha nomenat ponent, la magistrada Concepción Espejel, la que va firmar el vot particular que volia condemnar per sedició el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero. La mateixa que va maniobrar per reclamar a l’advocat Gonzalo Boye una indemnització de danys i perjudicis en una qüestió que fins i tot la Fiscalia defensava que estava prescrita. Espejel és del sector contrari als recusats per Costa. Una situació que podria donar sorpreses després de la pulsió interna que mantenen els sectors progressistes i conservadors en l’altra magistratura constitucional.
Des de l’octubre del 2021
El cas es remunta al 27 d’octubre del 2021, quan Costa va ser detingut pels Mossos d’Esquadra per ordre de la instructora del cas, Maria Eugènia Alegret. Després de l’arrest, Costa va interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i el mes de desembre va ser acceptat a tràmit, en entendre la sala d’admissions que tenia prou transcendència constitucional en el sentit que no hi havia doctrina sobre una detenció d’aquestes característiques. Un cop es va saber la magistrada ponent, Costa va interposar un incident de recusació contra els magistrats Cándido Conde Pumpido, Ricardo Enríquez i Juan Carlos Campo.
La ponent té animadversió a l’independentisme, però també pel gruix de la magistratura progressista. En la seva etapa a l’Audiència Nacional, Espejel es va haver d’apartar dels judicis de la Gürtel –la trama de finançament il·legal del PP– per la seva proximitat amb la formació. De fet, se la coneixia com a “Cospejel,” per la seva amistat amb la secretària general del PP, Dolores de Cospedal. De fet, Espejel és un dels caps visibles de la lluita de famílies ideològiques dins el Tribunal Constitucional, de manera que a més a més d’antiindependentista també és del bàndol oposat al dels magistrats recusats. Un context que aixeca fortes suspicàcies en el futur immediat del procés constitucional engegat per Costa.
En aquest sentit, cal recordar la guerra arran de la sentència sobre la llei de l’avortament, que Conde-Pumpido va obrir amb Espejel perquè la magistrada es volia abstenir de participar en la resolució. Conde-Pumpido no ho va acceptar i va pressionar per tal que participés en la sentència que havia d’avalar una llei recorreguda des de feia 11 anys. Espejel va al·legar que havia participat, com a membre del CGPJ, en la redacció de la llei. Conde Pumpido no ho va acceptar, una maniobra per evitar una recusació de tres magistrats més que haurien deixat el tribunal coix en una decisió primordial de la política espanyola dels darrers anys. Aquesta recusació de Costa podria ser l’excusa per a la seva revenja personal contra el bàndol progressista.
4 
