La presidenta del Tribunal manté que Trapero i Soler són uns sediciosos

Vot particular de la presidenta del Tribunal

Concepción Espejel, presidenta de la sala primera de l’Audiència Nacional,  ha signat un dens vot particular amb què defensa la condemna del Major Josep Lluís Trapero i del director general de la policia, Pere Soler. Davant la majoria dels seus dos companys, considera en la sentència absolutòria que tots dos haurien de ser condemnats com a coautors d’un delicte sedició.

 

Segons la magistrada, el resultat del judici oral hauria deixat provat que Trapero, com a Major, tenia coneixement dels propòsits del conseller d’Interior, Joaquim Forn, i del director general de la Policia, Pere Soler, que “arribés a celebrar-se a tota costa el referèndum suspès pel Tribunal Constitucional”. És més, està convençuda que havia de “sumar els seus esforços a aquest propòsit comú i posar mitjans eficaços per contribuir a aquest resultat”. De fet, Espejel assegura que “s’oposava de manera contumaç a la coordinació atribuïda al Coronel de la Guàrdia Civil, Pérez dels Cobos.

 

En el relat de la magistrada, el Trapero va presentar un “pla pel teòric compliment de la Instrucció 3/2017 de la Fiscalia deliberadament ineficaç per al compliment de l’ordenat”. “No va introduir modificacions a el disseny de el Pla -un binomi per a cada col·legi, al marge de la conflictivitat previsible en els diversos centres-, tot i haver-se-advertit que tant el fiscal superior de Catalunya com el fiscal general de l’Estat consideraven el pla no idoni, per ser propi d’unes eleccions legals”, conclou.

 

Espejel continua, en el seu vot particular, carregant sobre el Major la responsabilitat del referèndum. En aquest sentit, assegura que Trapero “aprofitant que les ordres contingudes en la resolució de la Magistrada del TSJC, Mercedes Armas, eren menys concretes que les donades en les Instruccions del fiscal superior i la referència continguda en la interlocutòria dictada per la mateixa a la necessitat de preservar la convivència, va pautar una actuació de mínims per part dels Mossos, tant per als dies previs com pel mateix Primer d’octubre”.

En aquest marc, creu que  va fixar unes pautes d’actuació per al teòric compliment de la resolució del TSJC, sabent que les mateixes eren clarament ineficaces per impedir el referèndum, més quan el propi Major va anticipar el seu contingut als responsables polítics i les mateixes es van publicitar fins i tot per xarxes socials”. Fins i tot, Espejel ha quedat convençuda que col·laborava amb els que instigaven la iniciativa Escoles Obertes, ajudant a conèixer abans d’hora comseria l’actuació dels Mossos. Així, opina que els va facilitar saber que “n’hi hauria prou la concentració de famílies, gent gran i col·lectius vulnerables perquè els binomis no posessin cap obstacle a la ocupació prèvia dels col·legis ni a la celebració de l’referèndum il·legal”.

Interpreta la magistrada que el Major va establir un “rígid sistema de petició de suports per les patrulles i de transmissió d’ordres per part dels comandaments que evités qualsevol iniciativa o actuació directa dels agents; de manera que, quan pogués adoptar alguna mesura, aquesta resultés ineficaç”. És a dir, un vot particular escrit pel tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena. 

Soler, l’altre sediciós

Pel que fa a l’acusat Soler, el vot particular d’Espejel descriu que no només no va donar les instruccions a què venia obligat, sinó que, “contravenint les mateixes, va sostenir el dret a votar dels ciutadans, que els Mossos havien de garantir-ho, que organitzar un referèndum (que se li havia ordenat impedir pel TC) no era delicte i que havien de prevaler les ordres governatives sobre les que poguessin donar els jutges i Fiscals”.

En aquest sentit, la magistrada considera que “mitjançant l’acceptació d’un pla presentat a la Fiscalia i d’unes pautes d’actuació lliurades a la Magistrada del TSJC deliberadament ineficaços, va afavorir conscientment que, sota l’aparença de formal acatament de les ordres judicials rebudes, l’actuació dels Mossos, no comportés cap obstacle per a la celebració de l’referèndum”. 

 

Nou comentari