L’exvicepresident del Parlament Josep Costa s’ha quedat amb gana. Després d’haver aconseguit no només l’absolució en el judici per desobediència als membres sobiranistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, sinó també apartar dos magistrats per manca d’imparcialitat, Costa obre una nova via en la seva batalla contra la judicatura espanyola. El líder independentista ha presentat un escrit de denúncia al Consell General del Poder Judicial amb què demana la imposició de mesures disciplinàries al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, per la comissió de faltes molt greus que podrien suposar que sigui apartat de l’exercici jurisdiccional o multes de fins a 6.000 euros. La denúncia per responsabilitat disciplinària també inclou el magistrat Carlos Ramos.
La denúncia descriu tot el camí processal amb què Costa va aconseguir apartar aquests dos magistrats del judici a la Mesa de Torrent. A més, afegeix altres resolucions que Barrientos i Ramos van dictar un cop recusats que, al seu criteri, vulneren de ple la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ). De fet, Costa arriba a acusar-los de “desafiar” i “desobeir” l’ordre d’apartar-se, en el sentit que van decidir quins magistrats els havien de substituir. Una decisió que afectava el dret a la defensa dels acusats i més tenint present que era un acte jurisdiccional i no pas governatiu. La conducta dels dos magistrats constitueix, per a Costa, un seguit d’accions que s’encabeixen com a faltes molt greus, greus i lleus en les previsions disciplinàries de la LOPJ.
Una recusació treballada
La denúncia, a la qual ha tingut accés El Món, situa l’inici del relat el 3 de maig del 2022, quan el TSCJ va notificar la composició del tribunal als acusats per desobediència com a membres de la mesa del Parlament que presidia Torrent. Una sala d’enjudiciament que havia d’estar configurada per Barrientos, Ramos –que també havia de ser el ponent de la sentència– i Carles Mir. Costa va recusar Barrientos i Ramos per manca d’imparcialitat i en va demanar la seva abstenció. Els dos magistrats, però, s’hi van oposar amb un informe que Costa defineix com a escrit amb “gran vehemència i amb tota classe de consideracions irrespectuoses” cap a ell. Fins i tot al·lega que els dos togats van intentar “refutar de manera detallada els motius amb què emparaven la seva manca d’imparcialitat”.
“De manera inaudita”, es queixa Costa al Consell General del Poder Judicial, “els dos magistrats van proposar prova per demostrar la veracitat de les seves posicions i, per tant, es van constituir indegudament en part d’un plet amb el recusant”. Una prova que, segons ressalta Costa, van obtenir de l’estudi de la instrucció del judici a la Mesa. Davant la decisió dels dos magistrats de no apartar-se, Costa va promoure una nova recusació perquè amb l’informe presentat tant Barrientos com Ramos “posaven de manifest nous elements que acreditaven la seva manca d’imparcialitat”. El primer de juliol, la sala especial de recusacions va decidir per unanimitat apartar Barrientos del plet. La resolució advertia que n’hi havia prou amb “l’airada resposta dels recusats” per acreditar la seva manca d’imparcialitat.
Ara bé, Carlos Ramos continuava formant part del tribunal. Així que havia de respondre a la segona recusació. El magistrat, lluny de retirar-se, va “rebutjar enèrgicament la seva abstenció”. Però va anar més enllà i va demanar una multa a Costa per una suposada “mala fe processal”. El primer d’agost, Ramos es va haver d’apartar per ordre dels seus companys de toga perquè entenien que la seva conducta generava dubtes sobre la seva imparcialitat.
Tot i recusats, continuaven…
A la denúncia, Costa subratlla que, tot i haver estat recusat, Barrientos va continuar ficant cullerada al judici amb l’argument que és el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El magistrat va decidir “qui havia de substituir-lo a ell mateix a la sala d’enjudiciament”, així com qui havia de substituir Ramos i qui havia de rellevar el magistrat Jordi Seguí,en la sala de recursos. Costa va entendre com a il·legals aquestes decisions i va impugnar-les tant per via administrativa –recurs d’alçada al CGPJ– com per la via jurisdiccional, en forma de recurs de queixa, reposició i revisió. Cap dels recursos va prosperar. Ara bé, les resolucions van donar munició a Costa, que ara l’aprofita.
L’exvicepresident del Parlament destaca que la Comissió Permanent del CGPJ va deixar escrit “expressament que les resolucions dictades pel president de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no són actes governatius sinó actes jurisdiccionals”. Amb aquesta afirmació, Costa dedueix que la interlocutòria de la sala de recusacions que apartava Barrientos del coneixement de la causa “també afectava aquest tipus d’acords que va continuar dictant”. “Si entenem que els actes de designació de magistrats són de naturalesa jurisdiccional, amb quina excusa es justifica que els hagi dictat un magistrat recusat?”, es pregunta Costa socràticament. Així, argüeix que Barrientos no pot al·legar que exercia funcions diferents de les que van motivar la seva recusació per manca d’imparcialitat. En aquest sentit, manifesta que la selecció de magistrats afecta de ple el dret a un tribunal imparcial, prèviament establert per llei.
No és la primera vegada
Un dels altres punts que Costa inclou en la denúncia és que els magistrats no es van abstenir en altres processos penals “d’especial transcendència”. Com a exemple, exposa la sentència del 10 de novembre passat del Tribunal Suprem, que anul·lava el judici als membres sobiranistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. “El motiu de l’anul·lació va ser la vulneració del dret a un jutge imparcial per haver-se negat aquests mateixos magistrats a apartar-se quan van ser recusats per manca d’imparcialitat”, recorda Costa.
En el mateix paquet, hi posa el procediment penal que va condemnar el president Quim Torra per desobediència: si bé la condemna va ser ratificada pel Suprem i pel Tribunal Constitucional, també és igual de remarcable que es va signar un vot particular que censurava la negativa de Barrientos a abstenir-se i que és un dels fils argumentals per acudir a la justícia europea. També els dos magistrats es van abstenir en el judici que s’havia programat per a la consellera Meritxell Serret arran de la causa del Primer d’Octubre.
Faltes lleus, greus i molt greus
La denúncia conclou que els fets descrits estan tipificats a l’article 417.8 de la LOPJ com a infracció molt greu, que consisteix en “la inobservança del deure d’abstenció sabent que concorre alguna de les causes legalment previstes”. En aquest cas, Costa raona que els dos magistrats van ser apartats per la sala de recusacions, una decisió a la qual “es van resistir obertament i que ha estat obertament desafiada i desobeïda per Barrientos, que va continuar intervenint”.
Per altra banda, Costa els acusa de cometre una falta greu de l’article 418.5 de la LOPJ per “l’excés o abús d’autoritat, o falta greu de consideració respecte dels ciutadans, institucions, secretaris, metges forenses o de la resta del personal al servei de l’administració de justícia, dels membres del ministeri fiscal, advocats i procuradors, graduats socials i funcionaris de la policia judicial.” Una acusació que fonamenta en l’informe escrit amb “gran vehemència” per part dels jutges. De fet, també aposta que la “desconsideració exhibida en l’informe es podria subsumir a l’article 419.2 LOPJ com a falta lleu”. Val a dir que aquestes faltes lleus només podran sancionar-se amb advertiment o multa de fins a 500 euros o amb totes dues; les greus, amb multa de 501 a 6.000 euros, i les molt greus, amb suspensió, trasllat forçós o separació. Costa assegura que hi “insistirà”.
21 
7 