Torra i Costa denuncien “l’obstruccionisme” d’Espanya amb el cas Pegasus

L’expresident de la Generalitat, Quim Torra, i l’exvicepresident primer del Parlament, Josep Costa, han denunciat “l’obstruccionisme” del govern de Pedro Sánchez i la justícia espanyola en la investigació per esclarir l’espionatge massiu a l’independentisme amb el programa Pegasus. Els dos expolítics han enviat cartes a la comissió d’investigació del Parlament Europeu, al Consell d’Europa, a l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, i a la comissió d’investigació de la cambra catalana.

En la missiva, Torra i Costa lamenten que la justícia espanyola hagi desestimat el seu recurs contra la decisió de l’Audiència Nacional d’inadmetre la demanada i tornar la causa al Tribunal Suprem. Tots dos van ser espiats amb Pegasus mentre tenien càrrecs institucionals i formen part de la seixantena de polítics i activistes independentistes que van ser vigilats per l’estat espanyol durant els últims anys. Tant l’ONU com el Consell d’Europa han reclamat a Espanya una investigació a fons de l’escàndol.

Torra i Costa critiquen la manca de voluntat per investigar Pegasus

Els dos expolítics han lamentat que el govern espanyol ha demostrat que no té cap intenció “d’investigar ni reparar de cap manera un escàndol d’espionatge polític que no hauria d’estar permès en cap circumstància en un estat de dret a la Unió Europea”. L’actuació dels tribunals, la manera com responen les autoritats espanyoles i les omissions del govern i de l’Advocacia de l’Estat suposen un “boicot” i una “negativa sistemàtica” a les demandes d’explicacions per la “vulneració massiva” de drets que han patit.

En la carta, Torras i Costa denuncien les violacions dels drets a un “grup objectivament identificable”, l’expressió que el Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE) ha introduït a la sentència on limita els supòsits que es poden utilitzar per rebutjar una euroordre, però també imposa moltes condicions per protegir els col·lectius vulnerables dels abusos dels estats. Segons el TJUE, un país europeu pot rebutjar una euroordre si hi ha proves que afecta un grup concret de persones.