La causa que se segueix contra l’expresident del govern espanyol i líder espiritual del sanchisme, José Luis Rodríguez Zapatero, tenia com a punt principal els ajuts públics de 53 milions d’euros a la companyia aèria hispanoveneçolana Plus Ultra. De fet, és la base del cas que els agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) han explicat al titular del Tribunal Central d’Instància número 4 de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, per justificar la imputació de l’ex inquilí de la Moncloa. Però ara s’hi afegeix una altra companyia, i uns altres interessos emmarcats en la geoestratègia.
En aquest cas, té un caràcter més delicat que no pas una companyia aèria d’una relativa importància estratègica per a l’economia espanyola o europea. És la poderosa tecnològica xinesa Huawei, nova protagonista de les perquisicions sobre la presumpta trama que dirigia Zapatero. Una importantíssima empresa que formaria part dels interessos xinesos en les feines d’influència de Zapatero i el seu suposat entramat de lobby, però que toparia de ple amb les directrius de la Unió Europea contra l’ús de la seva tecnologia per raons geoestratègiques. Unes prevencions compartides pels EUA, que el juliol de 2025 van remetre una comunicació a la Moncloa alertant de la seva incomoditat per les contractacions de l’administració espanyola amb la multinacional xinesa. A Catalunya, fa temps que el diputat de Junts Francesc de Dalmases -que fins i tot havia tingut diferències per aquesta matèria amb companys de grup- va començar a collar el govern de Salvador Illa per les seves relacions amb Huawei que contravenen el criteri de Brussel·les.
Les anotacions en un diari requisat al soci de Zapatero
Tot i que era un rumor des de feia temps –fins i tot amb avisos per part dels EUA–, i que el PP i Vox collaven el PSOE des de feia anys a Madrid i Junts feia el mateix amb el PSC al Parlament –per la suposada branca catalana del cas–, no ha estat fins que s’han difós els atestats de la UDEF que les sospites han acabat de prendre cos. Precisament, arran d’unes anotacions trobades en un diari requisat en l’escorcoll del domicili de Julio Martínez Martínez, el principal soci de Zapatero a través de l’empresa Análisis Relevante, consultora que hauria servit de conducte per transferir fons de possibles comissions irregulars a l’expresident.
Unes anotacions que han servit de punt de suport per introduir de nou les relacions entre l’administració socialista i les tecnològiques xineses. A més, Huawei, compta entre els objectius de col·laboració pels quals va ser condecorat per la Guàrdia Civil Víctor de Aldama, delator de la trama que la policia anomena “via Ábalos”, de cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions en plena pandèmia que podrien haver servit, segons la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, per finançar irregularment el PSOE.
De Zapatero a Marlaska
La UDEF va afegir encara més dubtes quan, en un dels seus atestats presentats dins del cas Zapatero, destacaven al jutge haver intervingut un correu electrònic amb una llista de representants d’empreses amb què Zapatero s’hauria trobat. Un llistat en el qual, a més de representants de l’aerolínia Plus Ultra –el vicepresident, Julio Martínez Sola–, d’Aldesa i de Banco Santander, n’hi havia un de Huawei España, Yong Ying. I no es pot oblidar que Víctor de Aldama, una peça clau per empresonar José Luis Ábalos i Santos Cerdán, va tenir contactes amb Huawei que va reflectir la Guàrdia Civil en els seus informes com unes activitats que haurien servit per guardonar-lo per la mateixa Guàrdia Civil.
A més a més, cal recordar que el Ministeri de l’Interior, dirigit per Fernando Grande-Marlaska, va adjudicar a l’empresa xinesa les contractacions durant quatre anys per custodiar les gravacions de les intercepcions de telecomunicacions ordenades per jutges. De fet, Huawei va cobrar més de 12 milions d’euros en diferents licitacions adjudicades mitjançant un sistema “restringit”, és a dir, amb invitació de l’organisme adjudicador, el Ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de Racionalització i Centralització de la Contractació del Ministeri d’Hisenda. En concret, la compra del sistema Oceanstor 6800 V5.
Aquestes compres van fer aixecar les orelles a l’oposició, que no entenia com es confiaven les gravacions policials de les comunicacions a una empresa xinesa que des de la Unió Europea i des dels EUA consideraven un risc per a la seguretat geoestratègica. L’adjudicació va obrir una batalla entre l’oposició i el Ministeri de l’Interior, que en les seves respostes es va limitar a recordar que es complia amb la legalitat del Consell de Seguretat de la Unió Europea i de l’Esquema de Seguretat Nacional, perquè no es contractava directament Huawei, sinó proveïdors que utilitzaven la seva tecnologia en una carta de serveis 5G homologada l’any 2020 per Brussel·les.
Huawei arriba al Senat
Des del PP, que considerava que les respostes per escrit eren evasives, el senador Eloy Suárez Lamata va formular a Marlaska una pregunta, en una sessió de control del 9 de setembre de 2025, sobre el risc de les relacions amb Huawei. El senador li etzibava al ministre que la llei xinesa exigia a Huawei que proporcionés tota la informació que sol·licitin els serveis d’intel·ligència del Partit Comunista Xinès. També li preguntava si “era conscient que els contractes de Huawei estan sota l’escrutini dels serveis d’intel·ligència estrangers, precisament a causa de ciberatacs a gran escala, espionatge i preocupacions sobre la seguretat de certs països”.
Marlaska es va defensar al·legant que el material comprat a Huawei s’estava adquirint “des del 2011 i sense interrupció”. “Són armaris que s’utilitzen per a l’emmagatzematge, armaris que estan integrats en el sistema SITEL, gestionat per Telefónica i coordinat per les forces de seguretat de l’Estat, que, òbviament, són les úniques que tenen control sobre les dades emmagatzemades allà; no hi ha cap forma de comunicació ni possibilitat d’extraure aquestes dades”, argumentava. És a dir, com que no tenia una connexió amb internet, el risc de contagi o extracció de dades era relativitzat. Marlaska assegurava tenir l’aval del Centre Nacional de Criptologia. “En altres paraules, es compleix la normativa nacional i internacional, alhora que es protegeix sempre la seguretat dels nostres ciutadans i es garanteixen les proves per als procediments legals”, concloïa Marlaska. De fet, aquesta ha estat la resposta a la qual ha fet referència en les desenes de preguntes sobre la matèria al Congrés dels Diputats i que es pot consultar al diari de sessions número 90 del Senat. La resposta va ser la mateixa que va donar al diputat a Madrid de Junts Josep Pagès, que el passat 18 de juliol ja preguntava per aquesta licitació contra les recances de la comunitat europea i dels EUA.
Però aquesta també va ser la resposta del ministre a dos presidents de sengles subcomissions del Congrés nord-americà, que l’agost de 2025 posaven el crit al cel pel fet de confiar a Huawei les escoltes policials ordenades pels jutjats. En la missiva, Tom Cotton i Rick Crawford, expressaven el seu neguit i apuntaven que es posaven en perill la seguretat, la privacitat i els interessos comercials dels EUA per part d’Espanya. Cal tenir present que l’administració de Donald Trump va prohibir tenir l’ús de Huawei en dispositius relacionats amb la seguretat de l’Estat.
Un diari torna a obrir la porta
En aquest context, els agents del cas que instrueix el magistrat José Luis Calama a l’Audiència Nacional van trobar un diari durant l’escorcoll al domicili de Julio Martínez Martínez, l’amic i soci de Zapatero. En concret, són unes anotacions que els policies relacionen amb un contracte del govern espanyol amb Huawei per valor d’uns 400.000 euros. L’informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia (CNP) delata que al diari confiscat s’hi llegeixen frases com “Huawei-100 fi de mes” i “contracte 400”, que vincula amb “l’anunci d’un concurs per al subministrament d’equips de Huawei per a la seva xarxa de dades”.
Segons els investigadors, es tracta d’un contracte “amb un valor estimat de 400.000 euros” i que “té com a objectiu substituir peces de recanvi per a encaminadors i commutadors ja instal·lats a la Xarxa Ferroviària d’Interès General”. De fet, aquest contracte es va adjudicar a través de la presidència d’ADIF, societat estatal investigada en el cas Santos Cerdán. Curiosament, la licitació es va anunciar en el Butlletí Oficial de l’Estat del 24 de desembre. La licitació es va resoldre efectivament per part d’ADIF per un import de 400.000 euros.
Era l’enèsima decisió que esverava l’oposició, que va formular preguntes per escrit al govern a través del Congrés. La resposta de l’executiu no se sortia dels marges de la formalitat: “Pel que fa a l’assumpte en qüestió, cal destacar que Adif aplica els principis generals de contractació establerts en la legislació vigent, atès el seu caràcter d’empresa pública adscrita al Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible”. Una resposta que ha persistit i que des de la Moncloa desvinculen de la relació de lobbista de Zapatero.
Un contracte de 127 milions que situa equips de Huawei a una xarxa catalana
Precisament, aquest dimecres Junts i PP van posar sobre la taula el cas Huawei a Catalunya aprofitant els informes de la UDEF. Ara bé, el passat 24 d’abril, el conseller de la Presidència i mà dreta d’Illa, Albert Dalmau, responia al diputat Dalmases sobre la viabilitat del projecte XCAT, que preveia instal·lar equips de Huawei quan hi havia la prohibició per part de la Comissió Europea d’introduir equips xinesos a la xarxa europea d’internet. Era una pregunta que venia per un doll d’intervencions en la comissió d’Exteriors i d’Afers Institucionals de la cambra al voltant dels riscos d’incloure Huawei. Dalmau, però, defensava que aquest projecte, en mans del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), s’articulava “com un acord marc de serveis corporatius de connectivitat” sense res tancat. I afegia que el Govern tenia “coneixement del debat i de les propostes en curs en l’àmbit europeu sobre ciberseguretat.”
El conseller remarcava que era “un text en fase d’elaboració, és a dir, no definitiu, sotmès al corresponent procediment i, per tant, negociació i eventuals modificacions abans de la seva aprovació”. “En base a l’acord marc de serveis corporatius de connectivitat, el CTTI no formalitza cap contracte amb Huawei, sinó que el que es contracta és el servei i és l’empresa adjudicatària qui defineix la solució tècnica per prestar-lo d’acord amb els requisits del plec i la normativa aplicable”, assegurava traient-se les puces de sobre. El contracte té un import de 127 milions d’euros i s’ha adjudicat a la unió temporal d’empreses liderada per SIRT, que incorpora l’ús d’equipaments de Huawei per desplegar una xarxa de fibra òptica que connecti diversos organismes de la Generalitat.
“D’aquesta manera”, continuava la resposta, si es produïssin eventuals canvis en la normativa aplicable en matèria de seguretat o cadena de subministrament, “l’execució del servei i els proveïdors s’hi hauran d’adequar en els termes que estableixi el marc legal vigent”. És a dir, que si les coses es posaven complicades ja mirarien de canviar de proveïdor. Dalmau insistia en la “posició de neutralitat institucional” basada en risc i en dret aplicable: “El que és determinant per a la relació amb les institucions europees és el compliment de les normes i orientacions vigents i, si aquestes canvien, el compromís del Govern és l’adaptació dels serveis i dels proveïdors”. A més, Junts i el PP també han aprofitat per demanar explicacions sobre les trobades de l’executiu d’Illa amb Huawei.
