Divisió entre els magistrats del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que jutjaran la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs. El rebuig de la petició perquè el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, sigui testimoni per manca “d’idoneïtat” o només permetre que testifiqui si es lliura a la justícia espanyola ha obert la caixa dels trons. De fet, un dels membres de la sala ha emès un vot particular contra la decisió liderada pel president del TSJC, el polèmic Jesús Maria Barrientos. Una divisió que la defensa de Borràs, dirigida per Gonzalo Boye, ha aprofitat per assenyalar el “caire ideològic” del president del tribunal i la seva manca “d’imparcialitat” i “rigor”.
De fet, els advocats de Borràs no es mosseguen la llengua i aprofiten l’avinentesa i els arguments de Barrientos per carregar per la manca d’imparcialitat de part del tribunal. D’aquí que recordin la justificació de la recusació presentada i que va ser rebutjada pel tribunal. “Sembla evident que quan aquesta part va recusar l’excel·lentíssim senyor President no ens equivocàvem perquè aquest biaix ideològic és el que va motivar els seus comportaments en què vam sustentar la nostra recusació; veiem que la recusació havia de ser més àmplia”.
Puig desemmascara el TSJC
L’origen d’aquest nou entrebanc al TSJC és una interlocutòria del passat 20 de desembre, a la que ha tingut accés El Món. Una resolució amb la què el tribunal del cas Borràs esmena la llista de prova admesa de la presidenta suspesa, d’un dels acusats i del mateix ministeri fiscal. En el cas de Borràs, el Tribunal admet finalment les testificals dels exconsellers de Cultura i dels exdirectors de la Institució de les Lletres Catalanes, l’entitat que presidia Borràs quan presumptament fragmentava contractes que ara són l’objecte del litigi penal.
Els magistrats s’autocorregeixen i admeten la llista d’exconsellers i exdirectors, llevat de Lluís Puig. El motiu és que el consideren “d’inidoni, atesa la seva condició de rebel en causa penal seguida contra la seva persona -el cas Procés- que compromet la solvència del seu testimoniatge, en mancar de qualsevol virtualitat el jurament o promesa que hauria de prestar davant els tribunals espanyols dels que es troba fugit”. El tribunal només faria una excepció al seu rebuig i és que Puig es lliuri a les autoritats judicials espanyoles. “Tot sense perjudici que la part que fa la proposta pugui aportar personalment a aquest mateix testimoni a l’inici de les sessions del judici oral, cas en què haurem de revisar aquest judici sobre la seva inidoneïtat”.
Vot particular
Ara bé, un dels tres components del Tribunal, la magistrada Maria Jesús Manzano, no té cap problema en mostrar el seu desacord i rebuig a l’exclusió de Puig en un vot particular. Així, tot i expressar el seu respecte pels seus companys de toga Barrientos i Fernando Lacaba, argüeix que en el cas de Puig, tot i la seva “excepcional situació processal” no justifica en cap cas la seva “inidoneïtat”.Manzano assegura que la Llei d’Enjudiciament Criminal no contempla en cap dels seus articles rebutjar un testimoni amb els motius arguïts pels seus companys de toga.
La magistrada va més enllà i opina que fins i tot, si el testimoni proposat fos “tatxat” pel tribunal, podria testificar però els magistrats haurien de reforçar més les raons per les que atorguen credibilitat al testimoni, però no se li podria prohibir testificar. “En aquest cas, el testimoni de Puig no es troba sotmès a causa d’inidoneïtat i la seva credibilitat en atenció a la seva situació processal no es pot valorar anticipadament perquè es tracta d’una qüestió sotmesa al principi immediació”, argüeix durament la magistrada apuntant que s’està prejutjant.
“Revenja política”
La defensa de Borràs en constatar aquesta confrontació entre magistrats i els arguments de Barrientos no s’ha estat de replicar. Així ha registrat un escrit de protesta, al que també ha tingut accés El Món, en el que retreuen el caire ideològic de la resolució que exclou Puig i lamenten no haver ampliat l’escrit de recusació contra el president del Tribunal que va ser rebutjat. “Les raons per les que la Sala denega la testifical de Puig són extraprocessals i no tenen de cap empara legal però reflexa un caire ideològic de part d’aquest tribunal incompatible amb el dret a un jutge imparcial”, al·lega la protesta. “Sembla evident que quan aquesta part va recusar al president no ens equivocàvem perquè aquest biaix ideològic va motivar els comportaments pels que va ser recusat; ara ens adonem que hauríem d’haver ampliat la recusació”, argumenta l’escrit.
A més, la protesta afegeix que la “manca d’imparcialitat del raonament també el priva de rigor tècnic i de qualsevol suport legal”. Així redueix que, pel tribunal, és “inidoni” perquè “suposadament es troba en rebel·lia”, “perquè el jurament no té validesa als tribunals patris” i que aquest seria un criteri “revisable si es lliura a la justícia espanyola”. Un premissa que “només porta a una conclusió: s’instrumentalitza la situació personal de Puig per una sort de revenja política sense cap fonament a la legalitat per denegar el seu testimoni”.
La justícia belga ja ho va advertir
Així aprofiten les resolucions de la justícia belga en el cas Puig per afegir arguments a la manca d’imparcialitat del TSJC. “El risc de vulneració del dret a la presumpció d’innocència apreciat, respecte del Puig, per part de la Justícia belga és el mateix que apreciem en la present causa en contra Borràs; de fet, raonaments com l’esgrimit en la resolució denegatòria de la seva testifical són els que van portar les autoritats belgues a entendre el risc seriós de vulneració del dret a la presumpció d’innocència del conseller Puig”, addueix.
Especialment dura és la protesta pel que fa a l’argument del TSJC de repensar la inidoneïtat si es lliura Puig a les autoritats espanyoles. La defensa defineix aquest supòsit de “coartar el dret de defensa de forma quasi coactiva” i com “una flagrant i gravíssima vulneració de les garanties de Borràs”. “Pensar, i fins i tot posar per escrit, que podria existir una idoneïtat sobrevinguda si la defensa de Borràs li lliura a aquest Tribunal és, francament, confirmar el criteri d’absoluta manca d’imparcialitat”, indica. En aquest sentit, suposar que “és deure d’una defensa lliurar a una persona a la Justícia és no entendre en què consisteix el dret de defensa i quines són les obligacions dels advocats que, dit sigui de pas, som adjuvants de l’Administració de Justícia, però no executors d’una voluntat que, a més a més, és contrària a dret”.
18
17
