La consellera a l’exili Clara Ponsatí ha fet posar en peu de guerra el gabinet jurídic de la Generalitat arran dels atestats policials contra manifestants independentistes. A la secció cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li ha tocat dirimir la demanda que l’eurodiputada de Lliures per Europa va interposar contra el Govern perquè el departament d’Interior no li donava accés als atestats policials que, segons el recurs Ponsatí, servien per “reprimir manifestants independentistes”.
Gerard Blanchar, advocat de la Direcció General d’Afers Contenciosos, que té la seu al Palau de la Generalitat, va presentar un dur escrit de contestació de la demanda de 40 pàgines. L’escrit de Blanchar, al qual ha tingut accés El Món, demana no només que es desestimin les pretensions de Ponsatí i li continuïn amagant els atestats, sinó també que la condemnin a pagar les costes judicials. La resposta de la Generalitat va arribar gairebé quan ja s’havia esgotat el termini, però es va admetre i ja s’ha celebrat la fase de prova, que només era documental. Ara, els magistrats, després de l’escrit de conclusions de Ponsatí, resten a l’espera de l’escrit de conclusions de la Generalitat, en un procés que fonts judicials creuen que anirà per llarg.
455 atestats i una eurodiputada
El cas va començar quan, l’any passat, Ponsatí va reclamar a la Generalitat tots els atestats -anonimitzats– de manifestacions i protestes independentistes dels anys 2018, 2019 i 2020 que havien acabat als tribunals, amb el Govern com a part. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), responsable de la custòdia i transparència dels documents públics, va rebutjar la sol·licitud pel que fa a l’accés als atestats. Ara bé, posteriorment, sí que va reconèixer el dret de Ponsatí a saber en quants dels procediments penals iniciats arran dels 455 atestats policials dels Mossos d’Esquadra per les protestes independentistes la Generalitat s’havia personat com a acusació particular. El Departament d’Interior va haver d’admetre que n’hi havia 30.
La resposta no va convèncer Ponsatí, que entenia que els atestats són informació pública i no sotmesa a cap norma de restricció, i més si es té present que és un dret reforçat per la seva condició d’eurodiputada. Una situació que li atorga la possibilitat de fiscalització dels cossos policials com a representant electe, però que també ostenta la ciutadania. Per altra banda, recordava que la decisió s’havia pres de manera irregular perquè la resolució, denegatòria de la sol·licitud d’informació objecte de la demanda, només la signaven 2 membres del GAIP i no els cinc que l’integren. En el moment d’interposar la demanda, la consellera acusava la Generalitat i els Mossos de “col·laboradors necessaris de la repressió” i denunciava “l’ús arbitrari que en fan Mossos d’Esquadra per intimidar i reprimir el moviment independentista” a través dels seus atestats i els judicis on es personen.
“Els atestats no són informació pública”
L’advocat de la Generalitat al·lega que el GAIP va actuar correctament perquè els “atestats policials no són informació pública” ni estan subjectes a la llei de transparència. El criteri del Govern és que els atestats són producte de les funcions dels Mossos d’Esquadra com a policia judicial. “Són actuacions i diligències que elaboren com a policia judicial per comprovar l’existència d’un delicte i els principals responsables”, afirma el text.
Per tant, segons el lletrat de la Generalitat, els atestats estan destinats als jutges i el ministeri fiscal. D’aquí que raoni que no són documents públics i que no s’hi pot accedir si no és amb autorització judicial i seguint els criteris establerts per la Llei d’Enjudiciament Criminal i la Llei del Poder Judicial. D’aquí que Blanchar asseveri que el Departament d’Interior no pot lliurar-los i, en tot cas, ho hauria de fer el poder judicial. Però el lletrat de la Generalitat no diu res dels atestats o minutes que no acaben en cap procés penal jurisdiccional i que, en canvi, han bastit sancions i processos d’acord amb la Llei de Seguretat Ciutadana, denominada popularment llei mordassa.
Qüestions formals
Per altra banda, la Generalitat també nega els defectes formals que invalidarien, segons l’equip legal de Ponsatí, en mans de Maria Vila, la resolució del GAIP. En primer lloc, que la decisió es va acordar per només dos dels cinc membres de la comissió. El lletrat del Govern dedica folis a justificar que dos membres és un “òrgan col·legiat” i que legalment, la llei determina que el GAP estarà format amb un mínim de tres membres i un màxim de cinc. El fet que una plaça estigui vacant fa que dos membres es pugui considerar un òrgan col·legiat perquè “només pot actuar amb el concurs de la voluntat de dues persones”.
En segon terme, l’advocat de la Generalitat considera que les pretensions de la demanda són diferents dels de la petició al GAIP. En aquesta línia considera que la demanda contenciosa s’ha d’inadmetre per “desviació processal”, en entendre que Ponsatí només demanava els atestats amb causes penals i no tots els derivats de les manifestacions de 2018, 2019 i 2020, encara que no haguessin acabat al jutjat. “No és un canvi d’arguments, sinó de pretensions”, destaca el gabinet jurídic.
Ponsatí no té un dret particular
Especialment contundent es mostra l’advocat de la Generalitat amb el posicionament de Ponsatí quan considera que la seva acta d’eurodiputada, com a càrrec electe, reforça el dret a l’accés a la informació pública. “No existeix en el nostre ordenament jurídic un dret a exercir pretensions contràries a les lleis”, sentencia l’escrit. En aquest sentit, indica que el dret a l’accés a la informació és per a les persones, amb independència del càrrec o professió que ostentin. En aquest cas, com que el criteri del Govern és que els atestats són informació de custòdia judicial, i el dret a la informació pública s’ha de fer de “conformitat amb la llei i no contra legem“. Una manera sibil·lina d’insinuar que Ponsatí estaria proposant un abús d’autoritat.
Curiosament, la lletrada del TSJC va admetre l’escrit de contestació a la demanda tot i que es va presentar fora de termini. A través d’un decret, la secretària judicial va permetre l’entrada de l’escrit aplicant un article extraordinari de la Llei de la Jurisdicció Contenciós Administrativa. En concret, el TSJC va “donar per perdut” el termini el 9 de maig passat i ho va comunicar a la Generalitat el dia 11 maig. La Generalitat va reaccionar i va presentar l’escrit dins de les “quinze hores del dia hàbil següent a la notificació” de la caducitat del termini. En definitiva, que la Generalitat va poder respondre la consellera fregant el pal.
