Nova memòria de la Fiscalia General de l’Estat. Un document que recull la feina i la prospectiva del ministeri públic de tot l’any 2021. El document, que aquesta setmana ha estat presentat a Felip de Borbó i al president del govern espanyol Pedro Sánchez, torna a recopilar la informació sobre les “actuacions contrra l’independentisme violent a Catalunya” dins el gran apartat de “Procediments més rellevants de l’àrea de Terrorisme”. En aquesta carpeta, Fiscalia inclou l’expedient de la causa Volhov, que es dirigeix al Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, i on s’hi investiguen els empresaris sobiranistes David Madí, Xavier Vendrell, Oriol Soler, el cap de l’oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay o Víctor Tarradellas per la seva relació pressumpta amb el Tsunami Democràtic.
En aquesta carpeta de “terrorisme a Catalunya” apareixen també les diligències secretes 104/2017 que haurien alimentat les altres causes mencionades en l’informe, com les diligències 99/2018 i 85/2019, que s’emmarquen en l‘Operació Judes i la profusa investigació del Tsunami Democràtic i les seves actuacions. Pels altres dos grans grups de terrorisme, el ministeri públic inclou el de caire gihadista i el d’ETA. En canvi, de l’extrema dreta només referencia un atemptat i circumscriu la seva activitat a desordres públics.
De Barcelona a l’Audiència Nacional
El document de Fiscalia remarca la inclusió del cas Volhov a l’Audiència Nacional, a través del Jutjat Central d’Instrucció número 6, que dirigeix Manuel García Castellón. El mateix ministeri públic, però, admet, que la informació que ha remès el jutge Joaquín Aguirre està “pendent d’anàlisi pels serveis policials”. Sense incidir en el seu contingut concret, ja considera que s’emmarca dins una operació antiterrorista a les diligències 85/2019.
Pel que fa als altres dos casos que resumeix la fiscalia com accions terroristes, inclou les diligències 104/2017 i les 99/2018 Una instrucció que es manté secreta després de cinc anys i que li ha costat més d’una estirada d’orelles a García Castellón per part de la Sala d’Apel·lacions, que ha donat la raó als implicats en l’Operació Judes quan denunciaven que hi ha proves contra ells en una investigació a la que encara no han tingut accés. De fet, hi ha fins i tot la sospita que en aquestes perquisicions s’hauria utilitzat el sistema Pegasus.
Des del Primer d’Octubre a la sentència
En aquest sentit, la fiscalia general de l’Estat justifica aquesta investigació arran del fets ocorreguts en el marc del Primer d’Octubre. “Després de la celebració del referèndum il·legal d’autodeterminació de Catalunya”, afirma el ministeri públic, “la Guàrdia Civil va identificar com a amenaça l’existència i proliferació dels Comitès de Defensa de la República (CDR)”. “Aquesta hipòtesi”, argüeix en el document, “es va reforçar després dels violents actes produïts després de la anomenada ‘sentència del procés’ durant la tardor de 2019”.
En aquest sentit indica que “a conseqüència de l’anterior, es va obrir una operació sustentada en mesures de recerca autoritzades pel Jutjat
Central d’Instrucció núm. 6 en el marc dels seves DP 104/2017 declarades secretes”. És a dir, que es va extreure informació d’aquesta investigació per obrir la causa Judes el 2019, en el marc de les DP 99/2018. Una operació, pendent encara de fixar la data de judici orial, i que va suposar la “detenció de 9 individus implicats en la comissió de presumptes delictes de terrorisme i fabricació d’explosius, membres de l’Equip de Resposta Tàctica”. D’aquest cas fiscalia recorda que set dels detinguts van ser presentats davant de l’autoritat judicial, que va decretar el seu ingrés a la presó però que “actualment es troben en llibertat sota fiança amb mesures de control”. Així mateix, subratlla que durant el 2020 s’ha inclòs en el sumari quatre investigats més.
13 
