El “sumari Canelons” entra en una nova etapa aquest setembre. La investigació de fiscalia i del jutge d’instrucció dels tuitaires que van criticar l’aplicació del 25% del castellà a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar començarà amb les declaracions dels quatre investigats el proper 1 de setembre. El cas va néixer per la denuncia de Vox i entitats com Movimiento contra la Intolerancia, Hablamos español i Asamblea por la Escuela bilingüe en Catalunya. La fiscalia va encarregar als Mossos d’Esquadra una investigació que el ministeri públic lloa i qualifica de “profusa”.
Els atestats policials realitzats per la Unitat Central d’Investigació de Radicalismes a la Xarxa (UCIRAX) de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, als quals ha tingut accés El Món, mostren la quantitat de recursos esmerçats per la policia. Informes policials de dotze pàgines cadascun, amb una exhaustiva prospecció dels perfils de Twitter, de les persones que els utilitzen, del seu context social i del seu activisme. Fins i tot, la policia avalua el “nivell d’influència” de cada perfil i de cada piulada denunciada per les entitats ultraespanyolistes. Uns atestats que han servit a la fiscalia per formular acusacions contra els tuitaires imputats, no sense que dins el ministeri públic hi hagi diferència d’opinions sobre la suposada gravetat dels fets.
Una quarantena d’atestats i un sistema sofisticat
La policia va advertir des del primer moment a la Fiscalia Especial contra els Delictes d’Odi que no veia relació entre la quarantena de tuitares denunciats. Així, es va procedir a elaborar atestats per separat i individualitzats per cada perfil. Una feina ingent d’investigació que ha ocupat els Mossos d’Esquadra fins el passat mes de juliol. De fet, a mitjans de mes ja van procedir a informar el ministeri públic del resultat de les seves perquisicions. Fiscalia ho va remetre al jutjat d’instrucció número 12 de Barcelona que va procedir, en base a les conclusions de la policia i del ministeri públic, a citar entre el proper 1 i 5 de setembre els quatre tuitaires que, finalment, han resultat investigats.
La fórmula utilitzada pels Mossos d’Esquadra és una plantilla de treball molt sofisticada. En primer terme, els dos instructors de cada atestat transcriuen el nom del perfil i la piulada de manera “literal”. A continuació, patrullen pels seus perfils de xarxa –Twitter o d’altres com Facebook o Instagram– per trobar dades concretes per tal d’obtenir la seva identificació. Si hi ha referències al lloc on viu, fotografies que publica o difon, comentaris o opinions amb contingut descriptiu. En diuen “analitzar el perfil”, tal i com recull l’atestat.
Comprovar si l’autor del tuit milita en moviments polítics o socials
Un cop fet el “diagrama” del perfil, els analistes dels Mossos el comparen amb les seves bases de dades per trobar la filiació completa dels sospitosos. Un cop detectada, els agents es personen als domicilis dels investigats per confirmar-ne la identitat. El següent pas és fer un “estudi del perfil”. En aquest cas es mira d’obtenir informació sobre si el titular del compte té contactes o milita en formacions o moviments socials o polítics que descriuen com a “radicals”. Una dada que també contrasten amb les dades que consten en els arxius policials o d’antecedents penals. Al capdavall, aquests atestats acrediten que els Mossos tenen un arxiu d’integrants o activistes de moviments que consideren “radicals” o “extremistes violents”.
Un altra etapa de la informació policial és constatar la “rellevància pública de la piulada o del tuitaire”. Curiosament, en la majoria dels casos els mateixos Mossos d’Esquadra admeten que no “tenen cap rellevància ni projecció pública”. És a dir, que no tenen cap mena d’influència. Un resultat que obtenen a través del número de likes o retuits de cada opinió. Els analistes també estudien la “contundència” i la “naturalesa” de les expressions utilitzades que els Mossos “contextualitzen” amb la situació temporal i social de l’emissió dels tuits per avaluar si poden detectar indicis de delictes d’odi.
Quatre tuits ‘finalistes’
Finalment, els Mossos d’Esquadra van apuntar quatre tuits com indiciaris d’un delicte d’odi i la fiscalia finalment n’ha donat curs. De la resta se n’ha decretat l’arxiu. Així, el ministeri públic considera que s’ha de continuar la investigació un tuit que demanava aïllar la menor amb la lletra “Ñ de ñordo” amb què segons el jutge, “usualment s’insulta els espanyols”. Un segon tuit on s’hi llegia el nom de la família i on s’esperonava a generar un “infern mediàtic” per tal que abandonessin el poble. Un tercer tuit identificava els pares de la menor com a “colons inadaptats i integristes” i “pares intransigents”. I sobre el quart la fiscalia admet que és una “befa” però creu que “cosifica” el “menor castellanoparlant” com “si fos carn per fer canalons”, d’aquí el nom del sumari.
La interlocutòria del jutge del passat 18 de juliol concloïa que els quatre tuits eren “feridors i humiliants” contra la família de la menor que va reclamar la imposició del 25% de castellà a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, al Maresme. Així, n’acusa els autors de generar a la família “sentiments d’angoixa, intranquil·litat i acovardiment” amb l’objectiu que desistissin de la petició d’imposar el castellà i, de retruc, “servís d’avís a d’altres famílies amb els mateixos plantejaments lingüístics”. Tots quatre s’hi juguen 2 anys de presó per un delicte per lesió de la dignitat per motius discriminatoris de l’article 510 i un contra la integritat moral del 173.1 del Codi Penal. Twitter encara no ha retirat els tuits.
35 
1 