Finalment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictarà sentència sobre les qüestions prejudicials arran de les euroordres plantejades pel magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, el proper 31 de gener a dos quarts de deu del matí. Una resolució esperada perquè, en certa manera, de la decisió en depèn bona part de l’estratègia judicial de l’exili independentista que afecta al president Carles Puigdemont, els exconsellers Lluís Puig, Clara Ponsatí, i Antoni Comín així com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, com l’exlíder de la CUP, Anna Gabriel. Segons ha pogut saber El Món els afectats ja han rebut la notificació d’agenda del TJUE per tal de citar-los a l’audiència pública de la lectura de la sentència.
La vista sobre la sentència es va celebrar el passat 5 d’abril quan l’equip de les defenses dels exiliats, des de Gonzalo Boye a Benet Salellas, des d’Isabel Elbal i Andreu Van den Eynde a Josep Costa i la coordinació de Simon Bekaert, van poder abocar el magistrat que ha creat l’estructura d’acusació, Pablo Llarena, a enfrontar-se directament amb la justícia europea. Els quinze magistrats que configuren aquesta cort han de valorar els dubtes de Llarena davant la legalitat de la negativa de Bèlgica a lliurar l’exconseller de Cultura Lluís Puig per considerar que no tindria un judici just.
L’advocat general va donar la raó a Llarena
Ara els advocats de la defensa esperen la resolució i si marca diferències amb l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Jean Richard de la Tour, que va expressar el que s’anomena la seva opinió no vinculant -que normalment correspon amb la sentència futura dels magistrats- sobre la legalitat de les euroordres, defensant la postura de la magistratura europea. Així, es va mostrar convençut en resposta a les set preguntes de Llarena, que Bèlgica no podia valorar si hi havia un risc de vulneració de risc de drets fonamentals perquè no va acreditar que fos un Estat de “risc sistèmic”.
Per altra banda, va interpretar que tampoc la justícia belga podia entrar valorarsi el Tribunal Suprem era el jutge predeterminat per llei per jutjar Lluís Puig i Gordi, així com la resta reclamats per les euroordres. Al capdevall, les prejudicials van venir precedides, quan no provocades després que el mateix jutge instructor les hagués de retirar per la negativa de les diferents justícies europees, com l’alemanya, la belga, o la italiana les rebutgessin. L’advocat general concloïa que el sistema de lleialtat entre les justícies “no permet que una autoritat judicial d’execució controli si una autoritat judicial emissora és competent, en virtut del dret de l’Estat membre emissor, per dictar una Ordre de Detenció Europea (ODE)”.
Set preguntes
En la qüestió prejudicial, Llarena demanava a través de la formulació de set preguntes determinar si un altre tribunal podria passar per alt el principi de confiança mútua en el benentès que posés en dubte la competència del jutge emisor l’euroordre. En aquest sentit, criticava que la justícia belga aportés com a argument per la negativa el Dictamen del Comitè de Detencions Arbitràries de l’ONU favorable a l’interès dels presos polítics i dels exiliats.
Les defenses van al·legar que les respostes que demanava Llarena ja havien estat “sobradament decidides per la doctrina del mateix tribunal” o bé que escapaven dels marges d’actuacions del TJUE. De fet, les defenses van subratllar que l’única qüestió que podia entrar a raonar el Tribunal era si el Suprem podia remetre contra la mateixa persona i davant l’Estat membre una nova ordre de detenció si ja havia estat tombada pel mateix Estat, recordant un cas de la justícia alemanya.
Més informació en breu
1 
