El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit no admetre la demanda interposada Acció Cassandra, l’entitat de juristes definida com la defensa de la minoria nacional catalana, contra el Regne d’Espanya per vulneració de drets culturals arran del cas Sixena. La demana, interposada individualment en nom de Lluís Gibert i Josep Rosell, el passat mes de febrer incloïa una petició paral·lela de mesures provisionals urgents per “aturar el trasllat de les pintures murals romàniques del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Vilanova de Sixena, a l’Aragó”.
Ara, la cúria europea esquiva el debat i ha declarat la demanda inadmissible. És a dir, que ni tan sols ha permès passar el primer sedàs procesal de la demanda. La demanda tenia una estratègia clara des del minut zero, exhaurir els tràmits dins la jurisdicció espanyola per poder accedir a la justícia europea. Un procediment que implicava aturar el trasllat de manera preventiva. La decisió de la magistratura europea es va formalitzar, segons fonts de la institució consultades per El Món, el passat dos d’abril.
En concret, la base argumental de la petició de mesures de protecció era aturar el risc imminent de destrucció irreparable d’aquestes pintures i en la restricció greu de l’accés al patrimoni cultural català i universal. Per tot això, en demanava la suspensió cautelar de la sentència dictada en l’ordre civil i que encara està en fase d’execució. De fet, la setmana passada el Jutjat d’Osca desestimava els recursos tant del MNAC, que pretenia aturar el trasllat, i el de l’ajuntament de Sixena, que collava per accelerar-lo.
Vulneració de drets fonamentals
El gruix de la demanda interposada a Estrasburg tenia com a base l’article 34 de la Convenció Europea dels Drets Humans i de les Regles 45 i 47 del Reglament del Tribunal. És a dir, la vulneració dels articles 8, que protegeix la vida privada i identitat cultural; l’article 10, que blinda la llibertat d’expressió i dret d’accés a obres culturals i de l’article 1 del Protocol número 1 de protecció de la propietat en la seva dimensió de patrimoni cultural en interès públic. En aquest sentit, la demanda remarcava que el trasllat forçós de les obres imposat per les autoritats judicials espanyoles afectava “directament la seva identitat cultural com a català i el seu dret a participar en la vida cultural”.
(Més informació ben aviat)
