“M’ajudaria molt a contestar-los si primer m’expliquen o ens expliquen a tots els que som aquí, a tots els que ens puguin sentir, si vostè va ser present el 2 d’abril de 2021 a la reunió celebrada al cigarral d’Ortega Smith a Toledo…”. Aquesta va ser la petició de Santos Cerdán, en la seva compareixença a la comissió d’investigació al Senat sobre el cas Koldo del passat 17 de desembre. Una pregunta indirecta formulada amb tota la intenció i que va tenir el resultat que segurament esperava Cerdán, la irritació evident dels portaveus de Vox i del PP a la comissió, als quals l’exsecretari d’organització del PSOE els va demanar que abaixessin la veu.
Cerdán es referia a un conclave que des de la seva defensa política i jurídica es considera com “l’origen de tot plegat”. És a dir, de l’ofensiva contra el PSOE de Pedro Sánchez i la Moncloa. Un atac polític, policial i judicial que, atès el que va expressar Santos Cerdán a la comissió, es va inflamar més encara arran de la fotografia del pacte de Brussel·les que acordava la investidura de Sánchez amb el president a l’exili, Carles Puigdemont, com a líder de Junts. Un acord que cedia la Moncloa a Sánchez gràcies als set vots juntaires.
La trobada del cigarral seria, per a Cerdán, el punt de partida d’una mena de conspiració contra l’entesa amb els independentistes catalans i contra el poder del socialisme, a través de la Guàrdia Civil. Amb un especial protagonista vell conegut de l’independentisme, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, encarregat de la coordinació del dispositiu policial per aturar el referèndum del Primer d’Octubre de 2017. Un comandament que va assolir com a secretari general tècnic del ministeri de l’Interior, un càrrec que li ha permès conèixer tot l’aparell policial encobert i tenir el control efectiu dels fons reservats.
La figura de Pérez de los Cobos i Vox
Precisament, el nom de Pérez de los Cobos és clau per interpretar la informació que va utilitzar Cerdán a la comissió per qüestionar la netedat de les acusacions. Diego Pérez de los Cobos va guanyar protagonisme mediàtic arran del referèndum i va ser la figura contraposada a l’aleshores cap del cos dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, ara alt càrrec de la Generalitat com a director general de la Policia del Govern del socialista Salvador Illa. De fet, De los Cobos va ser el principal testimoni de càrrec, com un altre guàrdia civil -Daniel Baena, àlues Tácito a Twitter- en les acusacions de rebel·lió i sedició contra Trapero.
De los Cobos era ja un nom de pes dins l’estructura de comandaments de la seguretat de l’Estat en el seu càrrec al ministeri. De fet, totes les operacions delicades passaven per les seves mans i gestionava el control dels fons reservats destinats al ministeri de l’Interior. Després de la gestió del referèndum, va ser ascendit i va ser nomenat cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid. Un destí important en la complexa estructura de l’institut armat. Però un informe filtrat sobre la manifestació del 8-M a Madrid l’any de la pandèmia, signat per la Guàrdia Civil i orientat a culpar el govern espanyol de l’expansió de la Covid, va esverar la Moncloa.
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va prendre una decisió complicada i sense tenir gaire present l’ascendent del coronel De los Cobos dins l’institut armat. Marlaska el va destituir de la comandància i va provocar un terrabastall en el cos. Tant va ser així que van dimitir els números dos i tres, els tinents generals Laurentino Ceña i Fernando Santafe. La crisi va arribar a l’Audiència Nacional, que va declarar il·legal la destitució, i Marlaska es va trobar amb una batalla judicial fins al Suprem de la qual en va sortir molt mal parat. De fet, De los Cobos va sortir guanyant amb el fet que el ministre va impedir que formés part de la terna per ser ascendit a general.
Fins i tot, la justícia va obligar a millorar la condecoració que el ministre havia atorgat al també coronel de la Guàrdia Civil i cap de la poderosa Unitat Central Operativa (UCO) Manuel Sánchez Corbí. Casualment, l’home nexe de l’institut armat amb l’operació Catalunya i posterior cap de seguretat d’Acciona, l’empresa relacionada amb les suposades comissions que haurien cobrat Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García. A partir de la batussa amb De los Cobos, Marlaska es va veure embolicat en una xarxa judicial que entrebancava qualsevol decisió delicada del ministeri respecte a l’institut armat.
La reunió
L’ombra de De los Cobos arriba directament al cas Cerdán arran d’una informació relatada al llibre Vox SA, (Editorial Península, 2022), del periodista Miguel González, que segueix per a El País la informació relativa al partit d’extrema dreta. El llibre revela una reunió on van participar Pérez de los Cobos; el llavors secretari general de Vox, Javier Ortega-Smith; el diputat per Toledo i excap de comunicació de Vox, Manuel Mariscal; Ricardo Alba, exsecretari general de Fuerza Nueva i membre de la Fundació Francisco Franco i Daniel Arias, president del comitè de Vox a Toledo. El conclave es produïa en un cigarral, una mena de mas propietat d’Ortega-Smith, el dia 2 d’abril de 2021, just dos dies després que els magistrats de l’Audiència Nacional anul·lessin la destitució de Pérez de los Cobos.
Seguint el relat del llibre, tres dies després de la reunió, el dilluns 5 d’abril, Vox va presentar una querella criminal contra Marlaska davant el Tribunal Suprem per delictes d’obstrucció a la justícia i prevaricació. La base de la querella era la destitució de Pérez de los Cobos amb un argument que l’extrema dreta considerava delictiu com era la “pèrdua de confiança”. La querella va seguir el seu tràmit. Paral·lelament, el cas per la destitució de Pérez de los Cobos seguia el seu recorregut a la sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional que, finalment, el 15 de setembre de 2021, va donar la raó a Marlaska. El 27 d’octubre de 2021, el Suprem, però, va donar l’esquena a Pérez de los Cobos i a Vox i va arxivar la querella contra Marlaska. Però l’alegria va durar només dos anys per a Marlaska, perquè, el 28 de març de 2023, el Tribunal Suprem declarava il·legal la destitució de Pérez de los Cobos. Una veritable bomba que descarnava la guerra contra una des principals torres del govern de Pedro Sánchez.
La maniobra de Vox ajudant Pérez de los Cobos va obrir les portes dels alts comandaments de la Guàrdia Civil al partit de Santiago Abascal. L’estat major de l’institut armat va veure satisfet el posicionament desacomplexat de Vox per defensar un dels líders de l’institut armat com Pérez de los Cobos. Si Vox ja tenia el favor de la tropa, amb organitzacions com Jucil, el parasindicat dels guàrdies civils, ara ja tenia també el del generalat de l’institut armat. A més, Pérez de los Cobos va guanyar encara més autoritat moral davant els uniformats en difondre’s els whatsapps amb què Ábalos es va assabentar, dos mesos abans de la sentència, que Trapero seria absolt. Tot plegat gràcies a uns whatsapps que el president de l’Audiència Nacional, José Ramon Navarro, va enviar Ábalos, aleshores home fort del govern i del PSOE. L’arxienemic de Perez de los Cobos veia com progressistes de la judicatura feien peuets amb el govern de Sánchez. Una informació que encara va esverar més els ànims.
Ortega-Smith?
Després que, a la comissió, Santos Cerdán esmentés la reunió, el senador portaveu de Vox, Ángel Gordillo, visiblement molest, va demanar empara a la Mesa i va amenaçar l’exnúmero tres del PSOE advertint-lo que ell “no podia fer preguntes”. Gordillo es va mostrar força enutjat pel nom d’Ortega-Smith, que, ara com ara, és un dels líders de l’extrema dreta apartat de la primeríssima línia de la direcció de Santiago Abascal. Però ningú no ha desmentit una reunió que embolica el Procés amb el cas Cerdán i que relaciona la profusa activitat de la Guàrdia Civil contra Sánchez i el PSOE.
