Possiblement haurà estat el nom que ha condicionat la redacció de la sentència amb què s’ha condemnat a 24 anys de presó l’exministre de Pedro Sánchez i exsecretari d’organització del PSOE José Luis Ábalos i a 19 anys el seu assessor, Koldo García. És l’empresari Víctor de Aldama, que també ha estat condemnat a 4 anys de presó, però, això sí, amb suspensió de la pena a canvi de treballs socials i de presentar informes d’activitats cada sis mesos al tribunal. El tribunal que presideix el magistrat Andrés Martínez Arrieta considera que sense De Aldama pràcticament no hi hauria cas, i per això el premien tot i veure’l com un dels integrants d’una organització criminal que tenia un pla preconcebut per delinquir.
La resolució destaca que De Aldama, que estava a la presó pel cas Hidrocarburs, va sortir de la garjola a canvi d’una declaració en què va delatar Ábalos i Koldo i, a sobre, va implicar el PSOE en els fets. És el que els jutges qualifiquen d’intercanvi: retirar la mesura cautelar de la presó a canvi d’una informació que va “proporcionar dades fàctiques rellevants” que van permetre la instrucció judicial que ha acabat amb una dura condemna per diversos delictes de corrupció.
De Aldama, una persona amb un passat relacionat amb la Unitat Central Especial, l’UCE, el poderós servei d’informació de la Guàrdia Civil, per la qual va ser condecorat, és ara “premiat” pel Suprem. A més, Aldama està relacionat amb diversos procediments que assetgen el PSOE, com ara el cas Santos Cerdán i, de retruc, el cas Leire. Els magistrats asseguren que no ha buscat mai una “autoexculpació” i que ha fet “un paper actiu en la cooperació amb el sistema de justícia i en la facilitació del restabliment de l’ordre públic”. Un fet que el tribunal creu que cal “premiar”.
De col·laborar amb la Guàrdia Civil a ajudar el Suprem
Comptat i debatut, els magistrats consideren que l’empresari, que va vendre 13 milions de mascaretes al Ministeri de Transports quan estava en mans d’Ábalos, a canvi de comissions de dos milions per al ministre i mig per al seu assessor, ha tingut un paper fonamental. De Aldama, segons destaca la sentència, ha aportat a la causa documentació sobre viatges, ingressos econòmics als altres encartats i contractes d’arrendament i de lloguer d’habitatges que han estat refrendats per la investigació de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, UCO. Una informació classificada pel Ministeri de l’Interior com a reservada.
Prou motiu, segons el tribunal, per justificar l’atenuant de col·laboració de manera molt qualificada, cosa que permet reduir-li en dos graus la pena pel delicte d’organització criminal i de suborn, així com un grau per la resta de delictes de suborn pels quals han estat condemnats els tres acusats. De fet, l’atenuant va ser defensada pel fiscal en cap anticorrupció, Alejandro Luzón, i la resta d’acusacions que han format part del cas, les populars. El Suprem, però, utilitza la resolució per rebutjar la petició de les defenses d’Ábalos i García d’inaplicació dels atenuants per vulneració del dret a la defensa i del principi acusatori.
Dos motius
Els togats entenen que cal tenir presents de manera molt important dues circumstàncies per aplicar l’atenuant a De Aldama. En primer terme, que els delictes els comet una organització criminal. En segon lloc, que un ministre estaria integrat en aquesta organització. Dos elements que dificultarien la descoberta dels delictes. Una complexitat que s’afegiria al fet que s’ha constatat que van fallar tots els mecanismes de control de la mateixa administració. Una circumstància que només permet assabentar-se dels delictes a través d’una denúncia d’algú afectat per les seves relacions laborals o bé si un “dels implicats directes” reconeix la seva participació en els fets, que seria el cas de De Aldama.
La sentència és contundent: “En aquest cas, no hi ha cap dubte sobre la importància de la cooperació prestada, des de la perspectiva de la persecució d’actes greus de corrupció comesos dins d’una organització criminal que, com s’ha assenyalat, incloïa un ministre del govern entre els seus membres i que va operar i va aconseguir estendre la seva esfera d’influència a altres organismes i organitzacions públiques”.
Els magistrats afegeixen que el fet que De Aldama fos “membre de l’organització criminal és, sens dubte, significatiu, atès que només algú que hagi comès aquests delictes, i que ha format part d’aquesta xarxa criminal, pot proporcionar detalls definitius per aclarir completament el cas i identificar tots els possibles responsables”. Així, remarquen que De Aldama “ha admès els delictes i ha proporcionat dades i informació rellevants sobre l’estructura, l’abast i les activitats de l’organització criminal, confirmant i, a vegades, corroborant i contextualitzant les proves que havien obtingut els investigadors, enfortint així la base probatòria de l’acusació i agilitzant l’administració de justícia”.
Un premi pel penedit
Atesa la sentència, cal aplicar els beneficis penals perquè només la declaració incriminatòria de De Aldama “va fer possible la investigació i, ara, la condemna”. “L’estat de dret ha d’utilitzar els instruments que preveu la legislació per recompensar aquelles accions significatives que contribueixen a la detecció i la persecució de delictes tan greus per al sistema democràtic com els que són objecte d’aquest judici”, argüeix la resolució. En aquest sentit, la resolució aporta una anàlisi de la normativa estatal i internacional sobre el tractament penal del “penedit”, i recorda que l’article 570 (quater.4) del Codi Penal, preveu aquesta figura, i més en la “col·laboració activa”. I li apliquen aquest punt de la llei encara que la confessió fos tardana i que no es produís fins que no va ser a la presó pel cas Hidrocarburs: és a dir, malgrat que no compleixi el requisit d’haver abandonat voluntàriament el delicte.
