Finalment, l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, se n’ha sortit amb la seva. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, s’haurà d’apartar del judici als membres independentistes de la Mesa que presidia Roger Torrent. Així ho ha decidit, després d’un llarg i dens camí processal, la sala 77 d’apel·lacions, que ha dictat una interlocutòria amb la que acceptat els arguments del líder independentista. En canvi, la mateixa sala no accepta la resta de recusacions sense imposar les costes del procés. El judici previst pel 12, 13 i 15 de juliol ha quedat suspès.
Fora de termini
Els magistrats, en una resolució de 50 folis, justifiquen abastament la desestimació dels magistrats Carlos Ramos Rubio i Carlos Mir Puig, en el benentès que no hi ha prou motius de fons en la seva trejectòria que justifiquin apartar-se del procediment. Pel que fa a Barrientos, la recusació per part dels altres processats, el president Torrent i Adriana Delgado, consideren que la seva petició és extemporània i, per tant, fora de termini.
Per altra banda, el tribunal conclou que el gest de Barrientos d’abandonar un acte el 23 de febrer del 2018 al Col·legi de l’Advocacia de Barcelonaquan el llavors president del Parlament Roger Torrent denunciava “l’existència de presos polítics” és un acte de “retret” cap a la seva persona i la institució. D’aquí que la sala d’apel·lacions interpreti que la sospita de Costa és totalment “legítima”. És més, afegeixen que ha quedat “compromesa l’aparença d’imparcialitat” del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En aquest sentit, destaquen que Barrientos és president del Tribunal que ha de jutjar la pressumpta desobediència i, per tant, les “facultats que té atribuïdes per llei són més grans i la seva exposició pública també, fet que es projectarà en la seva relació amb l’ara recusant”.
El to de Barrientos, reprovat
En la resolució, els magistrats critiquen amb desimboltura el to de Barrientos en el seu informe sobre la recusació. “Tampoc no podem obviar les vehements expressions contingudes a l’informe conjunt del recusat i referides al recusant, que, si bé resulten explicables en termes humans i defensa del propi prestigi i integritat professional, mai posats en dubte per aquesta Sala, sí que podrien suscitar al recusant la legítima sospita de manca d’imparcialitat al recusat”, signen els magistrats.
2
