El judici per desobediència a la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent s’ha encallat al Tribunal Constitucional. En concret, el recurs d’empara interposat per l’exvicepresident primer de la cambra, Josep Costa, per vulneració de drets fonamentals arran de la seva detenció s’havia de discutir el passat 8 de febrer i s’ha ajornat fins passat el 21 de febrer. Per altra banda, la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va reunir el passat tres de febrer per deliberar sobre el recurs d’apel·lació també de Costa i encara no ha resolt. Una dada que podria indicat que el TSJC espera amb cautela que el Constitucional resolgui el seu recurs.

El passat 15 de desembre el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit un recurs que, en un principi, tenia com a objectiu suspendre cautelarment la declaració dels membres de l’antiga Mesa de la cambra catalana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Una maniobra que Costa titllava de “torpede” i que estava pensada per barrar el pas de les declaracions en seu judicial del president Torrent, l’exvicepresident Eusebi Campdepadrós i l’exsecretària Adriana Delgado.

Al recurs, Costa recusava a més tots els magistrats del TC d’aleshores perquè els mancava la “imparcialitat objectiva” necessària i considerava, per tant, il·legal que l’àrbitre constitucional el denunciés per desobediència. Alhora, demanava que mentre el TC resolia les recusacions el TSJC havia d’aturar la causa, perquè en cas contrari li vulneraria la inviolabilitat parlamentària. Però el recurs no va ser efectiu en un primer moment, perquè la magistrada instructora del TSJC va ordenar la seva detenció un mes i mig abans que s’admetés a tràmit el recurs, el 27 d’octubre passat.

L'escrit del TC on admet que resta pendent el recurs de Costa/QS
L’escrit del TC on admet que resta pendent el recurs de Costa/QS

El recurs de Costa té per ponent la nova magistrada de l’alta magistratura constitucional proposada pel PSOE, Immaculada Montalbán. El fet que el vuit de febrer quedés “pendent” la resolució d’un recurs que necessita una decisió urgent va despertar suspicàcies. Però que el mateix tribunal no l’hagi incorporat a les deliberacions del ple del proper del 21 de febrer les ha multiplicades.

La interpretació de la defensa de Costa és que, amb la nova configuració del tribunal, és plausible que no hi hagi unanimitat en la decisió. Una situació que obligaria els magistrats a guanyar temps per evitar una altra divisió en una decisió sobre el Procés. Si fins ara hi ha hagut unanimitat en aquest plet, ara es podria esberlar amb vots particulars, com ha passat recentment.

D’aquí que el Tribunal vagi amb cura, i més tenint present que aquesta decisió podria obrir un altre procediment davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per vulneració de drets fonamentals de caire polític, i més tractant-se d’un electe del poder legislatiu. L’ajornament sine die deixa encallat al TC un procés judicial que pot fer grinyolar la causa, perquè l’existència de la divisió del Tribunal afebliria la causa principal davant el TSCJ.

Tot esperant el TSJC

Per altra banda, el passat tres de febrer la Sala d’Apel·lacions del TJSC va deliberar sobre el recurs d’apel·lació presentat per Costa contra el rebuig del recurs de reforma que va presentar per la seva detenció i pel seu processament. A hores d’ara, la sala encara no ha resolt. Una circumstància que podria tenir relació amb la demora del Constitucional, ja que la sala podria estar esperant que els magistrats del TC prenguin una decisió. Ara bé, si va molt enllà, el procés contra la Mesa continuarà.

De fet, el TSJC té quatre estratègies ben diferents per resoldre en aquest judici. Els quatre recursos dirigits per les quatre defenses ataquen un flanc en concret. Una mena de repartiment de papers i d’arguments que configuren una defensa polièdrica amb una idea mare: el judici no és contra Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado sinó contra la Mesa del Parlament legítimament constituïda.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Observador a febrer 17, 2022 | 08:38
    Observador febrer 17, 2022 | 08:38
    Aixó - i d'altres coses estranyes- em sona a intercanvi de cromos. Quina por!.
  2. Icona del comentari de: A l'aguait a febrer 17, 2022 | 09:02
    A l'aguait febrer 17, 2022 | 09:02
    Al tanto la spanish-judicatura! de moment ja estan avisats amb Polònia i Hongria. Al tanto si no volen perdre calés!
  3. Icona del comentari de: Delfí Artós a febrer 17, 2022 | 11:45
    Delfí Artós febrer 17, 2022 | 11:45
    L'esperança és aquesta, que la bola dels despropòsits de la (in)justícia espanyola lawfare se'ls faci tant gran que no s'aclareixin ni ells, i doncs, la seva incúria, desídia, prevaricació, trampes i mala praxi judicial els engoleixi dins del seu propi fangar muntat en defensa de la seva fal·laç unitat d'Espanya. Temps.

Nou comentari

Comparteix