Cinc anys després ha arribat la sentència dels fets coneguts com el cas del 30-G. Set ciutadans acusats de desordres, lesions i atemptat per la seva presumpta participació, el 30 de gener del 2018, en la protesta al Parc de la Ciutadella per la investidura frustrada de l’aleshores candidat de Junts, Carles Puigdemont. Un procés que ha viscut tot un desgavell per part de les defenses del departament d’Interior, fins que els Mossos d’Esquadra denunciants van triar la seva defensa de caràcter privat. L’Audiència de Barcelona que en va jutjar 6, l’altre es farà en una altra vista, n’ha absolt un i ha condemnat a un any de presó a tres dels processats i cinc mesos per als altres dos. Ara bé, les condemnes només són pel delicte d’atemptat tot i que la resolució valida les proves únicament sustentades en fitxers policials.
Alerta Solidària, que ha dirigit la defensa dels activistes, ressalta que la sentència “desvirtua totes les imputacions per desordres públics i els de lesions”. Un fet que descarta que els acusats fessin cap agressió als agents policials. En tot cas, els fets sotmesos a consideració dels jutges s’han limitat a les topades puntuals entre manifestants i agents policials, aquell 30 de gener de 2018. “Tots ells, militants de base, segueixen al peu del canó i retenen al cap una idea clara: només la lluita ens donarà un futur de dignitat”, indiquen en un comunicat difós per Alerta Solidària. Així mateix, defensen la seva “lluita al carrer” davant “els traïdors d’ERC” de no donar compliment a la investidura fallida de Puigdemont.
Les fitxes policials, claus
La resolució de l’Audiència Provincial de Barcelona atorga de manera parcial “la veracitat als Mossos d’Esquadra en l’estricte focus centrat en les topades entre policies i manifestants”. Els fets provats de la sentència indiquen, segons Alerta, que “no es pot acreditar que els condemnats fessin cap agressió, tant és així que cau el delicte de lesions per tot”s. Val a dir que la resolució confon sistemàticament els acusats. “La Sala dona per vàlides les proves sustentades només en fitxers policials perquè al·leguen que no es vulneren drets fonamentals dels acusats quan son identificats per bases de dades policials prospectivament”, afegeix l’entitat de defensa civil.
En aquesta ocasió, l’Audiència dona total veracitat a les exposicions dels Mossos d’Esquadra perquè no tenen un altre motiu per “no dir la veritat”. En aquest cas, les contraposa a les declaracions dels inculpats autoexculpatòries “no van aportar res”. D’aquí, que els magistrats conclouen que només poden condemnar pel delicte d’atemptat.
Uns fotoprinters dels que no s’han vist els vídeos
Carlos Hurtado, un dels advocats que ha dirigit la defensa dels manifestants, ha criticat la sentència i ha avançat en declaracions a El Món, que presentaran recurs tant pels errors materials de la resolució com pels raonaments que porta a concloure que van cometre atemptat. “S’han realitzat unes identificacions en base uns fotoprinters d’uns vídeos que no s’han aportat com a prova, que no s’han visionat a la sala”, retreu Hurtado. “De fet, en cap de les imatges es veu cap agressió als agents de la policia d’aquí que no han pogut condemnar per lesions”, addueix. “Les fotografies només demostren que els acusats eren al Parc de la Ciutadella, però no hi ha cap prova perifèrica que confirmi l’agressió als agents dels Mossos d’Esquadra”, afegeix. “Es reinventen el tipus penal d’atemptat”, indica.
Per altra banda, Hurtado ressalta que la sentència obvia un fet evident i és que “el dispositiu era molt petit, era un despropòsit” per la quantitat de gent que s’hi va manifestar. “Perquè van reconèixer aquests sis que hi eren, però també podien haver agafat altres sis i dir que havien atemptat”, ha indicat l’advocat. “No hi ha cap prova que els incrimini”, sentencia Hurtado.
4
10
