Es diu Pompeyo González, té 74 anys, i és un jubilat veí de Miranda d’Ebro, a Burgos. Un comunista convençut que tenia un pòster de la Pasionaria i el Che a casa seva. Aquest divendres, el magistrat José Luis Calama, titular del jutjat central d’Instrucció 4 de l’Audiència Nacional, l’ha engarjolat imputat per sis delictes de terrorisme, en la seva versió agreujada, per l’enviament de cartes bomba o incendiàries a altes institucions de l’Estat, centres de defensa i interessos d’Ucraïna a Espanya. Una versió dels fets que topa amb la que, dos dies abans de la seva detenció, difonia el New York Times. Segons el rotatiu nord-americà –que també va donar per feta la trama russa en el Procés–, els serveis d’informació i seguretat dels EUA apuntaven que l’autoria de les cartes corresponia al Moviment Imperial Rus (MIR), una organització d’extrema dreta i del supremacisme blanc amb base a Sant Petesburg. Una organització de risc, segons el prestigiós Centre per la Seguretat i Cooperació d’Stanford.
No era el complot de l’extrema russa que apuntava el ‘New York Times’
El jutge ha fet cas dels investigadors del Cos Nacional de Policia que acusen Pompeyo González de l’enviament de cartes amb material pirotècnic al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a l’ambaixada d’Ucraïna a Espanya, entre d’altres. En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, el magistrat Calama evidencia el treball artesanal de González, que va comprar a Amazon el nitrat i la metxa, els sobres, a la Sobres.com i els segells, en dos estancs de Burgos. També indica que seguia els mitjans Russia Today, Sputnik News, Química.es i Armas, una revista d’armament en espanyol i consultable en obert per internet. El jutge, però, deixa clar que, per molt comunista que sigui, el detingut treballava sol: “En l’actual estat de les actuacions, no hi ha indicis que l’investigat pertanyi ni col·labori amb cap banda o grup organitzat terrorista”.
Material per fer les cartes incendiàries comprat a Amazon i en estancs de Burgos
La interlocutòria de presó del jutge detalla quirúrgicament la prova recollida pels investigadors contra Pompeyo González, un home nascut a Yudego, a la mateixa província espanyola de Burgos. El magistrat descriu els “indicis de racionalitat” per decretar la presó comunicada fil per randa, i no tenen cap relació amb l’extrema dreta del MIR. Així, recorda que als sobres de cartró dirigits al Ministeri de Presidència, l’ambaixada dels EUA i SatCen, que no van explotar, es van trobar mata-segells parcials del Centre de Tractament Automatitzat (CTA) de Valladolid. La traçabilitat dels sobres va portar els investigadors a diverses bústies de Burgos.
Els segells també van ser un indici clau. Tan el segell Disello com el Monte Santa Trega, de 2,70 euros, van indicar als policies que els únics estancs on es podien comprar eren el del carrer San Pablo número 17 i el del carrer Sombrerería número 19, de Burgos. Els sobres utilitzats, també comprats per Internet a Sobres.com, acrediten que van ser adquirits telemàticament per Pompeyo González. Les compres per internet van acabar de reblar el clau.
El mòbil del jubilat i l’ADN el delaten
Així, a Amazon va comprar entre els mesos de juny i juliol del 2022 un quilo de nitrat potàssic pur, cable amb metxa, interruptors,
filaments de coure i bombetes incandescents; i entre els mesos d’octubre i novembre, adhesius, cargols, frontisses i plantilles amb les lletres de l’abecedari. Tot, material utilitzat en els sobres trampa que va enviar. L’encreuament dels posicionaments del mòbil –que situaven Pompeyo González a la zona de les bústies i els estancs– amb l’ADN dels sobres van confirmar les sospites policials. Les compres per internet també es feien des de la mateixa IP que es van consultar les adreces postals de les institucions i empreses on remetia els sobres.
Sis delictes de terrorisme, risc de fugida
El jutge ha acceptat la tesi del fiscal, que va demanar la presó provisional per al detingut perquè considera que existeix un evident risc de fuga i un risc de reiteració delictiva. En concret, raona que els sis delictes de terrorisme que se li imputen podrien tenir una pena superior a 20 anys de presó que podria animar Pompeyo González a canviar Burgos per Moscou. Així, el jutge, de moment, li imputa els delictes de terrorisme tipificats a l’article 573.1.1a del Codi Penal, que vincula els fets amb la finalitat d’obligar els poders públics a deixar de donar suport a Ucraïna en la seva guerra amb Rússia, així com la d’alterar la pau pública. També hi veu un delicte d’amenaces i coaccions. Dos dels delictes de terrorisme són agreujats perquè anaven dirigits directament contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Davant l’alta penalitat d’aquests delictes el jutge s’ha curat en salut i ha decidit engarjolar González per la sospita que amb els coneixements adquirits continuï enviant sobres i, sobretot, pel perill que s’amagui a Rússia. Precisament, aquest punt és on tant la fiscalia com el jutge pateixen més. Segons el sumari del cas, el detingut feia anar “aplicacions russes de missatgeria instantània, com és VK, i correus electrònics xifrats d’extrem a extrem (Protonmail)”. Un element que el jutge afegeix a la “transcendència de les seves accions violentes com a mitjà de propaganda de l’ocupació russa a Ucraïna”. Són dos elements que el magistrat creu que podrien facilitar la seva fugida a territori rus, on podria rebre ajuda de ciutadans russos per solidaritat.
Ara bé, el jutge al càrrec del cas no vincula les accions de Pompeyo González amb cap organització russa concreta ni en cap entramat de conspiració de l’extrema dreta. De fet, la relació que li veien els serveis d’intel·ligència nord-americans citats pel New York Times amb el MIR, Calama no la veu ni de lluny. De fet, el MIR tés una organització d’extrema dreta moderna enen fins i tot bases militars d’entrenament a Sant Petesburg i en algun altre indret d’Europa. Pompeyo González, en canvi, vivia a Miranda envoltat d’un mausoleu icònic del comunisme i va actuar amb l’esperit d’un nostàlgic soviètic. Sant Petesburg no és Miranda d’Ebro, però en tot cas, cauen molt lluny una de l’altra.
4
1
