El ple previst del Tribunal Constitucional aquest dilluns es presenta entretingut. De fet, és el primer plenari de l’any i arriba carregat d’agenda. Si ja estava previst que comencés la tramitació material del recurs d’empara presentat per diversos presos polítics contra la sentència del Procés, ara s’afegeix un altre recurs relacionat amb el catalanisme. El tribunal haurà de decidir aquest dilluns, en deliberació, si resol l’admissibilitat del recurs que es va presentar contra la decisió del Govern Balear, format per PP i Vox, d‘eliminar com a requisit el català al servei de Salut de les Illes i reconvertir-lo només en un mèrit, igual que el tenen els jutges per exercir a Catalunya.
L’encarregat de convèncer sobre si cal admetre o no el recurs serà un dels magistrats més conservadors de l’actual paranimf del Tribunal Constitucional, Ricardo Enríquez Sancho. Aquest catedràtic de dret administratiu és un habitual dels vots particulars quan el sector progressista s’imposa. De fet, va ser un dels magistrats que va signar, juntament amb Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel i César Tolosa Tribiño, el vot particular contra la sentència que entenia que publicar una resolució judicial només en català no perjudicava el dret a la tutela judicial efectiva.
En un cas que també tenia com a escenari les Illes, la majoria del TC va considerar que utilitzar el català com a única llengua en un procés judicial no causa de manera automàtica indefensió, però Enríquez Sancho i tres magistrats més, en canvi, van concloure que sí que vulnerava el dret a la tutela judicial efectiva. Aquest mateix magistrat ultraconservador serà ara l’encarregat d’exposar als seus companys de toga si cal admetre a tràmit el recurs del PSOE i Més contra el decret que elimina el català com a requisit pels professionals de la sanitat pública de les Balears. Enríquez Sancho també va ser el ponent de la sentència que va tombar el decret de lloguer social de la Generalitat i va fer un altre vot particular contra la sentència que avalava la constitucionalitat de la llei d’avortament de José Luis Rodríguez Zapatero. Un conservador radical en tots els aspectes.
Un recurs contra una disposició clau d’un decret llei del nou Govern Balear
Aquest magistrat haurà d’explicar als seus companys si a través d’una diligència veu prou importància constitucional l’objecte del recurs. El van presentar més de 50 diputats del partit socialista i del Grup Plurinacional Sumar del Congrés, a petició dels socialistes de les Illes (PSIB-PSOE) i de Més. De fet, els dos grups polítics van signar el recurs redactat per l’Obra Cultural Balear. L’objectiu és declarar inconstitucional la disposició final segona del decret llei del Govern Balear 5/2023 de 28 d’agost, de mesures urgents a l’àmbit educatiu i al sanitari.
Aquesta disposició elimina el català com a requisit per treballar a la sanitat pública. Una fita molt buscada per la popular Marga Prohens, nova presidenta balear gràcies a Vox. Tècnicament, el recurs al·lega la vulneració flagrant del “dret a opció lingüística” dels ciutadans que volen ser atesos per l’administració en el seu idioma. Així mateix, al·leguen que l’instrument del decret llei utilitzat per esborrar del mapa el català a la salut pública de les Illes és un frau de llei perquè no compleix el requisit d’extraordinària i urgent necessitat. Segons el recurs, s’ha utilitzat un mecanisme legal que no pertoca. Fins i tot, recorda que es va acordar en un consell de govern extraordinari.
Obra Cultural Balear
Des de l’Obra Cultural Balear també avisaven, el dia del registre del recurs, que, sense sanitaris capacitats lingüísticament, “el dret dels pacients a triar la llengua oficial que desitgin en la seva relació amb metges i personal d’infermeria esdevé paper mullat”. Seguint aquest fil consideren que sempre, de facto, acaben obligats a parlar en castellà. Una situació que els converteix en “ciutadans de segona” sense respectar el seu dret lingüístic i una vulneració plena de l’article 14.3 de l’estatut.
Per altra banda, l’oposició política a PP i Vox i l’Obra Cultural Balear, que qualifica d’escàndol el decret, retreuen al govern de les Illes l’argumentari per justificar la retirada del requisit. “Les dificultats per atraure sanitaris a les illes es deuen a l’elevat cost de la vida a les Balears i als problemes per accedir a un habitatge, no a la llengua”, insisteix l’Obra Cultural Balear. L’objectiu de la norma, segons va expressar quan va ser aprovada la consellera de Salut illenca, Manuela García, era “fidelitzar i atraure més personal i seguir avançant en la professionalització del cos mèdic”. Unes declaracions que van indignar l’oposició i bona part de la societat cultural illenca. Ara, el debat està en mans d’un dels magistrats més conservadors del TC.
