Utilitzar el català com a única llengua en un procés judicial no causa de manera automàtica indefensió. Així ho ha dictaminat el Tribunal Constitucional en una sentència, amb un bon nombre vots particulars, sobre una resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), que es va negar a traduir al castellà una interlocutòria dictada en català. Els magistrats consideren que no es vulnera el dret a la tutela judicial, perquè és una llengua cooficial a la comunitat i les circumstàncies del cas no produïen una indefensió material ni concreta. Una resolució marcada per la divisió entre magistrats sobre l’ús de les llengües cooficials als tribunals de justícia.
La resolució neix per un recurs d’empara interposat per l’entitat mercantil Accessos d’Eivissa, S.A., adjudicatària del contracte de construcció i explotació de l’autovia de l’aeroport a Eivissa. L’empresa al·legava que la sala del Contenciós Administratiu del TSJIB havia vulnerat l’article 24 de la Constitució, que protegeix la tutela judicial efectiva, perquè s’havia negat a traduir al castellà una interlocutòria d’aclariment redactada en català. Tot en el marc d’un procés judicial sobre el pagament de diverses retribucions que provenien de la concessió. La ponent de la sentència del TC, Maria Luisa Segoviano, entén que la sentència ja estava dictada en català i que si en el seu moment no es va demanar cap traducció, ara no calia demanar-la per un simple aclariment dels termes de la sentència.
Vots particulars
Els magistrats raonen que com que “no s’ha controvertit la plena comprensió lingüística de la sentència dictada en el procediment, també redactada en català”, tampoc es pot posar en dubte un aclariment sobre una data de la sentència. La decisió de TC contraposa el cas amb el que la jurisprudència constitucional qualifica d’indefensió respecte a l’ús de la llengua cooficial diferent del castellà. Així, els magistrats recorden que només es pot al·legar indefensió si l’ús d’un idioma cooficial genera una indefensió material, real, efectiva i actual i mai “potencial o abstracta”. La conclusió és que aclarir una dada de la sentència en català, quan la sentència ha estat redactada també en català no pot generar indefensió.
La decisió no ha estat unànime, ni de bon tros. Així, els magistrats Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, César Tolosa Tribiño i la magistrada Concepción Espejel, han anunciat vot particular per entendre que s’hauria d’haver atorgat l’empara, en línia amb el ministeri fiscal que proposava acollir les pretensions de l’empresa. Els magistrats al·leguen que la negativa de l’òrgan judicial a la traducció de les resolucions judicials redactades en català al castellà va vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva i va causar indefensió material perquè l’article 231.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial obliga els jutges i magistrats que redactin les seves resolucions en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma a procedir a la seva traducció al castellà quan s’interessa per la part que al·lega indefensió.
