Llarga jornada a la sala de vistes de la secció 9 de l‘Audiència Provincial de Madrid on aquest matí s’ha celebrat la primera sessió del judici pel cas Nicolay. Una causa sobre la gravació d’una conversa entre policies d’Afers Interns i membres del CNI que hauria perjudicat la investigació sobre les activitats del Pequeño Nicolás. Ha estat un vista on les defenses dels tres acusats -el comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, la seva dona Gema Alcalá, i el periodista Carlos Mier- han pronunciat les qüestions prèvies i han demanat la nul·litat de les actuacions per violació de drets fonamentals. La defensa de Villarejo ha demanat el testimoni dels agents del CNI i també, per sorpresa, el testimoni de Paz Esteban, exdirectora dels serveis d’intel·ligència de l’Estat.
Les acusacions configurades pel ministeri fiscal, l’advocada de l’Estat, Podemos i la plataforma por la Plataforma por la Honestidad, han posat el crit al cel davant les peticions de nul·litat. Només el ministeri fiscal ha apostat per declarar nul·les algunes interlocutòries dictades durant la instrucció però que no afecten a l’acusació d’entre quatre i tres anys de presó pels acusats pel delicte de revelació de secrets. Ara bé el ministeri públic i l’advocacia de l’Estat, representada per la cap de penal, Rosa Seoane -que va dirigir l’acusació de la Moncloa al judici del Procés- han actuat com un sol home per impedir que els membres del CNI testifiquin al judici ja siguin els participants a la conversa com Paz Esteban. L’argument per la negativa consisteix en què les seves activitats estan protegides com a secret oficial d’Estat.
Els agents del CNI… i una exdirectora?
El judici teòricament se celebra per la gravació i difusió d’una reunió la tarda del 20 d’octubre de 2014 al despatx de l’aleshores cap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas, dos inspectors de la mateixa unitat, i dos membres del CNI. La trobada servia per tal d’unificar dades sobre el Pequeño Nicolás i que, a través, del CNP pogués judicialitzar les perquisicions dels serveis d’intel·ligència sobre el Pequeño Nicolás i poder aturar els peus de les seves activitats, com ara fer-se passar per agent del CNI, o enllaç amb la Moncloa – a través de l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría- i de la casa reial espanyola.
De la reunió es van difondre poc més de sis minuts de conversa, sense que a hores d’ara, s’hagi obtingut la gravació en brut o l’original. La defensa de Villarejo, articulada a través del seu advocat Antonio Garcia Cabrera, ha demanat la testifical de Juan P. -suposades inicials d’un dels agents del CNI presents a la reunió- i de Paz Esteban, aleshores cap del gabinet tècnic del director del CNI, el general Félix Sanz Roldán. La petició d’Esteban que l’any va assolir la direcció del CNI el febrer de 2020 fins el maig de 2022 ha sorprès la sala. L’explicació és que a la conversa gravada hi ha una veu de dona i tot apuntaria que es podria tractar d’Esteban. D’aquí una petició al tribunal que podria decidir el proper 22 de novembre quan es reiniciarà la vista amb els testimonis de Martín Blas i l’exdirector Adjunt Operatiu, Eugenio Pino. D’aquí que el ministeri públic i sobretot l’advocacia de l’Estat s’hagin oposat amb fermesa a la seva acceptació com a testimonis.
Violació de drets fonamentals
Les tres defenses també han al·legat la violació de drets fonamentals com ara el dret a la tutel·la judicial efectiva o la igualtat d’armes en el procés d’instrucció així com decisions de caràcter antijurídic. De fet, han aprofitat els primers moments de la instrucció quan la fiscalia considerava la causa “prospectiva” per argüir la nul·litat de les actuacions. Especialment dur, ha estat el lletrat d’Alcalá, Sergio Nuño Díez, que ha al·legat la “nul·litat radical de totes les resolucions de la instrucció”. Isabel Elbal, lletrada de la defensa del periodista Carlos Mier, ha estat especialment didàctica en la seva exposició tot i la pressió del tribunal quan apuntava la vulneració del dret a la informació i el dret a la reserva de fonts del seu client.
En aquest sentit, les acusacions entenen que Mier va ser qui va gravar la conversa a través d’un spyware connectat per una trucada de telèfon al comissari Martín Blas quan es trobava reunit. Una teoria que deplora la defensa per la seva creativitat. Elbal ha incidit en la legislació europea, la doctrina i la jurisprudència que avala el lliure accés a la informació a través de la premsa. Per altra banda, ha retret la manca de control jurisdiccional al que s’ha sotmès al seu client que l’han convertit en un “presumpte culpable”. Curiós ha estat quan ha repassat les dades de la constància de la gravació a la instrucció. Així ha destacat que si l’enregistrament va ser el 20 d’octubre no va ser rebuda fins el 12 de desembre i no es va incorporar fins el setembre de 2015 a la causa, i no sencera, sinó una part editada. El judici s’allargà durant nou sessions i la seva repressa serà el proper 22 de novembre.
1 
