Matí curt, però intens, a la seu del carrer García Gutiérrez de l’Audiència Nacional a Madrid. Un dia especial perquè ha acabat tot el període de prova després de setmanes amb desenes de testimonis i perits, i a l’espera que dilluns comencin les declaracions dels acusats. Precisament, la citació del tribunal que presideix José Ricardo de Prada al president Jordi Pujol perquè comparegui personalment per tal de valorar si pot ser jutjat, mitja hora abans de començar la sessió de dilluns, ha enterbolit la sessió d’avui. Mentre començava la vista, Jaume Padrós, metge personal de l’expresident, assegurava en una entrevista a SER Catalunya que Jordi Pujol no estava en condicions de viatjar a Madrid i que el seu estat era “discretament pitjor que fa uns mesos”, quan els forenses van afirmar que no podia anar a judici.
En aquest context, s’ha celebrat la sessió d’avui amb la pràctica de dues pericials. Per una banda, sobre els diners que Jordi Pujol Ferrusola va cobrar a Andorra per uns crèdits amb un dels seus col·laboradors a Mèxic, Bernardo Domínguez, i, per altra banda, sobre una profusa anàlisi dels comptes d’Andorra dels fills de l’expresident i de la seva dona, Marta Ferrusola. Les explicacions de les dues pericials ha obert un interessant, i dur, debat entre les defenses dels Pujol Ferrusola i els inspectors d’Hisenda en “funcions d’auxili judicial”, és a dir, de policia judicial que basaven el seu criteri en els informes de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia (CNP).
Una de les conclusions més evidents de la vista ha estat el reconeixement que els diners que els Pujol Ferrusola tenien a Andorra eren tres milions d’euros. Una xifra, que no només va ser regularitzada a través de la finestra d’oportunitat que va oferir l’amnistia fiscal de Cristóbal Montoro, sinó que queda molt lluny dels “3.000 milions” que s’havia difós que ostentava la família. De fet, la peça separada que investigava aquests imports va ser arxivada després de nou anys de perquisicions judicials i les quantitats que després es van difondre s’han reduït fins als 3,3 milions d’euros que va disposar Jordi Pujol Ferrusola i els 760.000 per cadascun que van quedar pels sis germans i la mare l’any 2000. Una xifra que segons una pericial presentada aquest matí es correspondria amb els 140 milions de pessetes en dòlars de la virtual deixa de l’avi Florenci.
La ‘deixa’ entra en acció
Bona part de la sessió d’avui ha estat valorar la pericial de l’exinspector d’Hisenda Sebastián Piedra sobre els comptes andorrans de la família de l’expresident. El seu estudi partia de la base del dipòsit a Andorra per part del pare de l’expresident, Florenci Pujol, de 140 milions de pessetes en dòlars. Una “xifra coherent” amb els diners que hi havia a la Banca Privada d’Andorra repartits entre tots els fills. El càlcul té present l’evolució de l’increment del valor dels diners i la seva actualització, tenint presents les dues devaluacions de la pesseta -un 46% en deu anys- i uns tipus d’interès que es bellugaven en una forquilla d’entre el 12% i el 17%, així com els moviments de fons a través de productes financers.
Una fórmula que permetria afirmar que els diners ingressats a principis dels anys 80 del segle passat, l’any 2000, en el moment de la conversió a la moneda única europea, havien donat un import mitjà de 760.000 euros per germà i la mateixa quantitat per a la seva mare, Marta Ferrusola. De fet, el perit ha detallat que si es fan càlculs similars amb productes financers dels mateixos estats de la Unió, com Bèlgica o Alemanya o, fins i tot, en inversions de lletres del Tresor espanyoles, són xifres similars. En tot cas, en cap dels comptes estudiats “durant tres anys pel pèrit” hi ha cap transferència o ingrés de les empreses que estan investigades en el cas, ni tampoc de cap de les empreses de Jordi Pujol Ferrusola.
“Cadascú al seu aire”
El perit ha descrit l’evolució dels comptes germà per germà. I ha posat de referència, el compte de la Mireia, que mai retira cap quantitat ni en disposa. Un compte que l’any 2012 hi té 1.120.000 euros, dels quals 711.000 provenen de la deixa. Una xifra que serveix de base per afirmar el resultat del peritatge. En tot cas, el pèrit ha reconegut que hi ha ingressos en efectius en els diferents comptes dels germans. Ingressos que, d’altra banda, provenen de Jordi Pujol Ferrusola que distribuïa els guanys dels moviments de la deixa.
A més, ha destacat la gran quantitat d’ingressos i transferències corresponen a moviments bancaris de comptes del mateix titular, com retirades d’efectiu o talons bancaris per a ser ingressats en comptes de la mateixa persona. Com ha especificat Martell, “bellugar un euro 26 vegades no vol tenir 26 euros, sinó un euro amb els interessos que hagi generat cada operació”. En tot cas, Jordi Pujol Ferrusola va obtenir uns 3,3 milions d’euros, Oriol Pujol, 657.000 euros, Pere, 504.000, Oleguer, 547.000, Marta, 518.000, i Mireia, 711.000. La variabilitat de les xifres demostraria que no hi havia cap organització entre els germans i que “cadascú anava al seu aire”. El ministeri fiscal, però, ha continuat amb la seva tesi que, “no hi ha prova que acrediti l’existència de la deixa”.
Els préstecs mexicans
La primera part de la sessió s’ha centrat en una sèrie de crèdits prestats per Jordi Pujol Ferrusola al seu soci mexicà Bernardo Domínguez, mort l’any 2011. Una operativa que l’inspector de l’Oficina Nacional d’Investigació contra el Frau (ONIF) va considerar “falsos” perquè només tenien com a objectiu “la justificació dels diners ingressats als comptes andorrans d’Andbank” i no hi havien rebuts. “No vaig detectar la traçabilitat dels diners dels quatre ingressos en efectiu”, ha afegit el numa de l’ONIF, menystenint els documents contractuals dels crèdits signats a Mèxic i en euros. Per tant, una mecànica que abonaria la tesi del frau fiscal o del blanqueig. Els crèdits eren 6 milions d’euros el 2007 i un milió de dòlars el 2010.
La defensa ha estat hàbil, tot i que també tenia de contrari el president del tribunal, que s’ha esforçat a protegir el numa. El lletrat del fill gran de l’expresident, Cristóbal Martell, li ha fet repetir la mecànica de l’operativa dels crèdits, és a dir, “la petició, el lliurament i el pagaré”. Martell li ha recordat que el rebut que troba a faltar queda integrat en l’ingrés i el pagaré que rep el prestador, en aquest cas, Jordi Pujol Ferrusola, i, per tant, “hi ha la perfecció del negoci jurídic”. Això és la consumació de l’acord. “Això és la seva opinió”, li ha replicat amb poca cortesia el numa mirant el president de tribunal a la recerca de complicitat.
Per altra banda, el numa ha hagut d’admetre que les escriptures públiques on es formalitzaven els crèdits no van ser impugnades judicialment, ni investigades ni objecte de litigi. De fet, ha evidenciat que es va basar en l’informe policial i no en els documents que suportaven les operacions analitzades per la policia. Per mantenir la tesi acusatòria, el numa ha insistit que Bernardo Domínguez no tenia cap compte a Andorra, ni cap caixa de seguretat i, per tant, els ingressos “eren il·lògics”. Les defenses han replicat que els pagaments en efectiu no calia que es fessin des d’Andorra i han preguntat si es va mirar en altres països europeus. La resposta ha estat negativa.
