Nova peça del cas 3%, llesta per anar a judici. El titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha dictat la interlocutòria de conclusió del sumari i obertura del judici oral en la instrucció del cas Infraestructures, una de les derivades principals del cas 3%, de comissions sobre obra pública a Catalunya. El jutge ha decidit processar 17 dels investigats, tots per una presumpta organització criminal que es dedicava a dirigir contractes d’obra pública cap a Infraestructures de la Generalitat, o a l’antiga GISA, Gestió d’Infraestructures SA, l’empresa pública que gestionava la majoria de les obres públiques catalanes.
La resolució també designa la sala penal de l’Audiència Nacional com a competent per a la celebració del judici i atorga un termini de tres mesos per tal que les defenses puguin aportar el seu escrit de defensa. En aquest sentit, el jutge recull en la interlocutòria l’escrit d’acusació de la fiscalia, que acusa els 17 processats d’organització criminal, frau de les administracions públiques i un delicte continuat de prevaricació.
El càrtel Núria Bofill
Segons el jutge, el procés ha d’aclarir l’existència d’un “càrtel” batejat com a “Núria Bofill” que hauria configurat un entramat per repartir-se les obres i fixar els preus, de manera sempre indirecta, de les licitacions públiques de diversos organismes públics de Catalunya. La forma de portar a terme els seus objectius suposava establir o concertar preus idèntics o molt similars a fi i efecte d’anul·lar la competència dels que no s’havien adherit a l’acord. De fet, Pedraz repeteix els arguments que ja exposava el seu antecessor al jutjat instructor, José de la Mata, quan el juliol de 2020 va transformar el cas de sumari a procediment abreujat.
Aquest suposat concert entre les empreses, societats i constructores associades hauria comportat l‘alteració de les quantitats que havia de pagar l’administració pública pels projectes d’obra pública que presentaven. Unes quantitats, que segons el ministeri fiscal i els jutges, haurien perjudicat de manera continuada les arques públiques. De fet, la interlocutòria insisteix que els processats, com a apoderats o administradors de les societats mercantils, van arribar a pactar les normes o directrius que calia seguir quan optaven a les diferents licitacions. Una manera de foragitar la competència i obtenir un contracte més beneficiós que els que haurien obtingut en condicions d’igualtat de concurrència, amb el benentès que cada societat hagués proposat la seva oferta de manera independent.
Administracions i organismes afectats
El jutge insisteix que formaven una “estructura estable, permanent i sostinguda en el temps, amb un patró de funcionament acuradament planificat i implementat per les persones indicades”. L’objectiu era “encaminar l’adjudicació de contractes públics en benefici d’una sèrie d’empreses de confiança, amb les quals havien aconseguit un pacte col·lusori per defraudar l’administració pública”.
En un primer moment, l’entramat només participava en les empreses públiques com GISA i REGSA, però a poc a poc, la xacra s’hauria escampat. Segons el jutge instructor i la fiscalia, la taca d’oli del càrtel va arribar a licitacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Aigües Ter-Llobregat ( ATLL), l’Ajuntament de Barcelona, TABASA, IFERCAT, o el Servei de Carreteres i els Ferrocarrils de la Generalitat.
