Albert Donaire (la Cellera de Ter, 1987) és un agent dels Mossos d’Esquadra de Seguretat Ciutadana. Però també ha estat un habitual de les investigacions de la Unitat d’Afers Interns de la policia de la Generalitat per expressar les seves opinions independentistes. Els jutges han anul·lat les cinc sancions que li havien imposat, l’última fa dues setmanes, al·legant que sempre s’havia expressat en l’àmbit de la seva vida particular. De fet, l’han sancionat cinc vegades, però ha anat quinze vegades a declarar. “Soc un habitual, em podrien rebre amb bombons”, ironitza. Activista de Mossos per la República, membre de l’ANC i exmembre del Consell per la República, reivindica el dret a poder-se expressar lliurement i recorda que això no té res a veure amb la seva feina, en què rep felicitacions. De fet, la justícia li ha reconegut fins a cinc vegades aquest dret. En aquesta entrevista detalla el calvari que ha patit en els darrers anys.
A la divisió d’Afers Interns deuen tenir la seva fotografia amb dards, oi?
Sí, segurament! Però sempre dic que les coses que faig són en el meu activisme personal i ells aprofiten qualsevol cosa que faig a la meva vida particular. Per exemple, abans de l’entrevista deixo clar que vinc aquí com a membre de l’ANC o com a coordinador de la Sectorial de Mossos per la República.
Amb vostè, l’efecte descoratjador, el conegut com a chilling effect, no funciona. Li han obert cinc expedients, que ha guanyat, i vostè continua.
Jo tinc el convenciment que no faig res mal fet. En la meva vida privada puc pensar, opinar i actuar com qualsevol altre ciutadà. Les sentències que m’han donat la raó s’emparen en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. El que faig en la meva vida privada no afecta la feina. Per això anava amb la seguretat que els acabaria guanyant, perquè no feia res fora de lloc. Els expedients disciplinaris eren una manera de fer agafar por a la gent de Mossos per la República, perquè ningú més opinés. No he estat l’únic membre de Mossos per la República expedientat.
Si vostè expressés opinions espanyolistes, l’haurien empaitat tant?
Miri, hi ha hagut membres de Mossos per la Constitució expedientats… però no per les seves opinions, sinó pel que han fet laboralment. N’hi ha un d’encausat per accedir a la base de dades policials i a l’expedient de la meva parella per poder veure on vivíem per deixar-nos els llaços grocs o les estelades que arrancaven. El tipus d’expedient que hi ha hagut a una banda i l’altra és totalment diferent. Els nostres han estat purament per les expressions manifestades, el darrer per haver publicat una notícia del Diari de Girona on hi havia la fotografia de la fiscal en cap. Jo crec que era per dir que s’actuava cap als dos cantons.
Vostè creu que als Mossos els incomoda que hi hagi agents independentistes?
Segurament, sí que els incomoda. Més d’una vegada m’he trobat en comissaries fora de la regió policial de Girona amb molts detractors, o en alguna manifestació on he anat m’he trobat membres de la Brigada Mòbil (Brimo) fent-me el senyal de tallar-me el coll i com si fessin el senyal d’una pistola o com si em detinguessin.
Ho ha denunciat això?
Ho he denunciat internament, fins i tot, en vaig fer una piulada. Però no s’ha fet res, que jo en tingui constància. De fet, si no se sap el número de l’agent és difícil, els porten a declarar a tots, ho neguen i no poden expedientar tota una furgoneta. També em vaig trobar un cop que em van aturar en un control policial, policies que no opinen com jo, i van filtrar a la persona del cos que havia estat denunciada per assetjar-me que m’havien aturat. Els vaig denunciar internament, però com que no podia precisar quin dels tres agents ho havia filtrat, l’expedient va acabar en no res. Fins i tot, un cop em van dir que no havia seguit el tràmit correcte…
És normal, però, que un mosso, com un infermer o un mecànic, pugui expressar la seva opinió?
I, entre companys, vuit hores donen per a molt, hi ha debat, es parla de tot … i fora de la feina. Sempre que no afecti la feina ni el desenvolupament de la tasca que tens encomanda, no hi ha d’haver cap problema. No entenc el paper d’Afers Interns que es fica en la vida privada de les persones.
No té la sensació que a la resta de cossos policials els agents expressen el que volen i com volen, fins i tot uniformats, i, en canvi, els Mossos sembla que tinguin la pell fina?
Sí! Hi ha diverses anècdotes en aquest sentit. El primer expedient va ser el 2014 per expressar el suport a la consulta sobiranista del 9-N. Els denunciants van ser membres d’altres sindicats perquè fèiem un discurs radicalment diferent del seu. De fet, els portaveus sindicals que han expressat opinions polítiques als mitjans i no els ha passat res, en canvi, a Mossos per la República sempre se’ns ha perseguit.
En alguna acció operativa algú li ha retret, ‘carai, em toca amb el mosso indepe!‘?
No. Al contrari, en l’àmbit professional tinc felicitacions i agraïments de persones que pensen absolutament diferent de mi. També deu ser diferent treballar a la Garrotxa que a Barcelona.
Vostè va estar a punt d’entrar en política, de la mà de Demòcrates. Com va ser l’experiència?
Per una banda, bona, perquè veus com funcionen els partits. Però per l’altra banda, dolenta perquè els partits són un pinyol amb interessos que és impossible travessar-los. M’hi he trobat a Demòcrates i m’hi vaig trobar ja a la JNC. M’he sentit enganyat i vaig marxar. I al Consell de la República, igual. Quan una cosa no sortia com ells volien, s’ho carregaven tot, com va passar la darrera vegada.
Hi ha la tesi que, amb el 155, els Mossos van fer un canvi i que aquest encara es manté.
Hi ha desmobilització de la gent en general. I crec que també ho han provocat els partits polítics. Durant el 2017 hi havia molta gent, no només als Mossos, sinó mestres, bombers, convençuda que si calia desobeir, es faria. Perquè hi havia una garantia de la Generalitat, com, per exemple, les lleis de desconnexió. Però després de veure com, per exemple, al Suprem, van deixar la gent als peus del cavall, com ha passat amb els membres dels CDR o els que van participar en el Tsunami, i la gent es desmobilitza. A més, la Guàrdia Civil va intentar obrir una causa contra Mossos per la República.
A vostè el persegueixen perquè ets mosso i indepe?
Sí. A més, una agent del cos també m’assetja per la meva orientació sexual.
Creu que hi ha actuacions policials que les fan amb més o menys entusiasme depèn de qui tenen al davant?
Crec que depèn de cada persona, de la seva ètica.
