La justícia s’ha imposat sobre el caràcter expeditiu de la poderosíssima divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra, és a dir, la policia de la policia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una nova sentència, a la qual ha tingut accés El Món, notificada el passat 10 de gener, en què deixa clar que no es pot executar una sanció a un membre del cos si s’ha recorregut davant dels tribunals.
Tot neix arran d’un procés sancionador d’un membre del Consell de la Policia del sindicat USPAC dels Mossos, Josep Miquel Milagros. Se li va obrir un expedient disciplinari que li va comportar una sanció de 16 de dies de suspensió de sou i feina. El motiu era que suposadament portava una boina i un anorac descatalogat de la uniformitat de la policia catalana durant una manifestació en defensa dels drets del col·lectiu policial convocada el 17 de gener del 2017.
La sanció es va aplicar, tot i que es va recórrer. El recurs, ideat per l’advocat José Antonio Bitos, va anar a parar al jutjat contenciós número 17 que, en una sucosa sentència, va dictaminar l’anul·lació de la sanció. La resolució és digna de recordar a la vista del treball històric de recerca que va fer la magistrada, fins al punt d’afirmar que “la gorra” que portava el sindicalista era “negra i vermella” i “podia tenir alguna semblança amb les anomenades gorres frigies, utilitzades durant la revolució francesa, de la qual n’és descendent directa la típica barretina catalana”. Un treball de camp extraordinari sobre la licitud de la vestimenta del sindicalista manifestant.
En tot cas, la sentència era especialment dura amb la Direcció General de la Policia, de qui depèn directament la DAI, i li retreia que apliqués la sanció quan s’havia recorregut, atès que el perjudici que provocava era irrevocable. És més, l’advertia que no hi havia cap motiu d’urgència per aplicar una sanció d’aquesta mena.
La Generalitat, a través del departament d’Interior, va recórrer davant la sala del Contenciós del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La rebregada va ser més forta encara per a la Generalitat, que ha estat condemnada a pagar costes de fins a 500 euros. La doctrina dels magistrats es basa en una altra sentència, en aquesta ocasió del Tribunal Suprem, esperonada pel mateix advocat, la 509/19, que establia que cap sanció es pot aplicar fins que no hi ha una sentència definitiva. En definitiva, les tres resolucions són un seriós avís dels jutges a la policia de la policia sobre l’arbitrarietat de les seves sancions.
Amb aquesta resolució, fonts del sindicat consultades per El Món consideren que ja s’ha establert “la doctrina Bitos”, el lletrat que ja ha assolit tres sentències en el mateix sentit i amb la mateixa ordre, sempre i quan “l’administració no acrediti que la no aplicació de la sanció pugui perjudicar la societat i el cos”. El fet que aquesta darrera sentència hagi recaigut en favor d’un representant sindical també obre una nova via cap a una divisió de la policia força discutida per les seves formes i procediments que molts membres del cos titllen “d’inquisitorial”.
