Més carbó a la caldera que fa dies que bull a l’Audiència Nacional entre el jutge instructor del cas Tsunami Democràtic i la secció tercera, encarregada de vigilar la instrucció a demanda de les parts. En aquest cas, es tracta de la darrera recusació presentada contra el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel Garcia Castellón, que ha decidit reconvertir la causa del Tsunami, després de més de quatre danys d’instrucció, en un megasumari per terrorisme. Una recusació, de deu pàgines i a la que ha tingut accés El Món, presentada pel cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay.
La decisió de García Castellón s’ha vist entrebancada per la fiscalia, que té molt clar que la investigació no suposa cap indici ni cap prova de terrorisme, així com una guerra entre l’instructor i el president la sala penal de l’Audiència Nacional, Félix Alfonso Guevara. Una guerra iniciada pels incidents de recusació presentats contra García Castellón per part de dos dels processats, Oleguer Serra, càrrec d’Òmnium Cultural, i per l’empresari Oriol Soler. El rebuig a les recusacions que, en primera instància, va decidir García Castellón, van provocar que Guevara li obrís un expedient governatiu i assumís l’incident perquè qui ha de decidir sobre aquesta mena de qüestions és la secció superior i no el mateix jutge que hagi estat posat en qüestió.
Declaracions contra l’amnistia
Just l’endemà que Guevara decretés una treva, amb l’arxiu de l’expedient, s’ha afegit a la recusació un dels principals acusats en la causa, Josep Lluís Alay. De fet, l’escrit, al qual ha tingut accés El Món, sosté pràcticament els mateixos arguments de les altres dues. Sobretot les declaracions versades sobre la proposició de llei de l’amnistia pactada entre el PSOE, ERC i Junts per Catalunya. Es tracta d’unes opinions de rebuig de la llei en el Foro la Región de Ourense.
A més, l’escrit destaca que el jutge era conscient que no podia opinar de manera desacomplexada perquè ho va exposar abans d’expressar-la. “Bé jo de manera directa no puc contestar. Primer perquè porto assumptes relacionats i no puc, per tant, per un mínim de prudència”, va afirmar. “Prudència que, tot i això, abandona just a continuació per donar la seva opinió sobre això”, destaca l’escrit. García Castellón va comparar la prohibició constitucional de l’amnistia amb l’esclavatge, que tampoc hi és a la Constitució i està prohibida.
