El retorn del major Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos d’Esquadra pot comportar l’eliminació de la gairebé única estructura d’estat que manté un president de la Generalitat: la seva guàrdia personal. El major vol convèncer el proper Govern, president i conseller implicat, que elimini l’Àrea de Seguretat Institucional (ASI). Una unitat especial pensada per a la protecció del president de la Generalitat, els expresidents i el titular de la conselleria de Presidència, amb la funció també d’estar al cas de la seguretat del Palau de la Generalitat i del seu personal. Curiosament, Trapero haurà de convèncer Pere Aragonès que desmantelli una unitat creada en el seu moment pel president icona d’ERC, Lluís Companys, però que va ser ressuscitada en l’última legislatura pel president Quim Torra.
La intenció de la Prefectura dels Mossos és unificar de nou tot el servei d’escortes en una sola unitat. Però, segons fonts dels comandaments dels Mossos, hi ha un altre objectiu. En concret, Trapero no vol tenir una unitat fora del seu control directe o indirecte. “Ja en té prou amb la poderosa Divisió d’Afers Interns”, comenten les mateixes fonts. El fet que l’àrea de seguretat institucional del president, la guàrdia presidencial, només hagi de donar explicacions al director general de la Policia, de qui penja orgànicament, i al departament de Presidència, de la qual depèn orgànicament, desagrada ostensiblement a Trapero.
Amb el canvi de president, virtualment en la figura de Pere Aragonès, el major vol aprofitar que ERC va mostrar la seva poca simpatia amb la creació d’aquesta unitat per part de Torra per convèncer al nou inquilí de Palau que desmantelli l’ASI. De fet, la unitat ja va aixecar suspicàcies, sobretot a l’oposició –Cs, PSC i PP– quan es va crear a través de la disposició addicional setena del Decret 20/2019, de 29 de gener, de reestructuració del Departament de Presidència, Tot i això, no es va posar en funcionament fins al 17 de juny del mateix any. Una creació, però, que té arrels històriques molt republicanes. Precisament, durant la presidència del Lluís Companys. Per tant, si Aragonès fes cas de Trapero es donaria la paradoxa que eliminaria una estructura d’estat creada en el seu dia per l’ERC històrica de Companys.
El president Lluís Companys, l’abril del 1938, va crear “l’Escorta Presidencial”. De fet, el decret signat el 28 d’abril de 1938 pel mateix Companys regula les normes que han de regir l’organització definitiva i el funcionament de l’Escorta Presidencial i dels serveis de les Esquadres de Catalunya. Un text que defineix “l’escorta presidencial” com una “unitat autònoma” dins les Esquadres.
Fins i tot, el número d’efectius era molt semblant a l’actual, 70. Una de les diferències més clamoroses és que la unitat estava dirigida per un cap que també tenia el rang de Cap de l’Exèrcit. El primer cap va ser el comandant Frederic Escofet i Alsina, nomenat el cinc d’abril, just abans del decret de formació de la unitat. Una mena de guàrdia republicana adscrita a la protecció del president de la Generalitat seguint l’exemple de la guàrdia presidencial francesa. Equipar i pagar els salaris va obligar la Generalitat republicana a gastar 1.462.048 pessetes de l’època.
Quan Torra va ressuscitar la unitat, l’oposició la va definir com una “policia política” o “guàrdia pretoriana”, però l’animadversió política es va evaporar. L’ASI ha treballat sense cap mena de problema, no hi ha hagut topades amb el servei d’escortes i s’ha convertit en un servei eficaç, discret i rigorós. De fet, des de Moncloa asseguren a EL MÓN que s’ha treballat amb molta “sintonia” amb els seus serveis de seguretat durant aquest dos anys d’existència tot i la tensió existent entre ambdós governs. L’ASI compta amb 75 efectius, dividits en 71 agents de l’escala bàsica i 4 de l’escala intermèdia i depèn orgànicament de la Direcció General de la Policia. De l’àrea d’escortes és d’on provenen el 65% dels efectius de l’ASI. Aquest tipus d’unitats existeixen a Espanya, Regne Unit i França, entre d’altres, amb normalitat. De fet, el decret de creació és una calca en català del reial decret 419/2018, de 18 de juny que regula el departament de seguretat de la Moncloa, que alhora, és una reforma del decret que va articular el servei de seguretat de Leopoldo Calvo Sotelo quan presidia el consell de ministres espanyol, el 1981.
211 
3 
