Finalment, l’Audiència de Barcelona ha resolt un dels principals embolics amb la causa del Procés. En concret, a qui li correspon qui té la competència entre l’entramat de la despesa exterior del Procés que investigava el jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, dins la causa mare del Procés, i la nova causa esperonada per la fiscalia al jutjat 18 de Barcelona per la despesa d’Exteriors del Procés oberta pel famós informe del Tribunal de Comptes.
En concret, la resolució dictada el 14 de gener i comunicada avui, es remunta a una batalla sobre la competència entre els dos jutjats iniciada per Aleix Villatoro, sobre qui tenia la potestat d’instruir la causa sobre la despesa en la política d’Exteriors de la Generalitat que l’afectava en la seva etapa de número dos de Raül Romeva a la conselleria.
De fet, la defensa de Villatoro, dirigida per Ramon Setó, entenia que els dos jutjats estaven instruint sobre els mateixos fets. Fins i tot, apuntava la possibilitat d’un frau processal per part de la fiscalia en el benentès que havia obert una altra causa a la vista que el 13 ja havia tancat la investigació amb l’informe del Tribunal de Comptes inclòs. Així, la fiscalia en una maniobra per no enganxar-se els dits obria una altra causa per si de cas el 13 no implicava altres fets o investigats.
El jutjat 13 no va voler decidir sobre aquesta crucial qüestió de competència al·legant l’Audiència de Barcelona li havia revocat la conclusió del sumari només per practicar unes indagatòries i, per tant, no podia resoldre sobre aquest fet. Un argument que la Secció 21 desmunta advertint que la revocació de la conclusió del sumari implicava decidir sobre aquest aspecte fonamental de la causa, si hi havia duplicitat d’investigació i si havia de ser el 13 a qui li pertocava investigar.
La decisió va obrir un intens debat jurídic d’inhibitòries sobre a quin jutjat li corresponia dirimir la causa. Un plet al que s’hi van afegir altres processats com Albert Royo, Toni Molons o Josué Sallent. Finalment, la magistratura ha decidit posar ferma la magistrada del 13 per tal que sigui ella la que decidideixi sobre a qui li correspon la instrucció del que s’està investigant al jutjat 18. D’aquesta manera, l’embolic processal generat per una banda, la maniobra de la fiscalia i, per l’altre, les ganes de la magistrada de treure’s de sobre la instrucció acabarà amb una nova interlocutòria on ha de decidir raonadament qui es queda la causa del 18 pel que fa als investigats en un i altre sumari.
