L’Audiència de Barcelona ha decidit posar un pedaç com a mínim dubtós per apaivagar la guerra entre dos jutjats que investiguen el Procés i poder tirar endavant el judici de la causa del 13 de Barcelona. Amb una decisió insòlita, la secció 21 de l’Audiència, ha volgut evitar el xoc de competències entre el 13 –on hi ha la causa mare del Procés– amb el jutjat 18, que investiga l’activitat del Departament d’Exteriors de la Generalitat des del 2011 fins al 2017. Dos processos que han provocat un veritable embolic judicial entre quatre tribunals. Per sortir del pas, l’Audiència ha pres una decisió en virtut de “l’economia processal” i per “evitar dilacions innecessàries”, tot i admetre que els que havien presentat un recurs contra l’actual situació tenien “raó”. En síntesi, i segons fonts jurídiques, l’Audiència ha agafat les tisores per desentortolligar una troca embolicada per la fiscalia i una doble instrucció per una mateixa causa amb l’ajuda de la secció 21.
La història és un enrevessat camí processal. La titular del jutjat 13, Alejandra Gil, que va substituir l’iniciador de la causa, Juan Antonio Ramírez Súñer –ja mort i protagonista dels escorcolls del 20-S del 2017–, va intentar acabar la instrucció. La instructora va remetre la causa a l’Audiència de Barcelona i va anar a parar a la secció 21. La fiscalia, que mantenia un pols amb la jutgessa, va recórrer la decisió de cloure el sumari i els magistrats de l’Audiència van tornar la causa al 13 per tal de practicar més proves. En una interlocutòria del 19 d’abril, la secció 21 va estimar la petició de l’acusació pública i va considerar que la vintena de processats havien de tenir oportunitat de declarar sobre fets incorporats amb posterioritat a la causa. En concret, sobre la incorporació d’acusacions –de desobediència– de tres resolucions del Tribunal Constitucional que no estaven incloses quan se’ls van comunicar els delictes pels quals se’ls processava. Alguns dels processats havien de tornar a declarar. Tots s’han acollit al dret a no declarar.
En la mateixa línia temporal, la fiscalia va cloure una investigació que va acabar en una querella al jutjat 18 sobre les despeses del Departament d’Exteriors des del 2011 al 2017, arran del famós informe elaborat pel Tribunal de Comptes. Els fets investigats al jutjat 18 connecten amb els del 13, i comparteixen investigats. Una circumstància que va generar una batalla legal per entendre que la fiscalia havia fet una jugada processal per poder ampliar la investigació si el 13 li tallava les ales. Una situació que va fer que les defenses presentessin un conflicte de competències entre els dos jutjats, així que van plantejar una “qüestió de competència per inhibitòria” el passat 18 de juny. El mateix dia el recurs va ser desestimat. Les defenses van interposar recurs de reforma, al qual, curiosament, s’hi va afegir el ministeri fiscal. El recurs també va ser desestimat, però contra aquesta decisió es va interposar un altre recurs, un d’apel·lació, davant l’Audiència Provincial.
Paral·lemanent, la jutgessa del 13 va tornar a remetre la causa a l’Audiència de Barcelona el passat 13 de setembre, davant la perplexitat de les parts. La reacció va ser interposar un nou recurs en què ressalten que processalment no procedeix retornar la causa a l’Audiència de Barcelona perquè encara està pendent de tramitació el recurs d’apel·lació sobre el conflicte de competència entre els dos jutjats. D’aquí que les defenses reclamessin a la sala d’apel·lacions que retornés la causa al jutjat 13 fins que es resolgués el recurs d’apel·lació.
Però, l’11 d’octubre, l’Audiència va dictar una nova resolució, a la qual ha tingut accés El Món, que ha deixat sorpreses totes les defenses. Una providència amb què tombava la petició de retornar la causa al jutjat tot i reconèixer que tenen raó en la sol·licitud. Concretament, els magistrats conclouen que per “bé que assisteix la raó al sol·licitant, en què la tramitació del recurs d’apel·lació correspon, i així s’està realitzant, a l’òrgan instructor que va dictar la resolució impugnada, trobant-se la causa a disposició d’aquest tribunal”.
Però, tot i aquestes raons, n’hi ha d’altres que, segons l’Audiència, justifiquen no donar la raó als advocats defensors dels encausats. Així, la secció opina que són “raons d’economia processal i a fi i efecte d’evitar dilacions innecessàries en l’auxili en la tramitació d’aquest recurs d’apel·lació que s’està portant a terme en aquesta secció”. És a dir, malgrat que els lletrats de la defensa avisin, amb raó, que primer cal resoldre el recurs abans d’enviar la causa del jutjat instructor a la magistratura que ha de jutjar la causa, impera la necessitat d’afanyar-se a acabar el procés i anar a judici. La decisió de l’11 d’octubre la va reblar una interlocutòria posterior, del 15 d’octubre, que resolia peticions diferents peticions d’altres defenses, de fiscalia i de Vox, com acusació popular.
Una situació que ha deixat atònites les defenses davant una interpretació sui generis de la llei d’enjudiciament criminal. D’aquesta manera, la sala considera que no cal suspendre la tramitació del procés malgrat hi hagi un recurs d’apel·lació pendent sobre qui finalment es queda la causa del jutjat 18, o el mateix jutjat o el 13. En tot cas, el garbuix l’ha resolt d’Audiència amb una resolució que les defenses qualifiquen de “desconcertant”.
