“Perplexitat” a les defenses amb la guerra entre la fiscalia i el jutjat 13 pel sumari del Procés

La negativa a la pràctica de proves "sorprèn" els lletrats i embolica encara més aquesta llarga causa judicial

“Neguit i perplexitat”. Aquestes dues sensacions són les que respiren moltes de les defenses dels 29 acusats de diversos delictes al sumari del Procés que investiga el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Tot per una “estranya guerra” entre la magistrada i el fiscal fins al punt que el ministeri públic ha hagut de recórrer a l’Audiència de Barcelona per reivindicar el seu paper en el procés judicial. “Hem vist coses molt estranyes, com que el jutjat no tingui per personat el fiscal, havent-lo informat o es negui a practicar més diligències estirant les orelles al fiscal”, comenten fonts dels lletrats defensors. La darrera resolució també ha embolicat més la troca perquè, de la resposta al recurs del fiscal, ara no se sap si han de tornar a declarar 3 dels investigats o bé els 29. Tot un desori del sumari 5/2018, el que va provocar els escorcolls del 20 de setembre del 2017 que van portar a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó i, de retruc, la comandaments dels Mossos d’Esquadra i la cúpula d’Interior a la banc dels acusats de l’Audiència Nacional.

La darrera resolució polèmica de la causa es va registrar aquesta setmana. La secció 21 de l’Audiència de Barcelona va resoldre sobre els diferents recursos de les parts a la interlocutòria del 8 de setembre de conclusió del sumari. En aquests recursos la fiscalia va tenir un paper importantíssim. El ministeri públic venia escamat per la decisió de la jutgessa Alejandra Gil, que va substituir l’iniciador de la causa i ja mort, Juan Antonio Ramírez Súñer, de no permetre allargar més la instrucció.

En concret, el ministeri públic volia perllongar la instrucció fins al juliol d’aquest any. Una proposta a la qual es va tancar en banda la magistrada. Així, en una interlocutòria duríssima, la instructora va retreure a la fiscalia que demanava un privilegi processal sense justificació. D’aquesta manera, li recordava que la seva petició s’havia de “circumscriure exclusivament” a la “pràctica de diligències necessàries per a la preparació del judici”. Amb aquest fonament, retreia a la fiscalia que en la seva petició de pròrroga “indiqués quines diligències d’investigació o instrucció són les que havien de ser practicades”“Qui ara resol no considera que existeixin diligències rellevants que hagin de ser practicades i que qui interessa la pròrroga tampoc les hagi demanades”, va concloure la magistrada.

La magistrada prou feina va tenir a endreçar una causa desmanegada i esfilagrasada en diversos sumaris judicials que van anar a parar a l’Audiència Nacional, al Tribunal Suprem i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La fiscalia no es va quedar de braços plegats i va recórrer a l’Audiència que ara ha resolt amb una mica més de fortuna, tampoc no gaire més, que no pas en un recurs anterior. De fet, les defenses recorden que la mala maror entre magistrats i fiscals d’aquesta causa es va constatar el novembre del 2019, quan la secció segona de l’Audiència va prendre una decisió que s’ha vist molt poques vegades en la història judicial processal. En concret, va declarar “desert” per no personar-se un recurs d’apel·lació de la fiscalia contra la instructora. “Normalment, el ministeri públic atenent a la seva condició de garant del dret fa de més i de menys amb aquesta mena de terminis, i en canvi, els magistrats li van barrar el pas per no complir amb les formes i la decisió de la jutgessa va quedar avalada per incompareixença del fiscal”, detallen fonts dels lletrats.

Aprofitant la interlocutòria de conclusió el sumari, el pas previ a la celebració del judici, la fiscalia es va voler treure l’espina i va presentar un recurs reclamant més interrogatoris, transcripcions de les converses telefòniques gravades i una documental concreta dels Mossos que es va perdre de camí entre el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional. Els magistrats de la sala 21 van estimar que tres processats fossin preguntats per un aspecte concret no inclòs en la interlocutòria de processament. Però no en canvi, no van validar les converses telefòniques, que podran ser proposades com a prova de cara al judici i serà aleshores quan s’admetin o no i siguin utilitzades en la vista pública degudament referenciades, encara que no transcrites. L’aspecte de les converses telefòniques és rellevant perquè configuren bona part del gruix de la instrucció incriminatòria dels acusats.

La sala també li va desestimar al fiscal la petició d’informació procedent de la causa al TSJC. Un gruix d’informació dels telèfons mòbils del dirigent d’ERC Josep Maria Jové i els informes policials interpretatius de la informació que contenien. La negativa a aquesta petició també “sorprèn” les defenses perquè eren un dels indicis dels investigadors per embolicar en la causa més d’una trentena de persones. De fet, Jové és un dels punts centrals de la investigació: al voltant de la seva figura, el tinent coronel Daniel Baena diagrama la resta d’implicats.

Ara els lletrats, davant aquest enfrontament entre fiscalia i jutjat 13 –del qual no en treuen cap benefici perquè cap de les peticions elevades a l’Audiència han estat estimades–, es mostren “perplexes”. “No els accepten la prova, però a més, ningú té clar si han de declarar tres dels encausats o bé 29, o 29 per respondre sobre tres resolucions del Tribunal Constitucional”, comenten les mateixes fonts. Aquestes preguntes hauran de tenir resposta aviat, però per poc que sigui allargaran encara més un procés judicial etern amb 29 encausats per diferents delictes: desobediència, malversació, falsedat documental i prevaricació.

Actualment, hi ha 29 persones, entre alts càrrecs de la Generalitat, empresaris, informàtics i altres, pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental. Entre els càrrecs coneguts hi ha els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo, i altres com Albert Royo, Antoni Molons, Joaquim Nin, Jaume Clotet, Josep Ginesta, Francesc Sutrias, Aleix Villatoro, Amadeu Altafaj, Natàlia Garriga, Pablo Raventós, Núria Llorach i Ignasi Genovès, entre d’altres.

Comentaris

    Ferran 26/04/2021 1:26 pm
    JUJUJUDICATURA.
    Vicente Esteban 26/04/2021 12:56 pm
    Per més que llegeixo l'article del Quico Sallés, arribo a la conclusió que no entenc res. El mon de la judicatura, sembla que es un mon d'interesos i protagonismes, que difìcilment poden afegir llum i taquígrafs, en les tramitacions de certes causes judicials..
    Ferran 25/04/2021 6:44 pm
    En Sodimac y Gomorra también debían ocurrir cosas similares,aunque sin teléfono. JUJUJUDICATURA

Nou comentari