“L’impacte econòmica a Catalunya als cinc anys del referèndum il·legal no ha estat tan dramàtic com alguns preveien”. Aquesta és la conclusió de William Chislett, investigador sènior i emèrit de l’Institut Elcano, el think tank de l’Estat que presideix el mateix monarca espanyol, Felip de Borbó. L’article, publicat el passat 20 d’octubre, manté però un dels mantres de l’unionisme, que “Madrid va per davant de Catalunya”.
Així mateix, Chislett analitza la situació dels partits independentistes després de la marxa de Junts per Catalunya del Govern. De fet, qualifica l’executiu del president Pere Aragonès de “precari” i albira la possibilitat que el PSC de Salvador Illa li salvi en aprovar els comptes a canvi de l’ajuda d’ERC a Madrid amb el seu suport a Pedro Sánchez.

La fuga d’empreses només té incidència “reputacional”
L’investigador de l’Institut Elcano insisteix a treure ferro a l’anunciada gran crisi econòmica que havia de patir Catalunya després del referèndum i de la declaració d’independència. En aquest sentit, recorda que “les més de 3.000 empreses que van traslladar el seu domicili fiscal i seu social a una altra comunitat no van fer el mateix amb les seves operacions”. També remarca, però, que la majoria, incloses sis de les set societats cotitzades a l’Ibex-35 (Banc Sabadell, Gas Natural Fenosa, CaixaBank, Abertis, Cellnex i Colonial), no han tornat a Catalunya. Tanmateix, el mateix analista matisa que “ha tingut un impacte marginal en els ingressos fiscals que recapta Catalunya”. Ara bé, si que reconeix que “el dany a la reputació és més gran”. “S’estima que 33.000 milions d’euros de dipòsits també van fugir de Catalunya a altres parts d’Espanya en els sis mesos posteriors al referèndum”, indica.
En el mateix sentit, l’informe assegura que “la capacitat industrial i la capacitat exportadora de Catalunya no s’han afeblit”, però per altra banda subratlla que “algunes decisions d’inversió s’han ajornat”. Ara bé, Chislett si bé destaca com una inversió fallida el fet que Barcelona no fos triada com a seu de l’Agència Europea del Medicament, sí que afegeix que “no està clar quina part hi va tenir la incertesa sobre la independència”. De fet, raona que “Catalunya mai va ser el candidat favorit ja que Espanya ja té cinc agències europees”.

Madrid agafa impuls
En l’informe, l’investigador explica, aixó sí, que Madrid va per davant de Catalunya. Com a xifra paradigmàtica al·lega que el PIB madrileny per càpita va superar el de Catalunya. Així mateix, indica que Catalunya va baixar del 8è al 9è lloc en el rànquing de grans regions europees del 2022-23, publicat per fDi, part del Financial Times , per darrere de Madrid, que va pujar quatre llocs des del 10è lloc fins al sisè”.
“No obstant això”, continua, “Catalunya va atreure més de 26.000 milions de dòlars en inversions entre el 2016 i el 2020, un 26,2% més que en els cinc anys anteriors, període marcat per la crisi econòmica del 2010-15”. Entre les inversions que destaca va ser l’anunci de Microsoft, de setembre del 2021, de la construcció d’un nou centre de recerca i desenvolupament. És a dir, que treu importància a l’avançament de Madrid a la vista de la qualitat de les inversions, sobretot de l’àmbit privat.

La divisió independentista
L’analista també posa negre sobre blanc el nou escenari de la política catalana després de la marxa de Junts del Govern de Pere Aragonès. “La sortida del soci júnior del govern de coalició independentista de Catalunya deixa els secessionistes profundament dividits i la perspectiva d’unes eleccions autonòmiques anticipades”, comença Chislett en la seva anàlisi. L’abandonament de Junts, a parer de l’investigador, deixa “profundament dividit el moviment de la secessió”. “La regió, una de les més riques [de l’Estat], queda en mans de minories la perspectiva d’unes eleccions autonòmiques anticipades (no previstes fins al 2025)”, addueix.
En aquest marc, defineix ERC com a “més pragmàtica” i Junts com a “maximalista”. Destaca que la crisi era palpable des de “feia mesos” i que va esclatar quan es va anunciar la petició d’una qüestió de confiança i el cessament de l’aleshores vicepresident Jordi Puigneró. “En els cinc anys transcorreguts des del referèndum, JxCat ha endurit la seva posició, mentre que ERC fa una partida llarga sense renunciar a l’objectiu de la independència”, assenyala. De fet, carrega les culpes de la sortida al president amb un exili “autoimposat”, Carles Puigdemont, després del fracàs de les operacions de l’Estat per extradir-lo.
“Aragonès ha posat la mirada en un referèndum pactat amb el govern central per al 2030, moment en què espera que hi hagi un suport majoritari entre els catalans”, opina. En aquesta línia, constata que el president vol “centrar-se en qüestions de pa i mantega [l’informe està escrit en anglès i utilitza l’expressió bread and butter, equivalent a aquell “les coses de menjar” que va fer servir la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez], com la sanitat, l’educació i la crisi del cost de la vida, i no en un referèndum excloent gairebé tota la resta, que és l’estratègia de JxCat, i guanyarà suport a la causa minvant de la independència”. L’analista també mira amb certa distància els assoliments de la taula de diàleg i tancar l’informe amb un “els propers mesos seran un repte per al precari govern català”.