El 20 de maig acaba l’actual secret de sumari de les misterioses diligències 85/2019 del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que dirigeix el magistrat Manuel García Castellón. És el sumari de la investigació sobre el Tsunami Democràtic. Tot plegat, en plena crisi de Pegasus i el Catalangate. De fet, la 85/2019 és una causa contenidor que acumula les investigacions tant de les protestes que van esclatar el 14 d’octubre del 2019 –les de la setmana de la sentència del Procés– com els talls de la Jonquera i de Salt del novembre del mateix any. També inclou les perquisicions sobre l’aplicació que utilitzava el Tsunami i la peça separada número dos del sumari de la Volhov, iniciat al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona.
Segons ha pogut saber El Món, el magistrat García Castellón haurà de decidir el 20 de maig si prorroga una altra vegada un sumari que ja porta gairebé tres any en secret. Una decisió que serà especialment delicada emmarcada en l’escàndol de l’espionatge amb Pegasus a líders socials i polítics del Procés, les seves parelles i els seus advocats. Amb una fundada sospita per part dels espiats que material obtingut a través de les intervencions dels seus telèfons mòbils podrien estar integrat en aquestes diligències.
Reunió entre el CNI i el CIFAS just després de les manifestacions
De fet, advocats de les defenses de processats em l’afer Volhov apunten que podria ser que a la causa també hi hagués material incriminatori d’unes altres diligències que fa més de quatre anys que són secretes –en aquest cas, encara més ocultes– i que custodia el mateix magistrat, les 104/2017.
L’ombra dels serveis d’espionatge en la causa del Tsunami Democràtic és gran. El 21 d’Octubre del 2019, una setmana després dels aldarulls, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va organitzar una reunió a la seu del ministeri entre l’aleshores –ara acabada de destituir– directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, i el cap del Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS), Antonio Romero Losada. Una reunió al més alt nivell de la intel·ligència espanyola. A més, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va informar s’havia activat la col·laboració al CNI també per perseguir aquesta entitat virtual.
La investigació del Tsunami va ser encarregada a la Unitat Central Especial 3 del servei d’Informació de la Guàrdia Civil per “indicis de terrorisme”. Fins i tot els Mossos d’Esquadra van haver de lliurar a l’institut armat espanyol les proves i indicis que havien reunit sobre la plataforma investigada. García Castellón va emetre almenys dues comissions rogatòries internacionals, una de les quals a Suïssa, per intentar identificar responsables del col·lectiu independentista que va esperonar les protestes per la sentència del Procés. Fins i tot, la Guàrdia Civil va demanar ajuda a diversos serveis d’informació i de ciberseguretat europea per poder “diagramar” les connexions, els integrants, l’estructura i el finançament del Tsunami. La recerca de la Guàrdia Civil ha arribat a Suïssa on van trobar un veritable mur, a la vista que les autoritats suïsses consideraven que les manifestacions no són delictives.
El cas Volhov, pel mig
Ara bé, la causa de l’Audiència Nacional ha tingut un bonus track, una peça de la instrucció del cas Volhov que li ha arribat de propina. El jutge Joaquín Aguirre va decidir enviar a l’Audiència Nacional la peça separada 2 del sumari, que implica David Madí, Xavier Vendrell , Marta Molina, Oriol Soler i Josep Campmajó en l’organització del Tsunami. Una decisió que no va agradar al fiscal del cas, Fernando Maldonado, que s’hi va oposar i va interposar recurs, com ho van fer les defenses dels investigats. Finalment va ser l’Audiència de Barcelona la que va avalar la decisió i va remetre l’expedient a Madrid. La decisió tampoc va caure gaire bé als investigadors de la causa del Tsunami que s’incorporessin les diligències de la Volhov a les seves, perquè entenien que les conclusions del jutge barceloní eren “precipitades” i que algunes de les perquisicions podrien “esguerrar la investigació en marxa” per contaminació.
Sia com sia, les defenses han demanat per activa i per passiva l’aixecament del secret de sumari que ara s’ha de tornar a discutir, amb constants recursos a la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional davant la negativa de l’instructor a obrir la causa a les parts. Ara hi haurà una nova oportunitat el proper 20 de maig. Si el jutge proposa una nova pròrroga serà el ministeri fiscal adscrit a l’Audiència Nacional el que haurà d’informar si hi és favorable o no, i també s’haurà de donar trasllat a les parts perquè es pronunciïn. Si la resolució de García Castellón manté el secret, les defenses avisen que interposaran un recurs, i més després de l’escàndol de l’espionatge massiu als independentistes que ja s’ha cobrat la directora del CNI.
2 
2 