Finalment, el titular del jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha citat com acusat pel proper 31 de maig Alexander Dmitrenko, el ciutadà rus establert a Catalunya i acusat pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) com un espia de Rússia i mantenir relacions amb el crim organitzat rus. Dmitrenko apareix en el sumari de l’operació Volhov en diverses converses sobre negocis de compra de petroli i gas, que comenta amb Josep Lluís Alay, el cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont. La imputació de Dmitrenko s’ha acordat amb l’oposició del ministeri fiscal que no veia cap delicte en les converses de la causa.
El jutge demana els antecedents penals de l’imputat
En la resolució, a la qual ha tingut accés El Món, el jutge demana a la Guàrdia Civil que citi “personalment” Dmitrenko per prendre-li declaració amb assistència de lletrat. També n’ha demanat els seus antecedents penals tot i que en l’informe del Centre Nacional d’Intel·ligència no n’apareixia cap. De fet, el jutge Aguirre ha procedit a la seva investigació gràcies a que l’Audiència de Barcelona va avalar-la en desestimar el recurs d’apel·lació interposat pel ministeri fiscal contra la interlocutòria judicial que permetia més diligències sobre aquesta compra de gas i petroli.
Una investigació criticada pel fiscal del Volhov
El recurs al·legava que aquesta branca de la investigació era “prospectiva”. Els magistrats de l’Audiència van concloure, contràriament a l’opinió del fiscal, que la investigació no és “prospectiva”. A banda, entenia que les perquisicions demanades no són ni “innecessàries, inútils ni impertinents”. De fet, apuntava que han de servir per bastir una investigació de malversació, tràfic d’influències i possible finançament d’un partit polític. “Aquesta operació és sospitosa per constituir possiblement una pantalla de finançament il·legal, i cal conèixer on han anat a parar aquests diners i si van arribar a Espanya”, sentenciava l’Audiència.
Els magistrats contràriament al que afirmava el fiscal Fernando Maldonado que les diligències proposades pel jutge no són invasives, en el sentit que no afecten al seus drets fonamentals, perquè no s’envaeix l’àmbit de la llibertat ni intimitat de l’investigat. Així mateix, raonava que les diligències proposades no eren ni “inútils” ni “perjudicials”. Curiosament, els magistrats també avalen que la Guàrdia Civil com a policia judicial només doni explicacions de manera “verbal” de les indagacions abans que presentar-les per escrit en forma d’atestat o informe. “Estimem que concorren prou sospites d’irregularitats o il·lícits com per practicar les encomanades a la policia judicial”.
5 
