El cas del suposat espia rus a Catalunya fa cada dia més aigües. El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis secrets espanyols, no s’hi han esforçat gaire en l’informe de caràcter “confidencial” sobre Alexander Dmitrenko, el suposat espia de Vladimir Putin que acusen de participar de la trama russa del Procés. Un nom que ha agafat volada els darrers dies arran de la instrucció de l’operació Volhov que embolica Alexander Dmitrenko amb el president a l’exili, Carles Puigdemont, el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, i l’advocat de tots dos, Gonzalo Boye. Tot per un relat de la Guàrdia Civil redactat en dos atestats –el número 2920 i el 1442– que signa el comandant en cap interí, TIP N29100C, curiosament el número dos del tinent coronel Daniel Baena i secretari dels atestats policials de la causa del jutjat 13, Audiència Nacional, Tribunal Suprem i de la instrucció de la causa contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula d’Interior.
En aquests atestats, els analistes de la Guàrdia Civil emfatitzen que el ministeri de Justícia espanyol assegura que Dmitrenko és un espia dels serveis secrets de Rússia, per als quals se se suposa que “fa missions”, i que també “fa tasques per al crim organitzat d’origen rus”. La resolució, que denega a Alexander Dmitrenko la nacionalitat espanyola que havia sol·licitat, està recorreguda pels seus advocats davant la sala contenciosa de l’Audiència Nacional. Un recurs que encara està en tràmit tot i que la prova documental ja està tota incorporada al sumari. De fet, en aquest sumari, al qual també ha tingut accés El Món, hi constava un ofici del ministeri de Justícia del 17 de juny del 2020, en què el CNI havia “informat a la direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública Processal que estava estudiant els antecedents” de Dmitrenko. En aquest document, la directora admetia que els serveis secrets espanyols havien “requerit suspendre la tramitació de l’expedient fins a concloure aquesta investigació”.
Tres mesos després, el 9 de setembre del 2020, la secretària d’Estat directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Paz Esteban, va signar l’informe de caràcter “confidencial” –al qual ha tingut accés aquest diari– escrit per l’analista 7150. L’informe només té set línies, i el gruix de les acusacions dels serveis secrets només té dues línies. En concret, els serveis d’intel·ligència asseguren que “no es recomana la concessió [de la nacionalitat] per raons de seguretat nacional”. Segons el CNI, “a través de fonts pròpies es té coneixement provat de la feina conscient d’Alexander Dmitrenko per als Serveis d’Intel·ligència russos, dels quals rep missions”. “Així mateix”, continua l’informe d’un foli, “s’han detectat contactes d’aquest individu amb alguns dels principals líders del crim organitzat transnacional d’origen rus, per a qui també realitza diferents tasques”. Sense més concreció ni cal detall.
L’informe, que només té un foli, no aporta cap prova, cap detall, cap indici, cap investigació ni cap anàisi. De fet, en la causa de l’Audiència Nacional del recurs, també s’hi incorpora un certificat d’antecedents penals al qual el mateix ministeri de Justícia no atorga cap importància, que només recull un cas obert i tancat l’any 2016 al jutjat d’instrucció de Pozuelo de Alarcón (Madrid), on “no hi consta el motiu”. També el ministeri rus de l’Interior també va emetre un informe en què no hi constaven antecedents ni cap causa oberta, ni cap diligència d’investigació. Tot i això, sense que s’hagi aportat cap prova, indici, atestat, investigació o recull documental, l’Estat va fer un enganxar i copiar del magre informe del CNI per argüir la denegació de la nacionalitat. És més, durant el recurs a l’Audiència Nacional no s’ha fet cap ampliació per part dels serveis d’intel·ligència espanyols que justifiqui les seves conclusions. En tot cas, Dmitrenko ha continuat la seva activitat empresarial i cívica a Catalunya amb tota normalitat, tot i la dura acusació de l’Estat d’espionatge.
