Una altra espina clavada, a més de les urnes. És el cas del cens universal pel referèndum del Primer d’Octubre. Malgrat l’ofensiva policial, els ciutadans de Catalunya podien votar arreu del país. Un fet que ha marcat els investigadors que havien d’impedir l’1-O. Així ho ha admès, en Cèsar, el comandant de la Guàrdia Civil amb TIP N29100C secretari instructor del cas i número dos del tinent coronel Daniel Baena, en la seva declaració a l’Audiència Nacional durant la jornada d’avui del judici a la cúpula d’Interior.
El comandant ha marcat de bon principi l’obsessió pel CTTI, Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya. De fet, l’ha igualat als Mossos com a estructures indispensables de l’estratègia independentista. I, com no, l’han subratllat en groc al document Enfocats que malgrat Manuel Marchena el va obviar ha tornat a ser protagonista.
En tot cas, Cèsar ha informat que el cap de setmana abans del referèndum van anar al CTTI, a l’Hospitalet del Llobregat. “Hi vèiem que hi traginàven molt”, ha comentat per afegir que estaven bastint un centre de trucades sense especificar si eren per la consulta. “Vam veure que montàven ordinadors i ens hi vam acostar per incautar-los”, ha afegit.
I ha anat més enllà. “Aquella nit ens vam quedar a dormir al CTTI, es va fer un indexat de totes les aplicacions que hi havien i es va considerar que n’hi havia 25 que podrien tenir relació amb processos electorals”, ha narrat. Fins i tot, ha apuntat la de “catalans a l’exterior” que no tenia res a veure o alguna de benestar social. “Les vam tancar totes”, ha assenyalat. Però, a continuació, ha hagut d’admetre que no va servir de res perquè el “cens universal es va poder amplificar la votació”:
