Un 7%. Aquesta és la xifra irrisòria de sentències en català als jutjats de Catalunya. Una xifra que forma part del mateix marc en què s’ha produït el nyap lingüístic de la interlocutòria que activa l’execució forçosa de la sentència del 25% de castellà a les aules: els jutges que exerceixen al país no saben català. Les causes d’aquesta anomalia són diverses segons apunten els experts consultats per El Món, però tots coincideixen a assenyalar la retallada de l’Estatut com una de les claus.
El 2004 el Parlament va elaborar un nou Estatut que va rebre el suport de tots els grups parlamentaris amb excepció del PP. Un cop aprovat a la cambra catalana, va passar al Congrés per la seva aprovació definitiva, ja que els estatuts d’autonomia estan classificats com a lleis orgàniques estatals. Allà va començar el desastre: entre 2005 i el 2006, el Congrés va passar el ribot al text fins a deixar-lo pràcticament en l’esquelet. Un cop aprovat a la cambra baixa espanyola va tornar a Catalunya per ser ratificat en un referèndum, on es va aprovar amb el 70% dels vots. Però el procés de cepillarse l’Estatut –la tristament cèlebre expressió literal d’Alfonso Guerra– no va acabar aquí.
El català com a mèrit, no com a requisit
El PP va començar una campanya ferotge contra l’Estatut i d’aquesta manera, demanant signatures contra els catalans, en va aconseguir 4 milions. Van entregar les firmes al Tribunal Constitucional, que no va dubtar a declarar inconstitucionals diversos articles, entre ells el 102, que establia que magistrats, jutges, fiscals i tot el personal de justícia amb plaça a Catalunya havien d’acreditar un coneixement adequat de català. Amb aquesta ingerència del Constitucional, es va passar de requerir el català a deixar-lo en un simple un mèrit, però en cap cas una obligació.
“Que el català sigui un requisit i no un mèrit és fonamental per entendre el problema, perquè fa que la llengua perdi molta força en un àmbit molt influent”, assegura el divulgador lingüístic Enric Gomà. Aquest expert assegura que no s’ha de menysprear la influència del sector jurídic, ja que és molt ampli perquè inclou advocats, notaris, registradors de la propietat, jutges i tots ells tenen incidència en la societat.
Falta de formació jurídica en català
“Les oposicions es fan a Madrid, íntegrament en castellà. A més, són unes oposicions duríssimes que poden durar fins a sis anys de mitjana, i durant tota aquesta formació l’única llengua que han utilitzat els futurs jutges és el castellà”, explica Gomà com a causa de les dificultats per implantar el català a la justícia. Per això, tot i els intents d’incentivar els catalanoparlants a arribar a jutges és complicat que amb tota la formació en l’altra llengua després escriguin les sentències en català. “Hi haurà més sentències el dia que es puguin formar en català, i això arribarà a mitjà o a llarg termini”, avisa.
Gomà recorda l’època en què el conseller Carles Mundó va establir un incentiu econòmic per a les sentències en català. “Amb aquest incentiu les sentències en català van arribar al 12%, però amb les retallades es va suprimir i s’ha estancat al 7%”, lamenta.
Gomà: “Que el català sigui un requisit i no un mèrit treu força al català a la justícia”
Espanya desobeeix Europa
L’advocada i presidenta de la Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, assenyala que Espanya està ignorant el mandat del comitè d’experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que l’insten a modificar la llei orgànica del poder judicial perquè el català sigui un requisit pels jutges. “Només així es compliria la Carta, que per cert Espanya va signar i subscriure”, afegeix.
“Si els jutges no tenen la competència lingüística l’únic que es va fent són pedaços, com es pot veure en la interlocutòria del 25%”, assenyala. Carandell posa d’exemple el cas de Bèlgica, on es pot triar l’idioma i a partir d’aquí s’estableix el jutge. “Els ciutadans han de poder expressar-se en la seva llengua, i més en un àmbit tan important com un jutjat”, resol.
Jutges que no s’arrelen perquè volen tornar al seu lloc d’origen
Gomà assenyala que la “immensa majoria” de jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya són de fora. Venen a Catalunya “forçats” i volen tornar al seu lloc d’origen. “Catalunya és un destí molt poc atractiu. Venen uns quants anys i quan poden marxen, pel que no arrelen aquí ni tenen interès a aprendre català”, explica. Gomà assegura que això també és una de les causes d’aquesta absència del català als tribunals, tot i que la principal, assenyala, és la retallada de l’Estatut i que la formació jurídica sigui gairebé totalment en castellà.
El “menyspreu” que s’evidencia en la interlocutòria del TSJC
La presidenta de l’ONG del català assegura que la gran quantitat de faltes de la interlocutòria del TSJC són un “menyspreu” a la llengua. “Tenen correctors lingüístics perquè això no passi, però si ha sortit així és per deixadesa, símptoma que no els importa el català ni l’educació dels nens”, assenyala. Carandell afegeix que es tracta d’una sentència “política” i ni tan sols proven de ser “exemplars”.
“Els és igual si els nois i noies surten del sistema educatiu sabent català, perquè ells mateixos menystenen la llengua”, explica. La presidenta de la Plataforma per la Llengua creu que la sentència i la interlocutòria que activa l’execució forçosa són “política en fons i forma” perquè “menyspreen” en tot moment el coneixement del català i “ni tan sols posen els mitjans que tenen perquè el text surti bé”.
8 
