El Món
La retallada de l’Estatut, origen del desastre del català als tribunals

Un 7%. Aquesta és la xifra irrisòria de sentències en català als jutjats de Catalunya. Una xifra que forma part del mateix marc en què s’ha produït el nyap lingüístic de la interlocutòria que activa l’execució forçosa de la sentència del 25% de castellà a les aules: els jutges que exerceixen al país no saben català. Les causes d’aquesta anomalia són diverses segons apunten els experts consultats per El Món, però tots coincideixen a assenyalar la retallada de l’Estatut com una de les claus. 

El 2004 el Parlament va elaborar un nou Estatut que va rebre el suport de tots els grups parlamentaris amb excepció del PP. Un cop aprovat a la cambra catalana, va passar al Congrés per la seva aprovació definitiva, ja que els estatuts d’autonomia estan classificats com a lleis orgàniques estatals. Allà va començar el desastre: entre 2005 i el 2006, el Congrés va passar el ribot al text fins a deixar-lo pràcticament en l’esquelet. Un cop aprovat a la cambra baixa espanyola va tornar a Catalunya per ser ratificat en un referèndum, on es va aprovar amb el 70% dels vots. Però el procés de cepillarse l’Estatut –la tristament cèlebre expressió literal d’Alfonso Guerra– no va acabar aquí.

El català com a mèrit, no com a requisit 

El PP va començar una campanya ferotge contra l’Estatut i d’aquesta manera, demanant signatures contra els catalans, en va aconseguir 4 milions. Van entregar les firmes al Tribunal Constitucional, que no va dubtar a declarar inconstitucionals diversos articles, entre ells el 102, que establia que magistrats, jutges, fiscals i tot el personal de justícia amb plaça a Catalunya havien d’acreditar un coneixement adequat de català. Amb aquesta ingerència del Constitucional, es va passar de requerir el català a deixar-lo en un simple un mèrit, però en cap cas una obligació. 

La façana del Tribunal Constitucional
La façana del Tribunal Constitucional

Que el català sigui un requisit i no un mèrit és fonamental per entendre el problema, perquè fa que la llengua perdi molta força en un àmbit molt influent”, assegura el divulgador lingüístic Enric Gomà. Aquest expert assegura que no s’ha de menysprear la influència del sector jurídic, ja que és molt ampli perquè inclou advocats, notaris, registradors de la propietat, jutges i tots ells tenen incidència en la societat. 

Falta de formació jurídica en català 

“Les oposicions es fan a Madrid, íntegrament en castellà. A més, són unes oposicions duríssimes que poden durar fins a sis anys de mitjana, i durant tota aquesta formació l’única llengua que han utilitzat els futurs jutges és el castellà”, explica Gomà com a causa de les dificultats per implantar el català a la justícia. Per això, tot i els intents d’incentivar els catalanoparlants a arribar a jutges és complicat que amb tota la formació en l’altra llengua després escriguin les sentències en català. “Hi haurà més sentències el dia que es puguin formar en català, i això arribarà a mitjà o a llarg termini”, avisa. 

Gomà recorda l’època en què el conseller Carles Mundó va establir un incentiu econòmic per a les sentències en català. “Amb aquest incentiu les sentències en català van arribar al 12%, però amb les retallades es va suprimir i s’ha estancat al 7%”, lamenta.

Gomà: “Que el català sigui un requisit i no un mèrit treu força al català a la justícia”

Espanya desobeeix Europa

L’advocada i presidenta de la Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, assenyala que Espanya està ignorant el mandat del comitè d’experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que l’insten a modificar la llei orgànica del poder judicial perquè el català sigui un requisit pels jutges. “Només així es compliria la Carta, que per cert Espanya va signar i subscriure”, afegeix. 

Si els jutges no tenen la competència lingüística l’únic que es va fent són pedaços, com es pot veure en la interlocutòria del 25%”, assenyala. Carandell posa d’exemple el cas de Bèlgica, on es pot triar l’idioma i a partir d’aquí s’estableix el jutge. “Els ciutadans han de poder expressar-se en la seva llengua, i més en un àmbit tan important com un jutjat”, resol. 

Jutges que no s’arrelen perquè volen tornar al seu lloc d’origen

Gomà assenyala que la “immensa majoria” de jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya són de fora. Venen a Catalunya “forçats” i volen tornar al seu lloc d’origen. “Catalunya és un destí molt poc atractiu. Venen uns quants anys i quan poden marxen, pel que no arrelen aquí ni tenen interès a aprendre català”, explica. Gomà assegura que això també és una de les causes d’aquesta absència del català als tribunals, tot i que la principal, assenyala, és la retallada de l’Estatut i que la formació jurídica sigui gairebé totalment en castellà. 

El “menyspreu” que s’evidencia en la interlocutòria del TSJC

La presidenta de l’ONG del català assegura que la gran quantitat de faltes de la interlocutòria del TSJC són un “menyspreu” a la llengua. “Tenen correctors lingüístics perquè això no passi, però si ha sortit així és per deixadesa, símptoma que no els importa el català ni l’educació dels nens”, assenyala. Carandell afegeix que es tracta d’una sentència “política” i ni tan sols proven de ser “exemplars”. 

“Els és igual si els nois i noies surten del sistema educatiu sabent català, perquè ells mateixos menystenen la llengua”, explica. La presidenta de la Plataforma per la Llengua creu que la sentència i la interlocutòria que activa l’execució forçosa són “política en fons i forma” perquè “menyspreen” en tot moment el coneixement del català i “ni tan sols posen els mitjans que tenen perquè el text surti bé”. 

Més notícies
El portaveu de JxCat, Josep Rius / ACN

Junts obre la porta a la desobediència política per fer front a la sentència del 25%

Notícia: Junts obre la porta a la desobediència política per fer front a la sentència del 25%
Comparteix
El partit continua sense donar detalls sobre com vol aturar el cop de l''execució immediata ordenada pel TSJC
Notícia: Junts obre la porta a la desobediència política per fer front a la sentència del 25% - Mobile
Jéssica González (Comuns), Esther Niubó (PSC), Francesc Ten (JxCat) i Mònica Palacín (ERC) amb l'acord a la mà / Joan Antoni Guerrero

La retirada de Junts deixa als llimbs el pacte del català rebutjat per les entitats

Notícia: La retirada de Junts deixa als llimbs el pacte del català rebutjat per les entitats
Comparteix
Tota la pressió ara és per a ERC, perquè el PSC i els comuns li reclamen tirar endavant la reforma de la llei de Política Lingüística sense el seu soci de govern
Notícia: La retirada de Junts deixa als llimbs el pacte del català rebutjat per les entitats - Mobile
Borràs i Torra a la foto de família dels participants en l'acte contra la reforma de la llei  de Política Lingüística / Plataforma per la Llengua/Jordi Borràs

La Plataforma per la Llengua celebra la retirada de Junts del pacte pel català

Notícia: La Plataforma per la Llengua celebra la retirada de Junts del pacte pel català
Comparteix
Junts va començar a recular en veure la polèmica que despertava aquest pacte i finalment s'ha despenjat del tot
Notícia: La Plataforma per la Llengua celebra la retirada de Junts del pacte pel català - Mobile
Els sindicats en una foto de família / Ivet Núñez

Els sindicats temen instruccions “ambigües” de Cambray per complir el 25%

Notícia: Els sindicats temen instruccions “ambigües” de Cambray per complir el 25%
Comparteix
Els representants de mestres i professors reclamen a la conselleria d'Educació que protegeixi realment els responsables de les escoles en relació a la sentència del castellà
Notícia: Els sindicats temen instruccions “ambigües” de Cambray per complir el 25% - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Gent de fora a maig 14, 2022 | 23:58
    Gent de fora maig 14, 2022 | 23:58
    L'origen de tot plegat és que som una colònia, on la voluntat dels catalans sempre es veu tallada i aplastada per la de l'Estat espanyol. I volen que ens sentim espanyols...
  2. Icona del comentari de: Ricard a maig 15, 2022 | 02:17
    Ricard maig 15, 2022 | 02:17
    Avui en dia agafar de referència l'estatut és l'error. L'Estat racista castellà fa que la indefensió dels catalans sigui total. Som els pàries d'una Castella obtusa, paràsita i criminal.
  3. Icona del comentari de: Ja a maig 15, 2022 | 03:07
    Ja maig 15, 2022 | 03:07
    Mentre estiguem més pendents del que fa l'amo que han acceptat els "nostres" líders, en comptes de mirar com n'escapem, no anirem bé.
  4. Icona del comentari de: Centrem-nos a maig 15, 2022 | 03:09
    Centrem-nos maig 15, 2022 | 03:09
    Els "tribunals" son espanyols, no? Doncs ens han d'importar una p merda. Centrem-nos en n'altros.
  5. Icona del comentari de: Veterà antifranquista. a maig 15, 2022 | 08:29
    Veterà antifranquista. maig 15, 2022 | 08:29
    Aixó vé del 1979 ençà. A l'Estatut de (pseudo) autonomia s'especifica ben clar qua parlar català és un DRET i parlar castellà un OBLIGACIÓ. Mes clai impossible. I el Poble Català d'aleshores ho va acceptar.
  6. Icona del comentari de: Veterà antifranquista. a maig 15, 2022 | 09:13
    Veterà antifranquista. maig 15, 2022 | 09:13
    Som una colònia perquè vam acceptar de ser-ho (77,8 %)
    • Icona del comentari de: JordiP a maig 15, 2022 | 10:07
      JordiP maig 15, 2022 | 10:07
      No estic d'acord. El que vam votar va ser l'obertura de la porta per fugir del franquisme. En aquells moments qualsevol opció era la millor. Voliem deixar enrere el militarisme autoritari, intervencionista i carca que ens tenia "atados corto". I vam triar el que semblava una via d'escapament. Ara bé, els famosos "poders fàctics" estaven conxavats per a "canviar algo per tal que no canviï res". Ans al contrari, darrere d'aquesta porta hi havia l'escombra. El contuberni nasional-socialista-peperu ho tenien molt clar: cap passa cap al S.XXI s'havia de tolerar. Tota iniciativa de progrés (i no em refereixo al PSC) havia de ser jugulada i retrocedida. Total: la mica d'aire fresc dels cinc primers anys d'autonomia ja no hi es. I l'únic avantatge que ens ha quedat és la UE i la NATO (que són una altra colla de carques). Negoci rodó.
  7. Icona del comentari de: Advocat a maig 15, 2022 | 09:18
    Advocat maig 15, 2022 | 09:18
    Els delinquents parlen en català o en latino? La llengua del delinquent al judici es un dret a tot el mon. El 98% dels pressoners a Catalunya parlen castellano, o sigui, cal respectar el seu dret de defensa en el seu idioma.
    • Icona del comentari de: Francesc Font a maig 15, 2022 | 14:44
      Francesc Font maig 15, 2022 | 14:44
      No entenc l'argument de qui signa com advocat. Dir que el 98% dels delinqüents a judici són castellano parlants perque fa entendre que, aleshores, sols el dos per cent dels delinqüents són catalano parlants. Cosa que, evidentment no és cert. I també un insult col·lectiu als castellano parlants ja que el percentatge de delinqüents diguem que autòctons de ben segur que és força superior a aquest minso dos per cent. Per altra banda si uns tenen dret a ser jutjats en la seva llengua, cosa que ja es fa sempre i sistemàticament... també la tenen els autòctons jutjats? Cosa que ben minsament es fa. Oi? Per cert, ¿que té a veure el llatí, o latino, en aquesta qüestió?
  8. Icona del comentari de: Narcís a maig 15, 2022 | 09:34
    Narcís maig 15, 2022 | 09:34
    Si som dessota constitució forana i estatut malparit forà . . normal ens fumin en llengua ídem ( així, si els funcionaris van i vénen tot demanant-hi o rebent plaça .. han d'aprendre llengües respectives o gallec , euskera mateix, quan n' és tasca d'abast estatal ?) PD : no busquem més les pessigolles .. el que cal, el que ens cal, és sortir com un llamp d'aquest estat, estat que no ens vol, estat que només cerca fúme'ns !
  9. Icona del comentari de: JordiP a maig 15, 2022 | 10:22
    JordiP maig 15, 2022 | 10:22
    A l'actual legislació bàsica espanyola, l'Estatut d'Autonomia de qualsevol "nacionalitat" és una llei que forma part del "paquet constitucional" i llur contingut està sotmés a la regulació que emana de la mateixa Constitució'78. Doncs bé: l'Estatut d'Autonomia de 2006 va passar (amb nota) el tràmit previ al Parlament de Catalunya, va ser avalat per la població en referèndum, va ser aprovat pel Parlament espanyol i va ser refrendat pel Jefe del Estado. El nou Estatut va complir escrupulosament el procés constitucional per a la seva elaboració. I va estar quatre anys en funcionament sense cap problema. En qualsevol país mitjanament democràtic resulta inaudit que un Tribunal que ha de vetllar per la correcta aplicació dels tràmits constitucionals es dediqui a retallar, modificar i redactar de bell nou lleis de tant neta gestació. I la pròpia Consti'78 no ho preveu. Per tant, el TC va desbordar les funcions que li atorga la Carta Magna. Qui és, doncs, que "se salta las leyes"? I tots, tots els grups polítics de "la pomada" no va dir ni piu. Malgrat que altres Estatuts inclouen textos que el TC va "retocar o extirpar". Tot plegat, massa "dictatorial", més propi de països on la Consti s'aplica amb els criteris que en cada moment branda el "Capo dei Capi". Nicaragua, Filipinas, Myanmar ...
  10. Icona del comentari de: Veterà antifranquista. a maig 15, 2022 | 10:23
    Veterà antifranquista. maig 15, 2022 | 10:23
    Jordi P. el que vam votar va ser fugir del foc per caure a les brases, així de clar.
  11. Icona del comentari de: Francesc Font a maig 15, 2022 | 13:09
    Francesc Font maig 15, 2022 | 13:09
    El problema, la qüestió, no és que qui hagi fet l’escrit no domini el català, perquè a internet hi ha un bon corrector ortogràfic i gramatical. El que és demostra és una absoluta indiferència, per no dir menyspreu, no sols al català, sinó que a la santa i sacra Constitució, que en el punt 3, del tercer article diu, i no tradueixo: “La riqueza de las distintes modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y proteccion”. O bé el redactor d’aquell escrit desconeix aquest punt de la Constitució, o bé no considera el català com un llengua espanyola, sinó que estrangera. Interessant, oi?

Nou comentari

Comparteix