La campanya electoral de les eleccions estatals del 23 de juliol ha tingut una remor de fons. Discreta, però interessant. La configuració dels acords a la poderosa Diputació de Barcelona, la institució supramunicipal de segon nivell que gestiona milions d’euros per a polítiques municipals. El passat 13 de juliol es va constituir el plenari i es va elegir com a presidenta de la corporació l’alcaldessa de Sant Boi del Llobregat, la socialista Lluïsa Moret. Però, com en les bones sagues de cinema, hi ha una segona part: la pressió que els Comuns, amb l’ajuda de la diputada de Tot per Terrassa, Maise Balcells, estan fent perquè ERC accepti una oferta del PSC d’entrar al cartipàs del govern de la Diputació. És a dir, configurar un tripartit d’esquerres –amb l’apèndix dels dos independents de Junts que també van votar a favor del PSC– en una de les institucions clau del país.
De fet, ERC i els socialistes ja han acordat la governabilitat de les diputacions de Lleida i Tarragona, amb la presidència pels republicans Joan Talarn i Noemí Llauradó respectivament. Dues maniobres que els atorguen un coixí institucional enorme, en unes demarcacions on el poder i la influència de les diputacions és notòria. Des d’ERC asseguren que a Barcelona “els han tirat els trastos”, però, ara com ara, “en plena campanya” es neguen a parlar-ne. “Ja veurem si parlem d’alguna cosa després de les eleccions al Congrés”, adverteixen fonts de la formació. En tot cas, veuen que fixar la data del 26 de juliol, només tres dies després dels comicis espanyols, per al ple del cartipàs, “no és una bona manera de començar”. Els socialistes, per la seva banda, tenen el silenci com a resposta quan se’ls pregunta per l’estat de la negociació. La reconfiguració del mapa electoral de Catalunya arran de les eleccions municipals coincidirà amb l’inici de les conseqüències de les eleccions estatals.

La constitució del plenari, la pista
“Sí que ens festegen”, insisteixen els republicans, que tot i així es fan els estrets. De fet, els discursos del plenari de constitució del nou mandat ja van donar pistes. Moret va ser elegida en segona votació amb el suport de 25 diputats: els 17 del PSC, els cinc de Comuns, un de Tot per Terrassa i dos díscols associats al grup de Junts per Catalunya. Aquests darrers, membres d’Impulsem Penedès, han obert una greu crisi amb la direcció de Junts per Catalunya, amb algunes veus que demanen el cap de David Saldoni, la mà dreta del secretari general Jordi Turull, encarregat de la gestió de la política municipal i, per tant, dels pactes amb el líder d’Impulsem, Sergi Vallès, i amb Marc Castells, l’alcalde d’Igualada, que anava sota el mateix paraigua.
En el seu discurs, Moret ja es va dirigir tant als diputats que li havien fet costat com a ERC demanant fer un “camí cap a la configuració d’un govern ampli, plural, de progrés i progressista”. Però ERC no vol deixar-se portar per cants de sirenes enmig d’unes complicadíssimes eleccions estatals. D’aquí que els republicans neguen haver-se assegut a enraonar i que hagin posposat qualsevol reunió per a després de la cita electoral del 23-J, però tampoc “amb pressa”. Per això els “grinyola” que s’hagi convocat el plenari del cartipàs el pròxim 26 de juliol. “No creiem que sigui una bona idea posar aquesta data si volen comptar amb nosaltres per fer un govern d’esquerres i progressista”, ironitzen els republicans.
Però qui intenta fer de celestina en la virtual negociació perquè ERC entri al govern són els comuns. Són els que estan més entestats a bastir ponts entre republicans i PSC després de les batusses del passat mandat, quan Junts va pactar amb els socialistes, deixant de banda ERC. Un acord que va ser vinagre a la ferida de la divisió independentista. En aquesta línia, la diputada dels comuns Candela López i el regidor per Barcelona, Jordi Martí, es conjuren perquè hi hagi aquest “govern progressista” al capdavant de la Diputació de Barcelona, tot i la maniobra a l’Ajuntament de Barcelona. “Haurem de consolidar un govern el més ampli possible per ser punta de llança de les polítiques progressistes del país. Cal eixamplar i fer més forta la base del govern”, assegurava López en el seu discurs en el ple de constitució. Ara s’han arremangat i treballen per intentar aquest acord encara que arribi després del ple del cartipàs.

ERC, de moment, es concentra en el 23-J
En el ple d’investidura de Moret, el cap de files d’ERC a la Diputació, l’alcalde de Moià i tòtem municipal dels republicans Dionís Guiteras, va aguantar el discurs de Moret i no va tancar cap porta. De fet, va ser prou suau en les formes i va oferir “mà estesa, col·laboració i diàleg”. En aquesta línia, Guiteras va asseverar que els republicans “no mirem enrere” i es va comprometre a “iniciar una nova etapa i construir”. “Una construcció basada en la confiança i l’entesa, sense donar voltes a les coses que ja no ens porten enlloc”, va advertir. “Un diàleg que ha de servir perquè la institució funcioni”, va afegir.
L’esquer de socialistes i comuns és la diputada de Tot per Terrassa, Maise Balsells. La seva aposta per negociar la investidura de Moret a canvi d’inversions i finançament per a projectes de la seva ciutat i de la seva conurbació urbana allunya el debat de sigles pel de gestió. Al capdavall, va ser el mateix argument dels dos díscols de Junts, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i Sergi Vallès, alcalde de Torrelles de Foix, que van votar a Moret a canvi “d’inversions estratègiques” als seus territoris i van frustrar la negociació de Junts amb ERC per formar un govern independentista a la corporació supramunicipal. En aquest context, els socialistes i comuns demanen a ERC que s’integri al govern de la Diputació per “ampliar el concepte de progressista” sobretot en la gestió dels fons municipalistes i socials. Els republicans esperen i, de moment, no en volen parlar. Després de diumenge, l’agenda i el context hauran canviat.
